Diferencies ente revisiones de «Güisqui»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
BandiBot (alderique | contribuciones)
m , el [[a por , l'[[a
Llinia 2:
{{otros usos|Güisqui (dixebra)}}
{{Comida}}
El '''güisqui''' (del [[gaélicu escocés]], ''uisge-beatha''), '''''whisky''''' o '''''whiskey''''' (del [[idioma irlandés|irlandés]], ''uisce beatha'' o ''fuisce'') ye una [[bébora alcohólico]] llograda pola [[destilación]] de la [[Malta (cebera)|malta]] [[Fermentadura|lleldada]] de ceberes como [[Hordeum vulgare|cebada]], [[Triticum|trigu]], [[Secale cereale|centenu]] y [[Zea mays|maíz]], y el so posterior avieyamientu en [[Barril|barriles]] de [[madera]], tradicionalmente de [[Quercus|carbayu]] blancu. Esta bébora alcohólico comercializar con un conteníu alcohólico d'ente 40 y 62 % de volume. El términu ''güisqui'' o ''whiskey'' deriva del [[gaélicu escocés]] ''uisge beatha'' y del [[gaélicu irlandés]] ''uisce beathadh'', que significa «agua de vida» (por casu, el l'[[aquavit]] escandinavu comparte la mesma etimoloxía, pasando pol [[llatín]] ''aqva vitæ'').
 
El primera escritu sobre'l ''güisqui'' data de [[1405]] n'[[Irlanda]],<ref>{{cita web | url = http://www.theanswerbank.co.uk/Article2755.html | títulu = Who invented güisqui - the Scots or the Irish? | fechaaccesu = 16/04/08}}</ref> onde yera destilado polos monxos. Tamién foi mentáu n'[[Escocia]] en [[1496]].<ref>{{Cita web | url = http://www.whisky.com/history.html | títulu= History of Scotch Güisqui | fechaaccesu= 16/04/08 }}</ref> Sicasí, creíase que'l ''güisqui'' yá esistía dende faía dellos cientos d'años, pero cuándo y ónde foi destilado per primer vegada ye desconocíu y, por cuenta de la poca documentación esistente, l'orixe de la bébora ye inciertu.
Llinia 14:
 
== Procesu d'ellaboración del ''güisqui'' ==
El procesu de [[destilación]] consiste n'entemecer agua con [[cebada]] y dexalo [[fermentadura|lleldar]] y [[Bodega (vitivinicultura)|añejar]] a lo menos dos años. El primer pasu ye'l [[Malta (cebera)|malteado]] de la cebada; pa ello, remuéyase y esmuzse delles vegaes a una temperatura averada de 13° mientres unos trés díes. Depués ye treslladada a tambores o recipientes industriales de gran capacidá onde se dexa granar, gracies a el mugor llográu, mientres seis díes. Al granar el [[cebera]], el l'[[almidón]] de la [[cebada]] convertir en [[azucre]] (d'onde depués se sacará parte del alcohol na destilación). Una vegada granada, la [[cebada]] ensugar en fornos por aciu el fumu d'[[alteria]] (carbón vexetal qu'amás-y da arume a la malta), dichu procesu dura tres díes y suel ser a una temperatura de 70°. La [[cebada]] granada toma color escuru, típicu del caramelizado por aición del calor, y ye cuando podemos falar de la malta como tal.
 
De siguío la [[Malta (cebera)|malta]] seca y tostada ye molida y entemezse con agua caliente nun tanque. El mostiu, o amiestu, llográu ye similar al d'una cerveza turbio, al que se-y llama ''wort'', y nesi momentu añedir los lleldos, que van faer posible la fermentadura. Esti mostiu pasar a cubes onde se va dexar lleldar tres díes a 33°. D'ende pásase a la [[destilación]]: El ''wash'' (''wort'' lleldáu) se destila dos veces, n'alambiques ''[[pot still]]'' y ''spirit still''. De la primer destilación en ''pot still'' vamos llograr un llamáu ''low wine'' de 25-30°, y al destilarse per segunda vegada, vamos llograr un ''güisqui'' de 60°-70°.