Diferencies ente revisiones de «Máquina d'escribir»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales: mitad => metaes
mSin resumen de edición
Llinia 12:
 
== Historia ==
Nun puede dicise que la máquina d'escribir tenga un únicu inventor, pos, como n'otros casos ([[Llámpara incandescente|bombilla]], [[automóvil]], [[teléfonu]] o [[telégrafu]]), fueron delles les persones que contribuyeron coles idees ya invenciones que terminaron llevando a les primeres máquines comercializaes con ésitu. Ello ye que los historiadores envaloren que delles formes de máquina d'escribir fueron inventaes siquier 52 vegaes por mecánicos qu'intentaben consiguir un diseñu útil.<ref name="acocella">{{cita publicación | apellíu = Acocella | nome = Joan | fecha = 9 d'abril de 2007 | títulu = The Typing Life: How writers used to write | revista = [[The New Yorker]] | url = http://www.newyorker.com/arts/critics/books/2007/04/09/070409crbo_books_acocella?currentPage=all | fechaaccesu= 28 de mayu de 2007 | idioma = inglés}} Crítica de {{cita llibru | apellíos = Wershler-Henry | nome = Darren | títulu = The Iron Whim: A Fragmented History of Typewriting | editorial = Cornell | añu = 2007 | idioma = inglés}}</ref>
En 1714 [[Henry Mill]] llogró una patente de la reina Ana de Estuardo por una máquina que según era descrita, paecer a una máquina d'escribir, magar nun se sabe más.<ref>{{cita web | url = http://www.todayinsci.com/M/Mill_Henry/MillHenryPatents.htm | títulu = Patents issued to Henry Mill | obra = Extracts from Reference index of patents of inventions| fechaaccesu = 6 de febreru de 2011 | idioma = inglés}}</ref> Ente los primeres desarrolladores de máquines d'escribir atópase [[Pellegrino Turri]], en 1808, que tamién inventó'l [[papel de calcu]]. Munches d'estes máquines primitives, incluyendo la de Turri, fueron desenvueltes pa dexar escribir a los ciegos.
 
Llinia 74:
* 1714: primer patente concedida al inglés [[Henry Mill]].
* 1780: Pingeron describe la primer máquina d'escribir pa ciegos (patentada en 1833), que consiste n'escribir en relieve sobre un papel fuerte con un punzón.<ref>''Dictionnaire des arts et manufactures'', Decq, 1845, p. 1313.</ref>
*1820: [[Paul-Louis Courier]] atribúi a un matemáticu alemán, [[Kirkhausen]], la invención del dispositivu taquitipia, que consiste nuna nueva prensa móvil llixera manual y portátil, que dexa «escribir como se fala».<ref>L'ouvragecita llibru date de 1828, mais est rédigé sous formar d'une lettre datant de 1820 Lettre XI du 10 mars 1820, page 396. [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k63888894/f404.image Procès-verbaux des séances de l'Académie (Académie des sciences)] {{ouvragecita llibru |títulu=Œuvres complètes de P. L. Courier.... Tome 1
|títulu=Œuvres complètes de P. L. Courier.... Tome 1
|autor=Courier, Paul-Louis (1772-1825)
|editorial=Librairie parisienne (Bruxelles)
Línea 84 ⟶ 83:
|lien2=Notice d'ensemble : catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb30280230v}}.</ref>
* Antes de 1827, Conti inventó'l conceutu de taquígrafu y taquitipo (ensin atopar dineru pa financialo).<ref>Séance du 6 aout 1827, Page 575, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3301m/f581.image Procès-verbaux des séances de l'Académie (Académie des sciences)].
{{cita llibru |títulu=Procès-verbaux des séances de l'Académie tenues depuis la fondation de l'Institut jusqu'au mois d'août 1835 : publiés conformément à xune décision de l'Académie par MM. les secrétaires perpétuels / Institut de France, Académie des sciences
{{ouvrage
|títulu=Procès-verbaux des séances de l'Académie tenues depuis la fondation de l'Institut jusqu'au mois d'août 1835 : publiés conformément à xune décision de l'Académie par MM. les secrétaires perpétuels / Institut de France, Académie des sciences
|autor=Académie des sciences (France)
|editorial=Impr. de l'Observatoire d'Abbadia (Hendaye)
Línea 217 ⟶ 215:
 
== Decadencia ==
 
Les máquines d'escribir ayudaron a munches persones con mala o pésima caligrafía a quien nun se-yos entendía cuando escribíen a mano, yá que gracies a la so ayuda sí se-yos podía entender lo qu'escribíen y por esto les máquines d'escribir ganaron popularidá. Magar, les máquines d'escribir, tuvieron el so apoxéu mientres delles décades, el tecláu d'éstes presentaba delles desventaxes; les cualos fueron correxíes col tecláu de los ordenadores, y gracies a esto, los ordenadores empezaron a mover a les máquines d'escribir. Una de les sos desventaxes yera que dacuando les tecles trabar al escribir, cosa que nel ordenador nun esiste.
 
Línea 228 ⟶ 225:
Mientres enforma tiempu les máquines d'escribir, xeneraron emplegu a munches persones que se dedicaben a la mecanografía, lo cual yera un negociu bien rentable. Sicasí, cola apaición de los ordenadores, éstes amodo fueron quitar terrenal y el trabayu de mecanógrafu dexó de ser rentable, por cuenta de que son bien poques les persones que quieren una redaición a máquina d'escribir. Anguaño ye bien raru ver mecanógrafos nes cais, una y bones los pocos que queden aguantar a dexar de llau'l so oficiu y niéguense a teclear n'ordenador.
 
== NotesReferencies ==
{{llistaref}}
 
Línea 235 ⟶ 232:
 
{{ORDENAR:Maquina d'escribir}}
 
 
 
 
{{Tradubot|Máquina de escribir}}
Línea 246 ⟶ 240:
[[Categoría:Máquines]]
[[Categoría:Material d'oficina]]
 
 
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]