Diferencies ente revisiones de «Torrelles de Foix»

Contenido eliminado Contenido añadido
m quito plantía "{{otros usos|Torrellas (dixebra)}}" porque "Torrellas (dixebra)" nun esiste
m iguo testu: kilómetros cuadraos => quilómetros cuadraos
Llinia 3:
 
== Historia ==
Torrelles de Foix ye un conceyu de la contorna del Altu Penedés que s'atopa nel sector oriental de la mesma, a 368 metros sobre'l nivel del mar. Tien una superficie averada de trenta siete kilómetrosquilómetros cuadraos y 2.338 habitantes, que s'atopen partíos ente los distintos nucleos de población, según delles masías aisllaes tremaes por tol términu municipal. El llugar de Torrellas pertenecía al términu del antiguu castiellu de Foix, documentáu al 1067, que darréu perteneció a Berant Marcús, conseyeru de Ramón Berenguer IV. En 1185 sale mentáu per primer vegada. En 1198, Guillem de la Granada, concede'l Castiellu de Foix a Guillem de Tarragona y dexó unes tierres por que les sos marmesores edificaren una ilesia n'honor de Dios y la Virxe María. El castiellu de Foix perteneció darréu a la corona. En 1388 el rei Xuan I vender a Bernat el Pinós. Agraida de Villafranca, señora de Foix y de Torrellas, tuvo una fía, Maria Agrïda de Cruilles y de Villafranca que se casó con Guerau de Peguera y de Montbui. A primeros del sieglu XVI el llugar de Foix pertenecía a los Peguera, que s'establecieron nel llugar. Guerau de Peguera y Berardó foi nomáu pol Archiduque pretendiente Carlos d'Austria, primer marqués de Foix en 1710. La alcurnia de los Peguera escastar con María Manuela de Peguera y de Pedrolo, que morrió soltera en 1881 y dexó el so patrimoniu a les Salesianes. Esta población viose amontada considerablemente nos últimos años debíu principalmente a la conversión de les cases de veranéu de les urbanizaciones en residencies principales.
 
== Xeografía ==