Wikipedia

Diferencies ente revisiones de «Gravedá»

Navegar l'historial de mou interactivu
← Edición más antiguaEdición más nueva →
Contenido eliminado Contenido añadido
VisualTestu wiki
mSin resumen de edición
Llinia 10:
Aparte d'eso, la fuercia gravitatoria ye, ente les cuatro [[fuercies fundamentales]] la que menos entienden los físicos modernos. Estos aspiren a formular la [[Gran Teoría Xunificada]], au les cuatro fuercies tean xuníes nun modelu físicu que describa'l comportamientu del universu como un tou. Nesti intre, la fuercia de la gravedá ye la más problemática, la que se resiste a la xunión.
 
Siempres se dixo que la gravedá atráinos haza'l centru de la Tierra; pero si analizamos con precuru, cómo un oxetu masivu "«deforma"» el espaciu-tiempu que lu arrodia, aportaremos a la conclusión de que nun ye una [[fuercia]] que nos atrái, sinón más bien una fuercia que nos emburria al centru d'un cuerpu masivu, nesti casu la [[Tierra]]. Poro, tendríemos de dicir que: “La«La gravedá ye la fuercia qu'emburria a un oxetu masivu haza'l centru d'otru más masivu”masivu».
 
== Historia ==
Llinia 18:
 
La [[Llei de la gravitación universal|Llei de la Gravitación Universal]] de [[Isaac Newton|Newton]] afita que la [[fuercia]] qu'exerce una partícula puntual con [[masa]] '''M''' ye direutamente proporcional al productu de les mases y la constante gravitacional, ya inversamente proporcional al cuadráu de la distancia que-yos separta '''r'''.
 
 
[[Isaac Newton|Newton]] derivó esta rellación de l'afirmación del matemáticu [[Johannes Kepler]] que los [[planeta|planetes]] muévense en órbites elíptiques. Tamién camentaba [[Isaac Newton|Newton]] que la fuercia gravitacional radiaba d'igual miente en toles direiciones del cuerpu central. [[Isaac Newton|Newton]] reconocía qu'esti modelu gravitacional tenía de tomar l'aspeutu d'una rellación de [[raíz cuadrada]] invertida. Esti modelu albidra que les órbites d'oxetos qu'endolquen un cuerpu central son seiciones cóniques. Munchos años d'adicamientos astronómicos sofiten esta tesis. Aínda y cuando esta idea ye avezao atribuyí-yla a [[Isaac Newton]], el matemáticu inglés [[Robert Hooke]] argumentó que foi elli quien inventó la idea de la rellación de la [[raíz cuadrada]] invertida. Sicasí, foi [[Isaac Newton|Newton]] el qu'asoleyó la so teoría de la gravedá y fízose famosu
Línea 28 ⟶ 27:
:<math>\vec{F} = -G \frac {m_{1}m_{2}} {r^{2}}\hat{r}</math>
 
au '''F''' ye la fuercia de la gravedá, (n'unidaes espresaes en newtons), ''m1m''₁ i ''m²''₂ son les mases de dos oxetos (en quilogramos); ''r'' ye la distancia que separta los centros de [[masa]] de los oxetos y '''G''' ye la "«[[Constanteconstante Gravitacionalgravitacional]]"». Esta rellación ye universal porque tolos oxetos de l'universu s'atrayen ente sí d'acordies a esta rellación, darréu que la [[fuercia]] seya tan pequeña que nun se sienta. Magar que [[Isaac Newton|Newton]] identificó correchamente esta rellación entre [[fuercia]], [[masa]] y [[distancia]], namái foi quien a estimar el valor de la constante gravitacional ente estes cantidaes. El mundu tendría d'aguardar más d'un [[sieglu]] pa una midida esperimental de la constante de la proporcionalidá.
 
<!---
==AcceleracióAceleración de la gravetatgravedá==
Newton va dirdixo que, quancuando a un coscuerpu se li-y aplica una forçafuercia, a aquestesti coscuerpu se-y li donada una acceleracióaceleración. Per tant dins un camp gravitatori, com ara la terra, tot cos esta sotmès a la força de la gravetat i per tant sotmès a l'acceleració que dona aquesta força. L'acceleració donada per la força de la gravetat, rep el nom d'intensitat del camp gravitatori. Segons el principi d'equivalència, quan un cos esta afectat per una acceleració és com si estigues sota els efectes d'un camp gravitatori que tingues la mateixa acceleració gravitatòria, o almenys sofreix els mateixos efectes.
 
AbansEnantes de la intervencióintervención de GalileuGaliléu ennel el campcampu de les ciènciesciencies, concretament enconcretamente elnel tema de la gravetatgravedá, es creia que un objecte pesat queia més ràpid que un que tengues menys pes. Però el matemàtic va demostrar que no amb un senzill experiment, es col·locà a la Torre Inclinada de Pisa, on va llançar dos objectes de massa distinta per a demostrar que el temps que tardava en caure era, virtualment el mateix.
 
===VariacióVariación de la gravetatgravedá ana la terraTierra===
[[Image:anomalies.jpg|thumb|300px|right|VariacionsVariaciones de la gravetatgravedá ana la TerraTierra]]
L'acceleracióaceleración de la gravetatgravedá ana la terra,Tierra al nivellnivel del mar ésye d'unsunos 9,80665 m/s², però varia segons l'altura a la qual ens trobem.
 
La gravetatgravedá de la terraTierra ésye màximamáxima ana la superfíciesuperficie. A mesura que es puja, la distancia entre les dues masses afectades per l'atracció es major i per tant, com bé marca la rellació establerta per Newton, la gravetat es menor. La curiositat ve quan ens endinsem a l'interior de la terra i deixem a d'alt la superfície, ja que cada vegada més part del planeta ens queda per sobre i menys massa d'aquest ens queda per davall. Després de fer aquest raonament podem assegurar que al centre de la terra la gravetat es nul·la, perquè s'igualen les forces d'atracció entre els dos objectes.
 
A més, la gravetat encara té unes variacions més, la primera és que a causa de la forma ovalada que agafa la Terra per l'enfonsament dels pols nord i sud, podem dir que la gravetat augmenta amb la latitud, i la segona és per la rotació terrestre, aquesta genera una acceleració centrifuga que agafa la seva potencia màxima a l'equador i mínima als pols.
Línea 54 ⟶ 53:
 
{| {{tablaguapa}}
|'''!Astru''' || '''!!Valor de G'''
|-
|[[Sol]] || 27,90
Línea 62 ⟶ 61:
|[[Venus (planeta)|Venus]] || 0,88
|-
|[[Tierra]] || 1,00 (9'8m,8 m/s²)
|-
|[[Uranu (planeta)|Uranu]] || 0,16
|-
|[[Lluna]] || 0,16 (1'5m,5 m/s²)
|-
|[[Marte (planeta)|Marte]] || 0,38
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/wiki/Gravedá»