Diferencies ente revisiones de «Capilaridá»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 1:
La '''
Cuando un líquidu xube
Sicasí, cuando la cohesión ente les molécules d'un líquidu ye más potente que l'adhesión al capilar, como'l casu del [[mercuriu (elementu)|mercuriu]], la tensión superficial fai que'l líquidu baxe a un nivel inferior y la so superficie ye convexa.
Llinia 7:
== Tubu capilar ==
{{AP|Tubu capilar}}
[[Ficheru:Capillarity.svg|thumb|Efeutos de
La masa líquido ye direutamente proporcional al cuadráu del diámetru del tubu, polo qu'un tubu angostu va zucar el líquidu nun llargor mayor qu'un tubu anchu. Asina, un tubu de vidriu de 0,1 mm de diámetru va llevantar una columna d'agua de 30 cm. Cuanto más pequeñu ye'l diámetru del tubu capilar mayor va ser la [[presión capilar]] y l'altor alcanzáu. En capilares de 1 [[micrómetru (unidá de llargor)|µm]] (micrómetru) de radiu, con una presión de succión 1,5 × 10³ [[hectopascal|hPa]] (hectopascal = hPa = 1,5 [[atmósfera (unidá)|atm]]), correspuende a un altor de [[columna d'agua]] de 14 a 15 m.
Llinia 13:
Dos plaques de vidriu que tán dixebraes por una película d'agua de 1 µm d'espesura, caltiénense xuníes por una [[presión]] de succión de 1,5 atm. Por ello ruempen los portaoxetos amugaos al intentar dixebralos.
Ente dellos materiales, como'l [[Mercuriu (elementu)|mercuriu]] y el vidriu, les fuercies intermoleculares del líquidu entepasen a les esistentes ente'l líquidu y el sólidu, polo que se forma un meniscu convexu y la
Les [[planta|plantes]] zuquen agua soterraño del terrén por
=== Llei de Jurin ===
La llei de [[James Jurin|Jurin]] define l'altor que s'
:<math>h={{2\gamma\cos{\theta}}\over{\rho g r}}</math>
Llinia 24:
[[Ficheru:Krajovy uhel.svg|thumb|380px|[[Ángulu de contautu]].]]
:''<math> \scriptstyle\gamma </math>'' = tensión superficial interfacial ([[newton (unidá)|N]]/m)
:''θ'' = ángulu de contautu
:''ρ'' = densidá del líquidu ([[kilogramu|kg]]/m³)
:''g'' = aceleración debida a la gravedá (m/[[segundu (unidá de tiempu)|s]]²)
:''r'' = radio del tubu (m)
''<math>
▲Pa un tubu de vidriu nel aire a [[nivel del mar]] y llenu d'agua, :''<math>
\scriptstyle\gamma </math>'' = 0,0728 N/m a 20 [[Grau Celsius|°C]]
:''θ'' = 0°
Línea 38 ⟶ 39:
:<math>h\approx {{1,4 \times 10^{-5}}\over r} m </math>.
Por casu, nun tubu de 1 mm de radiu, l'agua va xubir por
== Ver tamién ==
* [[Meniscu (física)]]
* [[Númberu de
* [[
* [[Adhesión]]
[[Categoría:Mecánica de fluyíos]]
|