Diferencies ente revisiones de «Revolución rusa de 1905»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: too el => tol |
m iguo testu: Alejandro II de Rusia => Alexandru II de Rusia |
||
Llinia 25:
Otru pensadores espunxeron que'l campesinado rusu yera una fuercia desaxeradamente conservador, lleal al llar, pueblu o comunidá, y a naide más. Esti pensadores sosteníen qu'a los llabradores namái-yos importaba'l so tierra y opondríense fondamente a la [[democracia]] y el [[lliberalismu]] occidental. Posteriores ideólogos rusos tamién se vieron atraíos a la idea d'una élite revolucionaria, conceutu que se pondría en práutica en 1917.
El 1 de marzu ([[Calendariu xulianu|C.J.]]) de 1881, [[
So
En fuerte contraste col estancamientu social de les décades de 1880 y 1890, diéronse reblincones nel procesu [[industrialización|industrializador]]. Esta crecedera siguiría ya intensificaríase na última década del [[sieglu XIX]] cola construcción del ferrocarril [[Transiberianu]] y les reformes entamaes pol sistema Witte». [[Serguéi Witte]], que foi ministru de Finances en 1892, hubo d'enfrentase a un constante déficit presupuestariu. Pretendió amontar los ingresos del Estáu impulsando la economía y atrayendo a inversores estranxeros. En 1897 afitó'l [[Rublu rusu|rublu]] al [[patrón oro]]. La crecedera económica concentrar nunes poques rexones, qu'incluyíen a [[Moscú]], [[San Petersburgu]], [[Ucraína]] y [[Bakú]]. Alredor de la metá de tol capital invertíu yera estranxeru; coles mesmes, los espertos y entamadores veníos de fora resultaron vitales.
Llinia 54:
Cola sangrienta y fracasada [[guerra rusu-xaponesa]] hubo cierta molición ente les unidaes acuta del exércitu dende 1904, y fíxose más difícil pal gobiernu cuntar cola llealtá de los reclutes. En febreru de 1905, l'[[Exércitu Imperial Rusu|exércitu rusu]] foi ganáu en [[Mukden]], perdiendo alredor de 90.000 homes ente muertos, mancaos, y prisioneros. En mayu capituló la guarnición de [[Port Arthur]] tres meses d'asediu y la "Flota del Bálticu" sufrió perdes irreparables na [[batalla de Tsushima]], onde foi ganada pola flota xaponesa. Al espublizase les noticies de les graves derrotes ruses nel Estremu Oriente, el ministru Serguéi Witte entamó rápido les negociaciones de paz con Xapón, roblando'l 5 de setiembre'l [[Tratáu de Portsmouth (1905)|Tratáu de Portsmouth]] con mediación d'[[Estaos Xuníos]] y onde l'Imperiu Rusu reconocíase derrotáu. En 1905 hubo diversos motinos ente la marinería en [[Sebastopol]], [[Vladivostok]] y [[Kronstadt]], algamando en xunu'l so mayor fuercia cola insurrección del ''[[Potemkin (acorazáu)|acorazáu Potiomkin]]'' — delles fontes falen de más de 2000 víctimes ente los marineros mientres la so represión. Los motinos de marineros yeren desorganizados y acabaron siendo brutalmente aselaos, pero'l descontentu ente la masa popular y los reclutes (orixinarios de les capes llabrador y obreru) causó la medrana gubernamental.
Los grupos nacionalistes taben furiosos por causa de la [[rusificación]] llevada a cabu dende'l reináu d'[[
== Desenllaz ==
|