Diferencies ente revisiones de «Anders Celsius»
Contenido eliminado Contenido añadido
m robot Añadido: mk:Андерс Целзиус |
m robot Añadido: bg:Андерс Целзий; cambios triviales |
||
Llinia 1:
==Biografía==
[[
'''Anders Celsius''' ye un científicu [[Suecia|suecu]] nacíu n'[[Uppsala]] el
Anders Celsius foi un humanista típicu del sieglu de les lluces. Pertenecía a una familia que contaba con numberosos sabios, orixinaria d'Ovanåker, pequeña localidá asitiada na provincia de [[Hälsingland]] al norte d'Uppsala. Como yera vezu na dómina nos países xermánicos y escandinavos de llatinizar los nomes de la familia, d'ahí y vino l'apellíu Celsius que ye una versión llatinizada del nome del presbiteru (Högen). So güelu paternu asina como'l maternu fueron profesores de la Universidá d'Uppsala : Magnus Celsius y Anders Spole fueron profesores d'astronomía. So padre, Nils Celsius, tamién foi profesor d'astronomía. No tocante a
[[
Dos años más sero, en [[1732]], entama un llargu viaxe d'estudios a través d'[[Europa]] ([[Alemaña]], [[Italia]], [[Francia]]) que dura cuatro años. En [[1733]], durante esi viaxe, asoleya en [[Nuremberg]] un ensamu de 316 observaciones d'[[aurora boreal|aurores boreales]] feches por él mesmu y por otros autores ente los años [[1716]] y [[1732]]. Visita casi tolos observatorios de cierta sonadía de la dómina y
Los resultaos obteníos confirmaron de forma definitiva que Newton tenía razón y que la figura de la Tierra yera un esferoide achapláu nos polos. La participación de Celsius nesta expedición foi bien beneficiosa pa la astronomía sueca. N'efectu, convertíu nuna celebridá, Celsius consigue interesar a les autoridaes sueques na construcción d'un observatoriu astronómicu modernun n'Uppsala y conseguir los fondos necesarios. L'observatoriu de Celsius foi acabáu en [[1741]] y equipáu colos instrumentos que Celsius comprara durante'l so viaxe a l'estraxero.
Llinia 13:
Güei nun consideramos de la mesma manera les midides xeodésiques, les observaciones meteorolóxiques y otros trabayos del mesmu xéneru, pero nel tiempu de Celsius eso ocupaba buena parte del trabayu d'un astrónomu. Asina, Celsius efectúa numberoses mediciones xeodésiques pal Mapa Xeneral de Suecia.
Pa facer les sos observacioens meteorolóxiques, Celsius construyó un [[termómetru]] que-y diba a asegurar una gloria a escala mundial. El termómetru de Celsius taba graduáu de manera que 0 correspondía al puntu d'ebullición del agua, y 100 al puntu de conxelación. La escala de Celsius taba graduada en sentíu inversu a la escala centígrada que conocemos actualmente. Nun foi hasta depués de la muerte temprana de Celsius, que tuvo llugar en
Asistíu por Olof Hiorter, Anders Celsius estudia les aurores boreales y foi'l primeru n'esplicar el fenómenu auroral pol magnetismu terrestre. Llega a esta conclusión observando la inclinación d'una aguya de brúxula y dase cuente que les desviaciones más fuertes teníen correspondencia con una actividá auroral más intensa.
N'[[astronomía]] Celsius observa numberosos [[eclipse
[[
Celsius tuvo bien implicáu en que Suecia, estáu protestante, adoptara'l calendariu gregorianu, a pesar de qu'ésti fuera obra d'un Papa católicu. Nun tuvo munchu ésitu poque'l calendariu gregorianun nun sistituyó al xulianu en Suecia hasta [[1753]], más de nueve años depués de la muerte del sabiu.
Llinia 28:
Anders Celsius reposa al llau de so güelu Magnus, na ilesia de [[Gamla Uppsala]] asitiada a unos cinco quilómetros al norte del centru d'Uppsala. Un cráter de la Lluna lleva'l so nome.
== Obres ==
* ''Nova Methodus distantiam solis a terra determinandi'' (Un nuevu métodu pa determinar la distancia del Sol a la Tierra), [[1730]].
* ''Recueil de 316 observations d'aurores boréales'', [[1716]]-[[1732]]. Asoleyáu en Nuremberg en [[1733]].
Llinia 40:
[[ar:أندرس سلزيوس]]
[[az:Anders Selsi]]
[[bg:Андерс Целзий]]
[[bs:Anders Celsius]]
[[ca:Anders Celsius]]
|