Diferencies ente revisiones de «Plataforma continental»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m iguo testu: |kilómetru]] |kilómetros]] => |quilómetru]] |quilómetros]]
Llinia 3:
[[Ficheru:Oceanic ecosystemes.svg|thumb|300px|Diagrama de los [[ecosistema marín|ecosistemes oceánicos]]. La zona '''A''' correspuende a la plataforma continental interna y la '''B1''' a la esterna.]]
 
La '''plataforma continental''' ye la superficie d'un fondu submarín próximu a la mariña y con fondures inferiores a 200 metros. La so amplitú dende la mariña ye variable, dende escasos metros hasta cientos de [[quilómetru|kilómetrosquilómetros]]. Ye la continuación submarina de los [[continente]]s,<ref>[http://www.ugr.es/~agcasco/personal/rac_geologia/rac.htm#P plataforma continental]. ''Glosariu de Xeoloxía''. Real Academia de Ciencies Esactes, Físiques y Naturales.</ref> esto ye, el so basamentu xeolóxicu ta constituyíu por [[corteza continental]].<ref>[http://www.ugr.es/~agcasco/personal/rac_geologia/rac.htm#C continente]. ''Glosariu de Xeoloxía''. Real Academia de Ciencies Esactes, Físiques y Naturales.</ref> Nella abonda la vida animal y vexetal polo que ye de gran importancia económica.
 
El Conveniu de Xinebra de [[1958]] sobre plataforma continental, nel so artículu 1, entendía por plataforma continental: {{cita|La plataforma continental arredola a los [[continente]]s hasta una fondura media de 200 [[m]], lo cual, dada la so escasa rimada, representa un anchor de cerca de 90&nbsp;[[km]] en promediu. La so llende esterior caracterízase precisamente por un cambéu sópitu d'esta rimada: el fondu inclinar en forma de [[turria continental]], en que la so base topar el fondu del [[océanu]].|Artículu 1 del Conveniu de Xinebra de 1958}}