Diferencies ente revisiones de «Cuenca del Mediterraneu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m saléu por navegación |
m Iguo: cuenca → conca (8), El o → L'o, grados → graosd (2) using AWB |
||
Llinia 1:
{{Xeografía}}
La '''
Nella
La unidá del Mediterraneu pretende activase dacuando por ciertes iniciatives polítiques ([[Procesu de Barcelona: Unión pal Mediterraneu]]) ya inclusive deportives ([[Xuegos del Mediterraneu]]).
== Xeografía ==
La
[[Ficheru:Olive niche.jpg|thumb|Distribución potencial del olivo na
La determinación xeográfica d'aspeutos favorables al desenvolvimientu de la civilización son notables: la esistencia d'una masa d'agua enllargada na direición del paralelu 40º que s'abrir na fachada occidental d'un continente ye única nel planeta. Eso dexa la gran estensión del [[clima mediterraneu]], que magar tien asemeyaos n'otres llatitúes similares ([[California]], [[Chile]] central, oeste de [[Sudáfrica]], sur d'[[Australia occidental]]) nun pueden comparáse-y n'estensión. Lo mesmo puede dicise de l'articulación de les mariñes que multiplica la posibilidá d'accesu al mar, sobremanera na so vera septentrional, con cuatro penínsules principales ([[Península Ibérica|Ibérica]], [[Península Itálica|Itálica]], [[Balcánica]] y [[Anatólica]]), dellos mares con personalidá estremada ([[Mar Balear|Baleárico]], [[Tirrenu]], [[Adriáticu]], [[Mar Xónicu|Xónicu]], [[Mar Exéu|Exéu]] y [[Mar Negru|Negru]]) y múltiples islles y archipiélagos, dende les de gran tamañu ([[Baleares]], [[Córcega]], [[Cerdeña]], [[Sicilia]], [[Creta]], [[Xipre]]) hasta les menores ([[Isla Perejil|Perexil]], [[Isla de Alborán|Alborán]], [[Chafarinas]], [[Columbretes]], [[Isla de Elba|Elba]], [[Malta]], [[Pantelleria]], [[Dalmacia]], [[Xóniques]], [[Ítaca]], [[Cícladas]], [[Lesbos]], [[Rodas]], [[Dodecaneso]]...).
El Mediterraneu y la so
== Historia ==
Con mayor o menor fidelidá a les sos llendes xeográfiques, histórica y culturalmente la
{{VT|Imperiu romanu}}
La estensión de la civilización occidental al norte y este d'Europa mientres la [[Edá Media]], y l'irrupción del [[Islam]] nel espaciu mediterraneu significó la rotura de la unidá d'ésti,<ref>[[Henri Pirenne]] ''Mahoma y Carlomagno''</ref> pero siguió habiendo un fecundu intercambiu comercial y cultural ente les sos veres, tantu de norte a sur al traviés de la [[península ibérica]] y [[Sicilia]] como d'este a oeste ente les [[Italia|ciudaes italianes]], [[Bizanciu]] y la ribera próximu-oriental, anque les [[fonte documental|fontes históriques]] destaquen muncho más los enfrentamientos (la [[Reconquista]] y les [[Cruzaes]]).
Na Edá Media, los matemáticos musulmanes, coles sos tables astronómiques, contibuyeron decisivamente a conocer l'auténticu tamañu del Mediterraneu. Nel [[sieglu IX]] [[Muhammad ibn Musa al-Jwarizmi|Al-Jwarizmi]] amenorgó en diez
La hestoria de la
La estensión de la civilización occidental a [[América]] mientres la [[Edá Moderna]] y a tol mundu a partir de la [[Revolución Industrial]] y el [[Colonialismu]] significaron definitivamente'l cambéu de la exa d'ésta del Mediterraneu al [[Atlánticu]] (visible sobremanera cola [[crisis]]). Paez probable que'l procesu repitir col desplazamientu al [[Pacíficu]] a partir del procesu de [[globalización]] de finales del sieglu XX, actuando de nuevos centros (en sustitución d'Europa) los yá desenvueltos [[Xapón]] y la [[costa oeste de los Estaos Xuníos]], y sobremanera [[China]] y los [[nuevos países industrializaos]] ([[País apocayá industrializáu|NIC]]).
|