Diferencies ente revisiones de «República de Ragusa»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 39:
En dalgún momentu de la primer metá del [[sieglu VII]], ante les invasiones d'[[pueblos eslavos|eslavos]] y [[ávaros]] qu'afaraben la [[península balcánica]], los [[Dálmates italianos|ilirios romanizados]] qu'habitaben la ciudá de Epidauro (anguaño conocida como [[Cavtat]] o Ragusavecchia) buscaron abelugu nun cercanu asentamientu que recibía'l nome de ''Rausium'', asitiáu na islla de [[Laus]] (qu'en [[Idioma griegu|griegu]] significa "roca"), frente a la mariña del [[Adriáticu]]. Un anónimu xeógrafu bizantín de [[Rávena]] señala, en [[667]], como fecha d'esti acontecimientu l'añu [[614]]. Esta ye la primer mención escrita que se fai de la ciudá de Ragusa, asina acordies con un famosu pasaxe de [[Constantino Porfirogenito]]:
{{quote|"Na llingua de los romanos, la ciudá nun se llamaba Ragusa, faíase mención a lo que ta taba asitiáu enriba de les llombes, nel idioma romanu llámase Lau, La roca, de cuenta que los habitantes llámense Lausaioi, que significa "aquellos que viven sobre la roca, malvar dichu apelativu hasta llegar a "Rausaioi".<ref>El pasu ye citáu in Robin Harris, ''Storia y vita di Ragusa. Dubrovnik, la piccola Repubblica adriatica'', Santi Quaranta, Treviso 2008, p. 21.</ref>}}
Pero l'apellativu vulgar, y col tiempu, el nome de la ciudá escribirescribióse de delles maneres, toes derivaes d'esti raigañu: ''Lausa'', ''Labusa'', ''Raugia'', ''Rausia'', ''Rachusa'' y finalmente ''Ragusa'' (mientres el [[Renacimientu italianu]] la ciudá yera llamada ''Ragusa di Dalmazia'' pa estremala d'una homónima en [[Sicilia]], llamada anguaño [[Ragusa (Sicilia)|Ragusa]]).
 
El nome [[Llingües eslaves|eslavu]] ''Dubrovnik'' vien de la mesma pallabra Dubrava, ''los montes de carbayos'', y refierse originariamente a un barriu pobláu por eslavos (que yera esternu a la ciudá de Ragusa) y fundáu nel sieglu XII cuando llegaron los primeros grupos d'eslavos dientro de la ciudá: ello ye que estos árboles cubríen los montes de San Sergio (n'eslavu ''Brgat''), que foi construyíu nes fasteres fuera del centru de la ciudá antigua.