Diferencies ente revisiones de «Gaita asturiana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
mSin resumen de edición
Llinia 1:
La '''gaita asturiana''' ye un instrumentu de vientu.
==Hestoria==
La gaita asturiana, en si, conózse dende la [[Edá Media]] anque créyese que la so nacencia produzse de muncho antes, al mesmu tiempu que'l restu les atlántices.
Llinia 16:
|
# Boquiella
# FiluEspigu
# Llengüeta
|}
Llinia 23:
Tien no cimero una ''boquiella'', que ye'l trozu de soplete que'l gaiteru mete na boca, nun principiu yera de maera na mesma pieza del restu'l soplete, más alatre entamo a facese d'otros materiales por razones ixieniques y pa que la maera nun podreza tan rápidamente por culpa la humedá. Nun primer momenu usanse metales, y nos caberos tiempos usanse fibres plástiques ya que el metal yera molestu y macaben los dientes.
 
La parte dL'abaxu del sopleteespigu ta diseñadadiseñáu p'asentase nel saliveru (pieza que recueye la saliva del gaiteru y dexa pasar l'aire al [[#Fuelle|fuelle]]), pa poder axustalu usase filu anque anguañu usanse otros materiales como goma o corchu.
 
La ''llengüeta'' ya la parte más delicada del soplete, ye una válvula pa evitar que l'aire que tien el [[#Fuelle|fuelle]] escape pol soplete p'arriba de la que dexa de soplar el gaiteru. Normalmente ye un trocín de [[cueru]] fixau con un clavu o grapa al final del tubu del soplete. Tamién usanse otros materiales como la [[goma]].
===Punteru===
El punteru ye un tubu acampanáu al final con furacos nos que'l gaiteru dixita pa dar distintes notes según la postura de los deos. Los tres furacos más baxos, ''troneres'', namás que valen pa axustar l'afinación del instrumentu, nun se dixita n'ellos.
Cuenta con un espigu pa empatar col ''asientu'' de madera que sal del fuelle. Dientru d'esti espigu va la ''garganta'' que ye un conu invertíu nel que se pon la '''payuela''', pieza vital de la gaita que da el soníu de la gaita.
====Tipos de punteru====
Los punteros varien el su llargu según les afinaciones, d'esta mena tenemos:
*RE Mayor (30 cm)
*DO Sosteníu Mayor (31,5 cm)
*DO Mayor (33 cm)
*SI Mayor (35 cm)
*SI Bemol Mayor (36,5 cm)
 
Tradicionalmente les gaites asturianes clasificanse según el llargu del punteru en:
*Grilleres (afinaes en RE, 30 cm)
*Reondes (afinaes en DO, 33 cm)
*Tumbales (afinaes en SIb, 36,5 cm)
 
Anque esta ye la clasificación más usada, pue variar según zones, asina en [[Villaviciosa]] una grillera sería de 31,5 cm, una reonda de 32 cm y una tumbal de 33 cm.
===Roncón===
{|{{tablaguapa}}
Línea 36 ⟶ 52:
# Copa
|}
 
===Ronquín===
(opcional)