Diferencies ente revisiones de «Batalla de les Termópiles»

Contenido eliminado Contenido añadido
Alexbot (alderique | contribuciones)
Xqbot (alderique | contribuciones)
m robot Modificado: fr:Bataille des Thermopyles; cambios triviales
Llinia 2:
{{Infobox conflictu militar|
conflictu=Batalla de les Termópiles|
imaxe=[[ImaxeArchivu:Jacques-Louis David 004.jpg|300px]]|
lleenda=[[Leónides I]] nes Termópiles, por Jacques-Louis David ([[1814]])|
|
Llinia 13:
comandante1=[[Leónides I]], Rei d'[[Esparta]]|
comandante2=[[Xerxes I]], Emperador de [[Persia]]|
exercitu1=300 [[esparta|espartanos]]nos, 700 [[tespia|tespianos]]nos. 6.000 aliados griegos. D'esta fuercia prencipal, el tercer día retiráronse toos menos unos 1.000 |
exercitu2=Ente 150.000 y 400.000 (magar qu'[[Heródotu]] cifra les fuercies perses nunos 5.283.220 homes (Heródotu, VII,186))|
victimes1=300 espartanos ente ellos [[Leónides I]], y 700 tespianos, más unos 500 a 1.000 aliados.|
victimes2= ~20.000 sigún estimaciones modernes.|
}}
La '''Batalla de les Termópiles''' ("''Puertes Termales''", polos [[prial|priales]]es d'agua calecía de la rodiada) foi un importante escenariu del conflictu ente les [[polis]] griegues, con [[Esparta]] y [[Atenes]] al frente, escontra l'[[Imperiu Persa]] nel añu [[480 edC]].
Ta inxerta dientro de les [[Guerres Médiques]] (los griegos nomaben "''Medo''", sinónimu de "''Persa''" a los habitantes de [[Media]] ([[Oriente Mediu]]), magar que Media yera una rexón qu'encontaba con Persia y taba sometida al so [[Imperiu]].
 
== Preentamu ==
L'espardimientu costante de los griegos pel [[Mediterraneu]], fizo dable l'espoxigue de les sos colonies nes costes d'[[Asia Menor]]. Estes colonies taben embaxo'l poder del [[Imperiu persa]] ([[Daríu I]] El Grande), que siempres-yos diera ciertu grau d'autonomía; pero los colonos helenos siempres quixeron la llibertá dafechu. Enfrentáronse a los perses, pidiéron-yos aida a los griegos continentales. Nun entamu, los [[Esparta|Espartanos]]nos negárense, pero los [[Atenes|Atenienses]] sí sofitaren a los colonos, dando empiezu a les [[Guerres Médiques]].
 
Énte l'aportada de los perses, (baxo'l mandu de [[Datis]], noble persa) a territoriu [[Europa|européu]], les reaiciones fueren variaes. [[Atenes]] quería torgar la invasión dafechu y pidió-yos aida a los espartanos pa lluchar na [[Batalla de Maratón]] (sept. 490 edC.). Sicasí, l'orixe del problema taba nes colonies griegues d'[[Asia]] y como [[Esparta]] nun fundara denguna nin tampoco-yos aidara o sofitara enantes, los ''lacedemonios'' (espartanos) nun atalantaben el problema como de so, y magar que prometieren l'unvíu de fuercies seis díes dempués de la [[Lluna llena]],(yá que taben celebrando unos xuegos sagraos), nun entraren na batalla, aportando al llugar tres díes dempués de finar la mesma.
Llinia 30:
Nel añu [[481 edC]] los representantes de les estremaes polis, encabezaos por [[Atenes]] y [[Esparta]], firmaren un pautu militar (''symmaquia'') pa protexese d'un ataque del Imperiu Persa. Esti pautu, afitaba que, en casu d'invasión, diba ser Esparta, baxo'l mandu de [[Leónides I]] la que caltuviera la xera de dirixir l'exércitu helénicu. D'esta xuntanza, na que les ciudaes qu'enantes taben enfrentaes, agora lluchaben al delláu, surdió la fras: «''Los homes podrán fartucase de xintar, beber y de facer l'amor, pero non de guerriar''»
 
=== «Tomái tola tierra y l'agua que vos pruya» ===
[[ImaxeArchivu:Persian_Empire,_490_BC.gif|thumb|left|300px|Imperiu Persa nel 490 edC.]]
Los primeros años de reináu [[Xerxes I]] dedicólos a desaniciar trefulques n'[[Exiptu]] y [[Babilonia]], mentanto diba iguando l'ataque griegu. Enantes, unviara a Grecia embaxadores a toles ciudaes pidiéndo-yos [[tierra]] y [[agua]], símbolos de sumisión. Delles islles y ciudaes aceutaron, pero non [[Atenes]] y [[Esparta]]. Dizse que los espartanos retrucaron a los embaxadores:
 
Llinia 40:
Sicasí, n'Esparta l'aire arrecendía a cigua de los dioses, pola mor d'esti rabexín. Apellaren ente los ciudadanos espartanos pa pidir si dalgún yera a sacrificase p'amenorgar el noxu de los dioses. '''Spertias''' y '''Bulis''', dos ricos espartanos, ufriéronse pa entregase al Rei persa, y empobinaron haza [[Susa]]. Cuando'l rei Xerxes los obligó a arrodiellase énte él, dixéron-y: «''Rei de los medos, los lacedemonios unvíennos pa que vengues en nós la muerte dada a los tós embaxadores n'Esparta''». Xerxes retrucó-yos que nun diba ser presu del mesmu crime, nin creyía que dándo-yos muerte diba llibralos de la deshonra.
 
== Primeros movimientos ==
Los Perses partieren nel añu 480 edC., cruciaren l'[[Helespontu]], y pela sienda de la costa adientrárense na península. Les tropes de [[Leónides]] fueren al alcuentru de los Medos a les [[Termópiles]]. Al empar, los Perses diben averándose al escobiu, metantu [[Xerxes I]] allugaba'l so campamentu nun cuetu cercanu, en [[Malia]], au tamién punxo'l so tronu aureu, y dende ellí adicaba la griesca ente los sos homes y los Helenos.
 
[[ImaxeArchivu:Archers frieze Darius palace Louvre AOD487.jpg|thumb|right|250px|Soldaos Medos, nún frisu del Palaciu de [[Daríu I]] en [[Susa]].]]
Nel llugar xuntóse un exércitu formáu por '''300''' [[hoplita|hoplites]] espartanos ( a los qu'hai que sumar otros '''600''' [[hilota|hilotes]], darréu que cada espartanu diba con dos esclavos al so serviciu ), '''500''' de [[Texea]], '''500''' de Mantinea, '''120''' de Orcómenu y '''1.000''' hoplites del restu d'[[Arcadia]]: '''400''' de [[Corinto]], '''200''' de Fliunte, '''80''' de Micenes, '''700''' tespios y '''400''' tebanos, arriendes de '''1.000''' focenses y tolos locros. Poro, los ''lacedemonios'' (o espartanos) yeren el grupu más pequeñu, pero yera tala la so sonadía y prestixu, por ser los únicos [[soldáu|soldaos]] profesionales, que'l restu de los griegos dellegaron nellos el mandu del continxente.
 
Llinia 54:
::"''Portaben na tiesta una mena de [[solombreru]] nomáu tiara, de fieltru de llana; alrodiu del cuerpu, túniques con mangues guarnecíes al mou d'escames; les cambes tapecíes con un pantalón llargu; n'arróu d'[[escudu|escudos]] de metal, llévenlos de [[blima]]; tienen [[llancia|llancies]] curties, arcos grandes, [[flecha|fleches]] de caña d'[[alxaba]] y puñales arreyaos na cintura''." ([[Homeru]])
 
Arriendes, les [[dollys]] (llances griegues pa lluchar en falanxe, non tan llargues como les [[sarissa|sarisses]],[[imageArchivu:Exquisite-gphoto.png|25px]][http://www.clas.canterbury.ac.nz/graphics/sarissa_1b.jpg], facíen dable ensartar al enemigu enantes qu'esti fuera quien a tocalos, del mesmu mou que na [[Batalla de Maratón]].
Leónides foi alvertíu sobro'l gran númberu d'arqueros de Xerxes. Heródotu d'Halicarnasu apunta que díxeren a los griegos que ''«les sos fleches tapecen el sol».''
 
Llinia 63:
 
 
== La Batalla ==
[[ImaxeArchivu:Helmed Hoplite Sparta.JPG|thumb|left|200px|Imaxe d'ún [[hoplita]], sieglu V edC. Muséu Arqueolóxicu d'[[Esparta]].]]
Tres d'aguardar cinco díes, y decatándose de que los griegos nun s'acurallaben, los perses atacaren. Filera a filera, les tropes perses nun yeren a trespasar les defenses de los Helenos. Como yá se dixera, les llances yeren más curties que les de los lacedemonios, y lo estrecho de la foz de les Termópiles (unos 12m.) facía que tuviesen que pelear col mesmu númberu de guerreros en cada embate, siempres col mesmu resultáu. Peles nueches, Leónides dicía a los sos guerreros: ''«Xerxes tien munchos homes, pero dengún soldáu».''
 
Llinia 97:
 
 
:''{{politónicu|´Ω ξεíν´, ´αγγέλλειν Λακεδαιμονíοις ´οτι τηδε <br /> κείμεθα τοîς κείνων ρήμασι πειθόμενοι.}}''
 
:''Ō xein', angellein Lakedaimoniois hoti tēide''
Llinia 109:
Al entrugar a dalgunos presos arcadios sobro por qué'l destacamentu griegu yera tan pequeñu nes Termópiles, los homes retrucáren que taben cellebrando unos Xuegos Sagraos enforma emportantes pa los griegos. Xerxes entrugó-yos cual yera'l premiu pal ganador, y cuando-y dixeren «''una corona de lloréu''», el xeneral Tritantaechmes, apiteláu, dixo: «''¿Escontra qué mena d'homes vinimos a lluchar? Homes que nun lluchen por dineru, sinón por honor.''»
 
== Enllaces esternos ==
*[http://www.elpais.com/graficos/cultura/batalla/Termopilas/elpgracul/20070323elpepucul_1/Ges/ Presentación en Flash de la batalla de les Termópiles (diariu El País, n'[[español]])]
*[http://www.fabio.com.ar/verpost.php?id_noticia=1850 Los 300 de Termópiles]
Llinia 134:
[[fa:جنگ ترموپیل]]
[[fi:Thermopylain taistelu]]
[[fr:Bataille des Thermopyles (-480)]]
[[ga:Cath Thermopylae]]
[[gl:Batalla das Termópilas]]