Diferencies ente revisiones de «Sturmabteilung»

Contenido eliminado Contenido añadido
m +{{control d'autoridaes}}
m plurales femeninos -as -es
Llinia 26:
El términu ''Sturmabteilung'' vien orixinalmente de les tropes d'asaltu especializaes de les que disponía'l [[Imperiu Alemán]] en [[1918]], mientres la [[Primer Guerra Mundial]], acordies coles táctiques d'infiltración desenvueltes pol xeneral [[Oskar von Hutier|Hutier]].<ref>Drury, Ian (2003). ''German Stormtrooper 1914–1918''. Osprey Publishing.</ref>
 
Na seronda de [[1920]] Hitler creó'l ''Ordnungsdienst'' («serviciu d'orde»), un cuerpu de soldaos con esperiencia nel [[campu de batalla]] y con una preparación física escelente, quien so la xefatura d'[[Emil Maurice]] fueron asignaos a la función de seguridá nes conferencies, discursos y xuntes del [[NSDAP]] contra posibles ataques de los [[socialdemócrata|socialdemócrates]]s o de los [[comunista|comunistes]]s y pa caltener l'orde nos mesmos.<ref>Manchester, William Raymond (2003) ''The Arms of Krupp, 1587–1968: The Rise and Fall of the Industrial Dynasty That Armed Germany at War'': 342. Back Bay. ISBN 0-316-52940-0 </ref>
 
El [[4 de payares]] de [[1921]], el [[NSDAP]] realizó un mitin públicu na cervecería [[Hofbräuhaus]], en [[Münich]]. Dempués de qu'[[Adolf Hitler|Hitler]] falara mientres dalgún tiempu, desamarróse una engarra cuerpu a cuerpu na cual el so «serviciu d'orde creáu primeramente tundió y espulsó a los oponentes. A tal eventu conocióse-y ente los militantes como "Saalschlacht" (batalla de la sala de xuntes). Dempués d'esti mitin el serviciu pasó a llamase oficialmente ''Sturmabteilung''.<ref>Campbell, Bruce (1998) ''The SA Generals and The Rise of Nazism'': 19-20. University Press of Kentucky. ISBN 0-8131-2047-0 </ref>