Diferencies ente revisiones de «Llargumetraxe»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetru de plantía |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 1:
{{revisáu|t=20190624172424}}
[[Ficheru:The Jazz Singer 1927 Poster.jpg|thumb|300px|Cartel de la película ''The Jazz Singer'' (1927), protagonizáu por [[Eugenie Besserer]] y [[Al Jolson]]. [[Warner Bros]]. Foi el primer llargumetraxe n'usar soníu grabáu.]]
Un '''llargumetraxe''' ye una [[película (cine)|película]]
== Historia ==
D'alcuerdu al ''Rexistru de la Memoria del Mundu'' de la [[UNESCO|Unesco]], “''The Story of the Kelly Gang''”<ref>[https://definicion.de/largometraje/ https://definicion.de/largometraje/]</ref> foi'l primer llargumetraxe de tola hestoria. Esta cinta muda, estrenada a fines de [[1906]], foi dirixida y escrita pol [[Australia|australianu]] Charles Tait y dura poco más d'una hora.
El primer llargumetraxe completu de [[color]] que se proyeutó nos cines foi “''On with the snow''”, que s'estrenó nel añu [[1929]]. Sicasí, el primeru rodáu y estrenáu en [[technicolor]] nun foi otru que “Vanity Fair”, de [[1935]] y que taba dirixíu por [[Rouben Mamulian]].
El primer llargumetraxe sonoru de la hestoria del cine foi “''The Jazz Singer''”, qu'estrenó nel añu [[1927]] y que taba dirixíu por [[Aland Crosland]].
El primer llargumetraxe del xéneru de terror foi “[[Le manoir du diable]]”<ref>[https://www.filmaffinity.com/es/film944200.html https://www.filmaffinity.com/es/film944200.html]</ref>, que data del añu [[1896]] y que taba dirixíu por [[Georges Mèlies]].
== Ver tamién ==
|