Diferencies ente revisiones de «Neorrealismu italianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: Palma d'Oro => Palma d'Oru
m iguo plurales
Llinia 1:
{{formatu de cita|t=20151129142056}}
{{referencies adicionales|t=20170413045025}}
El '''neorrealismu italianu''' foi un movimientu cinematográficu que surdió n'[[Italia]] mientres la primer metá del sieglu XX como una reaición a la [[Posguerra de la Segunda Guerra Mundial|Posguerra]]. Tuvo como oxetivu amosar condiciones sociales más auténtiques y humanes, alloñar del estilu históricu y musical qu'impunxo'l [[Fascismu n'Italia|fascismu]]. ElLos autores utilizaben frecuentemente a actores non profesionales. El términu foi acuñáu pol críticu [[Umberto Barbaro]] y la primer película d'esti xéneru ye considerada ''[[Roma ciudá abierta]]'' de [[Roberto Rossellini]].[[Ficheru:Rossellini+gatta.jpg|thumb|Roberto Rossellini cola gatina Saha del episodiu «La envidia» de ''Los siete pecaos capitales'' (1952)]]
 
Siguiendo la llinia del cine mudu, onde nun había diálogos y los sentimientos de los personaxes yeren claves pa entender la hestoria, el neorrealismu diolu más importancia a los sentimientos de los mesmos personaxes qu'a la composición de la trama. Pero pa poder entender esti nuevu estilu cinematográficu, hai qu'entender la improvisación como manera de describir la realidá. Por eso nes películes neorrealistes tou ye flexible y cambiante. Un claru exemplu ye ''[[Paisà]]'' de [[Roberto Rossellini]]. Movilizó a tol equipu al llugar del rodaxe y una vegada ellí realizó a los actores non profesionales unes encuestes por qu'opinaren de cómo tenía de ser el cursu del argumentu. Criticáu por ello, Rossellini respondió: «[…], y l'insultu más grande yera afirmar que soi un improvisador. Siéntome considerablemente arguyosu de ser un improvisador; esto quier dicir que nun toi dafechu dormíu.»