Diferencies ente revisiones de «Sojourner Truth»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: legalmente => llegalmente
m iguo testu: qu'el => que'l
Llinia 10:
Cuando Charles Hardenbergh morrió en 1806 Truth, conocida como Belle, de nueve años, foi puyada nun mercáu d'oveyes por $100 a John Neely, cerca de [[Kingston]], Nueva York. Hasta esi momentu Truth namái falaba holandés. Dempués describiría a Neely como cruel y contrariu, en rellación a cómo la pegaba diariamente ya inclusive una vegada un manizu de vares de metal. Neely vender en 1808 por $105 a Martinus Schryver de Port Ewen, un taberneru, que la tuvo por dieciocho meses. Schryver vender en 1810 a John Dumont de West Park, Nueva York. Anque'l so cuartu dueñu yera atentu con ella, esistía una tensión considerable ente ella y la segunda esposa de Dumont, Elizabeth Waring Dumont, quien la acosaba y faía más difícil la so vida. La primer esposa de Dumont, Sarah "Sally" Waring Dumont (la hermana de Elizabeth), morrió en redol a 1805, cinco años primero que mercara a Truth.
 
En redol a 1815 Truth namorar d'un esclavu llamáu Robert, d'una granxa vecina. El dueñu de Robert (Charles Catton Jr, un pintor de paisaxes) prohibió la so rellación. Nun quería quque'ell so esclavu tuviera descendencia con una esclava que nun tener, porque los fíos nun seríen de la so propiedá. Un día Robert escapar pa ver a Truth. Cuando Catton y el so fíu atopar tundiéron-y xabazmente hasta que Dumont intervieno. Truth nunca volvería ver a Robert. Morrería por causa de les feríes. La esperiencia siguiría a Truth el restu de la so vida. Truth finalmente casóse con otru esclavu mayor qu'ella llamáu Thomas. Dio a lluz a cinco neños: James, que morrería mientres la infancia; Diana (1815) que'l so padre foi Robert o John Dumont; y Peter (1812), Elizabeth (1825) y Sophia (1826), toos nacíos dempués de la so unión con Thomas.
 
== Llibertá ==
Llinia 22:
Dirixir a casa de Maria y Isaac Van Wagenen, quien la acoyeron a ella y al so ñácaru. Isaac ufiertar a mercar los sos servicios pel añu que faltaba hasta que la emancipación estatal entrara a valir, lo que Dumont aceptó por $20. Truth vivió ellí hasta que l'Acta d'Emancipación del Estáu de Nueva York foi aprobada un añu dempués.
 
Truth supo quque'ell so fíu Peter, entós de cinco años, fuera vendíu illegalmente por Dumont a un propietariu en [[Alabama]]. Cola ayuda de Dir Wagenens llevó la causa a les cortes y dempués de meses de procedimientos llegales recuperó al so fíu, que sufriera abusos per parte del so nuevu dueñu. Truth convertir na primer muyer qu'en dir a xuiciu contra un home blancu y ganar el casu.
 
Truth tuvo una esperiencia relixosa mientres la so estancia con Dir Wagenens, y convirtióse al cristianismu. En 1829 camudar col so fíu Peter a la ciudá de Nueva York, onde trabayó como emplegada del llar pa Elijah Pierson, un cristianu evanxélicu. en 1832, conoció a Robert Matthews, tamién conocíu como ''Phrophet Matthias'' ("El profeta Matías) y foise a trabayar pa él tamién como emplegada del llar na [[Matthias Kingdom comunal colony]] (comuña colonial del Reinu de Matthias). Nun estrañu xiru del destín, Elijah Pierson morrió y Robert Matthews y Truth fueron acusaos de robu y asesinatu contra él. Dambos fueron absueltos.