Diferencies ente revisiones de «Ríu Urubamba»

Contenido eliminado Contenido añadido
m plurales femeninos -as -es
m -ces -ques
Llinia 105:
El [[monte]] ye llar del [[osu andín]] (''Tremarctos arnatus'') y el [[Pudu mephistophiles|pudú]] o [[Pudu mephistophiles|sachacabra]] (''Pudu mephistopheles''). El primeru ye l'únicu osu qu'habita nel continente [[Suramérica|suramericanu]], suel vivir una esistencia vexetariana ocultu no más fondo del monte nublu; el segundu ye un [[venado]] del tamañu d'un perru pequinés, espera'l tapecer pa vagabundear en busca de biltos y frutos cayíos al amparu d'una vexetación que la convierte nuna criatura invisible pa'l depredadores.
 
Ente'l [[mofu]] y les [[orquídea|orquídees]], numberoses plantes [[epifita|epifites]] enferronar a la [[piedra]] de les veres mientres les [[agua|agues]], cuten con fuercia les [[roca|rocesroques]]. Nes mariñes crecen carbes de [[Fuchsia|fucsia]], de color púrpura, qu'ufierta'l so néctar al [[colibrí de gargüelu azul]]. N'otru brotu, un par d'[[escarabayu|escarabayos]] color [[esmeralda]] paecen lluchar torpemente pol accesu al interior del coloríu envolvedoriu floral. Abonden coloridas [[camparina|camparines]].
 
Los árboles d'e [Erythrina falcata|pisonay]] (''Erythrina falcata'') y [[Polylepis racemosa|q´euña]] d'altor (''Polylepis racemosa'') coles sos copes apinaes de flores coloraes paecen ferver de vida. Pa un [[Botánica|botánicu]], estos árboles son un mostrariu natural: [[liana|lianes]] y [[bromelia|bromelies]] apuéstense cada espaciu de les [[caña|cañes]], ente que [[orquídea|orquídees]], [[mofu|mofos]] y [[líquen]]es arrexuntar confiriéndo-y a les cañes l'apariencia de tar forraes d'un abrigu verde y húmedo.