Diferencies ente revisiones de «Asturianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m →‎Enllaces esternos: Repaired a broken external link to Dmoz/ODP/Open Directory which is now called Curlie (I'm an editor there).
mSin resumen de edición
Llinia 15:
Asina, nun ye fasta'l sieglu XVII que nun apaez el primer autor modernu con nome ya obra conocíos [[Antón de Marirreguera]]. A elli sígui-y [[Bernaldo de Quirós|Francisco Bernaldo de Quirós]], del que numai llegó hasta güei'l poema "El Caballu".
 
Llueu del sieglu XIX dase un resurdimientu del asturianu que concuaya cola actitú amosada por [[Gaspar Melchor de Xovellanos]] (1744-1811) que reconocía la vitalidá del “dialeutu d'Asturies” ya entamaba, ente otros proyeutos, un diccionariu. En 1839 el que foi gran amigu d'él [[Xosé Caveda y Nava]] (1796-1882), iguaba la so ''ColeiciónColección de Poesías en DialeutoDialecto Asturiano'' que diba ser el primer llibru imprentáu nesta llingua.
 
Nel sieglu XIX rexístrense los primeros intentos d'escribir n'asturianu codificáu: en 1869 [[Xuan Junquera Huergo]] finaba una ''Gramatica Asturiana'' xera fundamental que nun llegó a editase. En 1891 [[Apolinar Rato y Hevia]] espublizaba'l ''Vocabulario de palabras y frases bables que se hablaron antiguamente y de las que hoy se hablan en el Principado de Asturias''.
Llinia 29:
Darréu d'ello, la vindicación del estatus de llingua oficial pal asturianu, y la garantía de los plenos derechos de los asturiano-falantes entá continúa vindicándose nes estayes sociales ya polítiques.
 
Va pocu, el Tribunal Constitucional alcordó pol Autu 27/2010, de 25 febreru reconocer el derechu de los ciudadanos a esbillar la llingua del procedimientu nes sos comunicaciones col Principáu d'Asturies, imponiendo-y a ésti la so obligación de tramitar los escritos, ya'l so valir a tolos efeutos.<ref>{{cita web |url=https://elpais.com/elpais/2010/03/08/actualidad/1268039842_850215.html |títulu=Los ciudadanos podrán usar el bable en sus rellacionesrelaciones colacon Alministraciónla Administración asturiana |editorial=El País |fecha=8 de marzu de 2010 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2019 |idioma=castellán}}</ref>
 
== Familia llingüística y carauterístiques xenerales ==
Llinia 50:
# Reducción del grupu secundariu /-m'n-/ a /-m-/: ''fame'', ''semar'', ''enxame'', ''nome'', sacantes delles faces del asturianu oriental y na fala de La Cabreira<ref>“El habla de la Cabrera Alta". María Concepción Casado Lobato. Llibrería llingüística ALLA. Uvieu 2002.</ref>.
# Conversión en /l/ del primer elementu de los grupos -p't-, -b't-, -v't-, -p'd-, -v'd-, -d'c-, -v'c- y -t'm-: ''yelsu'', ''coldu'', ''dulda'', ''xulgar'', ''vilba'', ''dolce'', ''trelce'', ''selce'', ''lleldu'', ''recaldu'', ''mayoralgu''.
# Davezu, los diptongos /XEUE~UO/ y /IE/ nun desendolquen énte /N/: ''ponte'', ''fonte'', ''temblo'', ''morrendo'', ''conca''.
# Ensin xustificación etimolóxica, apaición de vocal /I/ o «yod epentética»: ''blandiu'' / ''llandiu'', ''mundiu'', ''congriu'', ''muriu'', ''curtiu''. El sufixu viniente del llatín -antium-am/-anteum-am dulda nel resultáu, y asina dase ''danza'' frente a ''sabencia'' o les pareyes ''matanza''/''matancia'', ''seguranza''/''segurancia'', etc.
# Caltenimientu del cuelmu <small>N'R</small>: ''tienru'' < <small>TENeRU</small>, ''xenru'' < <small>GENeRU</small>, ''vienres'' < <small>VENeRIS</small>, ''senra'' < <small>SENaRA</small>, ''cenrada'' < <small>INCINeRATA</small><ref>Sin embargo l'ALLA encamienta ''cernada'' en cuenta de la variedá más correcha d'acordies col desendolcu n'asturianu.</ref>, ''tenrá'' < <small>TENeRA</small><ref>''tenrá'' ye usau por Marirreguera, pero tamién xunta ''ternás'', ''verná'', ''porné'', en "Diálogu", ''terná'', ''verná'' en "Ensalmador", ''verné'' en "H&Ll", ''terné'', ''porná'' en "D&E",etc.</ref>.
Llinia 57:
# Deseguranza de la nasal cabera átona, que desapaez o afita col amiestu de /-e/ paragóxica: ''quexume''/''quexúmene'', ''dentame''/''dentámene'', ''ensame''/''ensámene'', ''virxe''/''vírxene''.
# Amiestu sin explicación etimolóxica del sufixu –ALU, -ARU, -ANU, ensin que afeute al significáu de la pallabra: *''viespa''/''viespara'', ''ñicu''/''ñícaru'', ''concha''/''cónchara'', ''ascu''/''áscaru'', ''llasca''/''lláscara'', ''llueca''/''lluécara'', ''xuncu''/''xúncalu'', ''zuecu''/''zuécalu'', ''calambru''/''calámbranu'', ''cabruncu''/''cabrúncanu'', *''murciegu''/''murciéganu'', ''demongu''/''demónganu'', ''tambu''/''támbanu'', ''fueca''/''fuécana'', etc. Davezu produzse síncopa secundaria: ''xunclu'', ''nocla''<*nócala, ''nucla''<*núcala, ''viespre'', ''demongru'', ''ruedra'' <*ruédara, etc.<ref>"El habla de Cabreira alta" Px. 68. Mª Concepción Casado Lobato. Ed. Librería llingüística. Ed. ALLA. Uviéu 2002.</ref><ref>sicasí, pa G. Árias sufixos -alu, -aru, -anu son toos continuadores del llatín -ULUS: "Continuadores del sufixu átonu -ŬLUS" X. LL. García Árias. Lletres asturianes 103. Ed. ALLA. Uviéu 2010.</ref>
# Apócope de la vocal cabera nos sufixos -ASE/-ACE: ''clase''/''clas'', ''envase''/''envás'', ''fase''/''fas'', ''enllace''/''enlláz''. Nos sufixos -ISE/-ICE: ''dice''/''diz'', ''índice''/''índiz'', ''hélizhélice''/''héliz'', ''vértice''/''vértiz'', ''análise''/''analís'', y nos sufixos –UCE: ''cruce''/''cruz'', ''conduce''/''conduz'', ''duce''/''duz''<ref>Tampoco ye esti un trazu normativizáu. Asina encamiéntase ''enllace'' frente a ''desenlláz'', ''envás'' frente a ''trevase'' ''cruz'' y ''condúz'' frente a ''duce'', etc.</ref>.
# Dáse en toles variedaes del Asturianu, y caltria pela llende del gallego-asturianu, un fenómenu de [[metafonía]] que camuda la /á/ > /e/, cuando la pallabra acaba'n -a, y la vocal del mediu ye zarrada. Asina dáse Salia > ''Seya'', Àstura > ''Esla'', plátiga > ''plétiga'', á(g)uila > ''é(g)uila'', água > ''égua'', árguma > ''èrguma'', llárima > ''llérima'', etc. Ye un trazu non normativizáu y por cuenta d'ello encamiéntase l'usu de les variantes etimolóxiques.<ref>"Aspeutos evolutivos del vocalismu nel dominiu astur" X. LL. García Árias. Lletres asturianes 82. Ed. ALLA. Uviéu 2003.</ref>.
# Dixebra ente los prefixos DES- (dende'l llatín dis-) y los prefixos ES- (dende'l llatín ex-) el primeru marca idea contrária: ''facer''/''desfacer'', ''igüar''/''desigüar'', ''aniciar''/''desaniciar'', ''mecer''/''desamecer''. El segundu indica aición ''esnidiar'', ''esgayar'', ''esmigayar''.<ref>"Un reblaguín na normativización del Asturianu" Ramón d'Andrés. Lletres asturianes 18. Ed. ALLA. Uviéu.</ref>.
# Tendencia a la epéntesis de oclusiva cum líquida nel aniciu de pallabra: ''gurupu'' 'grupu', ''taranca'' 'tranca', ''barenga'' 'brenga', ''berezu'' 'brezu', ''garayu'' 'glayu', ''torozu'' 'trozu', ''calaviya'' 'llavía', ''garanu'' 'granu', ''embeligu'' 'ombligu'. Ye dable que seya un fenómenu de sustratu.
# Palatalización de /LL/ del cuelmu R'L ''perlla'' < *pirula, ''garllar'' < *garrulare, ''burlla'' < *burrula, ''parllar'' < *parolare, ''Carllos''<ref>Xosé Ll. G. Arias "Contribución a la gramática histórica de la lengua asturiana y a la carauterizacióncaracterización etimológica de su léxico" px. 119, Universidá d'Uviéu. 1988</ref> < *Carolus, ''Arllós'' < agrum lausi<ref>Xoxé Ll. G. Árias ¿"Las Marmas"? de Siero y otras cuestiones toponímicas y documentales. Archivum nu. 27-28.</ref>, ''esterllina'' < Sterling<ref>El cuelmu RL ye inseguru dafechu y tamién puede resolvese con metátesis. Asína conséñase tamién ''pelra'', ''bulra'', ''palra'', ''Calros'', etc.</ref>, ''orlla'' < *orula<ref>''envolubrada nuna orlla d'entellazaos vexetales y animales fabulosos''. Pablo Suárez García torna a l'asturianu de 'Tirant lo Blanc'. ALLA. 2012</ref>.
# Palatalización de /LL/ del cuelmu S'L ''apusllar'' < *a-puslar < pustula, ''islla'' < islla < insula, ''pesllar'' < *peslar < pestulare, ''usllada'' < *uslada < ustulata<ref>Xoxé Ll. G. Árias "Gramática histórica de la lengua asturiana: fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica", px. 210. ALLA, 2003.</ref>.
# Palatalización de /LL/ viniente de l'asimilación R > L: character > caretre > caletre > ''calletre'', *miraculu > milacru > ''millagru'', *parabola > pallabra > ''pallabra'', *periculum > pelicru > ''pelligru''<ref>Ye trazu nun normativizáu. Inda que nun entamu l'ALLA encamentó l'usu de les formes ''millagru'' y ''pelligru'' (Adulces. Coleción Escolín nu. 4 px. 131), anguaño y a desemeyu de ''pallabra'', ya nun apaecen conseñaes nel DALLA.</ref>.