Diferencies ente revisiones de «Baudonivia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: monasteriu => monesteriu
Llinia 2:
'''Baudonivia''' {{nym}} foi una [[monxa]] [[Francia|francesa]] y [[erudita]] del conventu de [[Poitiers]] quien, ente 600 y 602, contestó al pidimientu de les otres monxes de componer una biografía de la so fundadora, [[Radegunda]].
 
[[Venancio Fortunato]] convertir n'obispu de [[Poitiers]] en 590 y pocu dempués, escribió una biografía de [[Radegunda]] titulada ''Vita Radegundis''.<ref>{{cita llibru|apellíu=Venancio Fortunato|títulu=La vida de santa radegunda|editorial=traducción al inglés por J. McNamara y J. Halborg}}</ref> En dalgún momentu posterior al añu 600, les monxes escoyeron a Baudonivia, una de les suyes, pa escribir una biografía que complementara la obra de Fortunato.<ref name=OWV/> Basada na so conocencia personal de Radegunda, la biografía que fizo Fortunato de la santa, y les fontes [[Haxografía|haxográfiques]], Baudovinia creó la semeya d'una muyer devota y sicasí implacable dende'l puntu de vista políticu, qu'usó la so poder terrenal pa sostener el monasteriumonesteriu.<ref name=OWV/>
 
Los eruditos destacaron les diferencies temátiques ente la biografía de Fortunato y la de Baudonivia: mientres el primeru centrar na deferencia de Radegunda escontra l'autoridá, la segunda sorraya'l so papel como diplomática y proteutora de la so comunidá de monxes. Mientres Fortunato rellata l'amplia automutilación que llevó a cabu Radegunda, Baudonivia fala de la so escritura de cartes, les sos aiciones en defensa de la Ilesia y de los individuos, los sos viaxes pa recoyer reliquies y, lo que ye más importante, los sos esfuercios por llograr un fragmentu de la [[Vera Cruz]] de [[Justino II]], l'emperador bizantín.<ref name=Curt>{{cita web|apellíu=Emanuel|nome=Curt|títulu=If You Couldn't Live as a Virgin at Least You Could Die as One|url=http://medievalhistorygeek.wordpress.com/2011/05/31/if-you-couldnt-live-as-a-virgin-at-least-you-could-die-as-one/|fechaaccesu=5 de febreru de 2013}}</ref>
 
{{cita|La diferencia de puntos de vista nos dos biografíes llama enforma l'atención porque, a diferencia de Fortunatus, Baudonivia nun destacar en primer llugar les virtúes que podíen esperase -piedá y abnegación-; más realista, va faer fincapié n'atributos femeninos: solicitú maternal poles sos monxes, los sos intentos de sirvir de pacificadora ente los miembros de la so familia política y el so esfuerciu por convertir el so monasteriumonesteriu nun centru de intercesión pa los reis francos.<ref>{{cita llibru|nome=Margaret Wade|apellíu=Labarge|títulu=La muyer na Edá Media|editorial=Nerea|ubicación=Madrid|añu=segunda edición, ochobre 1989|páxina=26}}</ref>}}
 
El llibru tamién inclúi tolos [[milagru|milagros]] atribuyíos a Radegunda.<ref name=OWV>{{cita llibru|nome=Dorothy|apellíu=Disse|títulu=Daughters, I Chose You|url=http://home.infionline.net/~ddisse/radegund.html|editorial=Other Women's Voices|fechaaccesu=19 d'ochobre de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121125205540/http://home.infionline.net/~ddisse/radegund.html|fechaarchivu=25 de payares de 2012}}</ref><ref name="Schaus2006">{{cita llibru|nome=Margaret|apellíu=Schaus|títulu=Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia|url=https://books.google.com/books?id=aDhOv6hgN2IC&pg=PA694|fechaaccesu=18 d'ochobre de 2012|fecha=20 de setiembre de 2006|editorial=CRC Press|isbn=978-0-415-96944-4|páxina=694}}</ref>