Diferencies ente revisiones de «Orde de San Benitu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Revertíes les ediciones de ThePhotografer (alderique) hasta la cabera versión de XabatuBot
Etiqueta: Reversión
m iguo testu: hestoria => historia
Llinia 18:
[[Ficheru:Monestir de Sant Cugat - Vista general.JPG|thumb|left|El monasteriu benedictín de Sant Cugat del Samartín de Vallés.]]
 
Mientres l'intre de la so hestoriahistoria, la Orde de San Benitu sufrió numberoses reformes, por cuenta de la eventual decadencia de la disciplina nel interior de los monesterios. La primer reforma importante foi la fecha por [[Odón de Cluny]] nel sieglu X; esta reforma, llamada [[Orde de Cluny|cluniacense]] (nome proveniente de Cluny, llugar de Francia onde se fundó'l primera [[Abadía de Cluny|monasteriu]] d'esta reforma, nel que Odón foi'l segundu abá), llegó a tener un gran influxu, hasta'l puntu que mientres gran parte de la Edá Media práuticamente tolos monesterios benedictinos taben sol dominiu de Cluny.<ref>{{cita web|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences/2009/documents/hf_ben-xvi_aud_20091111.html|títulu=Audiencia xeneral|fechaaccesu=4 d'agostu de 2017|apellíu=Benedicto XVI|fecha=11 de payares de 2009|sitiuweb=La Santa See|cita=}}</ref>
 
Los cluniacenses adquirieron gran poder económicu y políticu, y los abás más importantes llegaron a formar parte de les cortes imperial y papal. Dellos pontífices romanos fueron benedictinos provenientes de los monesterios cluniacenses ([[Alejandro II (papa)|Alejandro II]], 1061-73; san [[Gregorio VII]], 1073-85; beatu [[Víctor III]], 1086-87; beatu [[Urbanu II]], 1088-99; [[Pascual II]], 1099-1118; [[Gelasio II]], 1118-19; y un llargu etcétera).{{harvnp|Schwaiger|1998|pp=77-78}}