Diferencies ente revisiones de «Sis (Cilicia)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: deas => des (francés/alemán)
m iguo testu: kilómetros => quilómetros
 
Llinia 15:
Nel sieglu XX los armenios siguieron habitando la ciudá onde se caltienen delles estructures residenciales medievales.<ref>''Revue des Études Arméniennes''</ref>
 
El castiellu en Sis ye unu de vos sitios fortificaos más grandes del Llevante mediterraneu. Si #asitiar d'estremu a estremu, les parés del circuitu midiríen casi 3 kilómetrosquilómetros en llargor.<ref name="edwards">{{Cita llibru|títulu=The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII|editorial=Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University|isbn=0-88402-163-7}}</ref> Los murios, torres, cisternes, y los edificios residenciales tán curioso afechos al eleváu terrén de piedra caliar. La gran mayoría d'estes construcciones fueron feches con un bon corte de sillar, una mampostería propia de les fortificaciones d'Armenia. Hai fragmentos de muralles bizantines según un pasiellu d'entrada nel sureste que tuvo construyíu mientres la ocupación de los mamelucos y tien una inscripción n'árabe. Por cuenta del so allugamientu estratéxicu, Sis tien un calter indivisible colos castiellos en Andıl, Anazarbus, y Tumlu.
 
Direutamente sol castiellu, al sureste hai una gran planu de terrén que tien los restos de delles ilesies y capiyes importantes nel compuestu de los Patriarques incluyendo la basílica de Sta. Sofía construyida pol rei Het'um y en del sieglu XVIII la ilesia de San Gregorio'l Iluminador. Una de les capiyes, Kara Kilise, inda caltién l'ábside y la bóveda apuntada sobre la nave.<nowiki></ref></nowiki><ref>''Dumbarton Oaks Papers''</ref>