Diferencies ente revisiones de «Donacobius atricapilla»
Contenido eliminado Contenido añadido
m muevo {{PR|Aves}} a la páxina d'alderique |
Sin resumen de edición Etiqueta: edición de fonte 2017 |
||
Llinia 1:
{{noaves}}
{{Ficha de taxón
Línea 6 ⟶ 5:
| status = LC
| status_system = IUCN3.1
| status_ref =<ref>{{cita web|url=https://www.iucnredlist.org/species/22711273/118744372|títulu=Cinclodes atacamensis|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|apellíu=BirdLife International 2012|nome=|enllaceautor=|fecha=2012|formatu=|obra=Versión 2012.1|editor=IUCN Red List of Threatened Species.|editorial=|allugamientu=|idioma=inglés|cita=}}</ref>
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
Línea 18 ⟶ 17:
| trinomial_authority = ([[Anton Reichenow|Reichenow]], [[1920]])
}}
▲''''''''Cinclodes atacamensis schocolatinus''''', ye una de les 2 [[subespecie|subespecies]] en que s'estrema la [[especie]] ''[[Cinclodes atacamensis]]'', conocida vulgarmente col nome de ''remolinera castaña'' o ''churrete de ales blanques''. Ye un [[endemismu]] del centru de l'[[Arxentina]].<ref>{{Cita llibru|apellíu=Narosky|nome=Tito|coautor=Darío Yzurieta|enllaceautor=|títulu=Aves d'Arxentina y Uruguái, Guía d'identificación /Birds of Arxentina & Uruguái, a Field Guide|url=|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=español/inglés|otros=|edición=16ª|añu=2010|editor=|editorial=Vázquez Mazzini editor|ubicación=Buenos Aires|isbn=978-987-9132-27-2|capítulo=|páxina=432|cita=}}</ref>
[[Ficheru:AguaenAchala.jpg|250px|thumb|La [[pampa d'Achala]], l'hábitat d'onde esti taxón ye endémicu.]]
== Hábitat y distribución ==
Esta subespecie ye [[Endemismu|endémica]] del centru de l'[[Arxentina]], habitando en regueros altoserranos del altiplanu de la [[Pampa de Achala]], nes [[Provincies d'Arxentina|provincies]] de [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] y sectores estremeros de [[Provincia de San Luis|San Luis]]. <ref>{{Cita llibru|apellíu=de la Peña|nome=Martín|coautores=|enllaceautor=|títulu=Cites, observaciones y distribución d'Aves Arxentines. Informe preliminar|url=|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=español|otros=Serie: Naturaleza, Caltenimientu, y Sociedá Nº7|edición=1ª|añu=2012|editor=Andrés A. Pautasso|editorial=Ediciones Biolóxica|allugamientu=Santu Fe, Arxentina|isbn=978-987-27043-6-0|capítulo=|páxina=770|cita=}}</ref> Vive n'altitúes ente 1900 y los 2300 msnm, anque pel hibiernu migra a sectores de baxa altitú de la llanura chaqueña.▼
▲Esta subespecie ye [[Endemismu|endémica]] del centru de l'[[Arxentina]], habitando en regueros altoserranos del altiplanu de la [[Pampa de Achala]], nes [[Provincies d'Arxentina|provincies]] de [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] y sectores estremeros de [[Provincia de San Luis|San Luis]].<ref>{{Cita llibru|apellíu=de la Peña|nome=Martín|coautores=|enllaceautor=|títulu=Cites, observaciones y distribución d'Aves Arxentines. Informe preliminar|url=|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=español|otros=Serie: Naturaleza, Caltenimientu, y Sociedá Nº7|edición=1ª|añu=2012|editor=Andrés A. Pautasso|editorial=Ediciones Biolóxica|allugamientu=Santu Fe, Arxentina|isbn=978-987-27043-6-0|capítulo=|páxina=770|cita=}}</ref> Vive n'altitúes ente 1900 y los 2300 msnm, anque pel hibiernu migra a sectores de baxa altitú de la llanura chaqueña.
== Carauterístiques ==
El so llargor total ye de 20 cm. El picu ye llargu pal [[xéneru (bioloxía)|xéneru]]. Presenta un envés castañu con carauterístiques banda alar, ceya, y ápiz de les timoneres esternes caudales de color blancu. El plumaxe ventral ye blancu nel gargüelu, que pasa nel pechu a gris, y finalmente a castañal nel abdome. De la otra subespecie —''C. a. atacamensis''—
▲El so llargor total ye de 20 cm. El picu ye llargu pal [[xéneru (bioloxía)|xéneru]]. Presenta un envés castañu con carauterístiques banda alar, ceya, y ápiz de les timoneres esternes caudales de color blancu. El plumaxe ventral ye blancu nel gargüelu, que pasa nel pechu a gris, y finalmente a castañal nel abdome. De la otra subespecie —''C. a. atacamensis''— estremar por tener esta postrera l'envés con tonos más ablondos, menos chocolates. Los sos güevos son de midíes daqué menores.
== Sistemática ==
Línea 36 ⟶ 32:
=== Taxonomía ===
Dellos autores, ente ellos: Olrog, <ref>{{Cita llibru|apellíu=Chébez|nome=Juan Carlos|coautores=|enllaceautor=|títulu=Otros que se van. Fauna arxentina amenazada|url=|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=español|otros=|edición=1ª|añu=2009|editor=|editorial=Albatros|allugamientu=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1239-9|capítulo=|páxina=552|cita=}}</ref> consideren qu'esta subespecie podría ser una especie plena, esto ye: ''Cinclodes schocolatinus''. ▼
Esta ye una de les 2 [[subespecie|subespecies]] en que s'estrema la especie ''[[Cinclodes atacamensis]]'', <ref>[https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ES&avibaseid=DD308D8CA66F300B ''Cinclodes atacamensis'' en Avibase.]</ref> la otra ye: ''[[Cinclodes atacamensis atacamensis]]'' <small>([[Rodolfo Amando Philippi|Philippi]], [[1857]])</small>.▼
▲Dellos autores, ente ellos: Olrog,<ref>{{Cita llibru|apellíu=Chébez|nome=Juan Carlos|coautores=|enllaceautor=|títulu=Otros que se van. Fauna arxentina amenazada|url=|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=español|otros=|edición=1ª|añu=2009|editor=|editorial=Albatros|allugamientu=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1239-9|capítulo=|páxina=552|cita=}}</ref> consideren qu'esta subespecie podría ser una especie plena, esto ye: ''Cinclodes schocolatinus''.
▲Esta ye una de les 2 [[subespecie|subespecies]] en que s'estrema la especie ''[[Cinclodes atacamensis]]'',<ref>[https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ES&avibaseid=DD308D8CA66F300B ''Cinclodes atacamensis'' en Avibase.]</ref> la otra ye: ''[[Cinclodes atacamensis atacamensis]]'' <small>([[Rodolfo Amando Philippi|Philippi]], [[1857]])</small>.
== Ver tamién ==
Línea 49 ⟶ 44:
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Cinclodes|atacamensis schocolatinus]]
[[Categoría:
|