5710
ediciones
m (robot Añadido: mk:Мистра) |
m (Robot: Cambéu automáticu de testu (-cientru +centru)) |
||
El Despotáu llatinu foi reconquistáu por [[Miguel VII Paleólogu]] en [[1262]], tres tomar Constantinopla en [[1261]], cuandu Xuan Paleólogu, hermanu de Miguel, pidió rescate por Guillermu al restu de los príncipes llatinos. Siguió siendo la capital del Despotáu de Morea, gobiernada por familiares del Emperador Bizantín, magar que los [[Venecia|venecianos]] caltuvieron el control de la costa y les islles del delláu. Mistra ya el restu de Morea aportaron a ser enforma bayuroses dende [[1261]] en comparanza col restu del Emperiu. Baxo'l gobiernu del déspota Teodoru, tresformóse na segunda ciudá más emportante del Emperiu, tres Constantinopla, y el palaciu de Guillermu II foi la segunda residencia emperial.
Mistra tamién foi el caberu
El darreru emperador bizantín, Constantino XI foi déspota en Mistra anantia d'algamar el tronu. Demetriu, el darreru déspota de Morea, rindió la ciudá al [[Emperiu Otomanu]] de Mahomet II en [[1460]]. Los [[venecia|venecianos]] ocuparon la ciudá ente [[1687]] y [[1715]], pero siguió siendo [[turquía|turca]] fasta [[1832]], cuandu foi abandonada pol rei [[Otón de Grecia]] a favor de la nuea [[Esparta]].
|