Diferencies ente revisiones de «Septimania»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: convirtiose => convirtióse
m iguo testu: llínia/llínies => llinia/llinies
Llinia 4:
Septimania convirtióse nuna marca del [[Imperiu carolinxu]] y dempués del reinu de [[Francia Occidental]] hasta'l [[sieglu XIII]], magar que tou esti tiempu foi cultural ya políticamente autónoma del gobiernu central francés, asitiáu al norte del país. La rexón taba embaxu la influyencia de los condaos de [[Condáu de Tolosa|Tolosa]], [[Provenza]] y [[Condáu de Barcelona|Barcelona]], y formaba parte de la rexón cultural y llingüística d'[[Occitania]], que comprendía'l terciu más meridional de l'actual Francia. La rexón foi finalmente puesta embaxu'l control efectivu de los reis de Francia a entamos del sieglu XIII como una consecuencia de la [[Cruzada albigense|cruzada cátara]], tres de la cual los reyes franceses entamaron a nombrar gobernadores de la rexón. Pa finales d'esi sieglu Septimania convirtiérase fomalmente na provincia real de [[Languedoc]].
 
El nome "Septimania" parez derivase de parte del nome romanu de la ciudá de [[Béziers]], ''Colonia Julia Septimanorum Beaterrae'', asina nomada por tener sío llugar d'asentamientu de veteranos de la VII Llexón romana. Una hipótesis alternativa suxer que'l nome fae referencia a les siete ciudaes (''civitates'') qu'había nel territoriu: Béziers, Elne, Agde, [[Narbona]], Lodève, Maguelonne, and [[Nimes]]. El territoriu septimanu estendíase, pel noroeste, hasta una llíniallinia imaxinaria asitiada a metá de camín ente'l [[mar Mediterraneu]] y el [[ríu Garona]]; al este el [[ríu Ródanu]] facía-y de llende natural con Provenza, y al sur la so llende yeren los [[Pirineos]].
 
[[Categoría:Historia de Francia]]