Diferencies ente revisiones de «Joy Division»

Contenido eliminado Contenido añadido
Luckas-bot (alderique | contribuciones)
m robot Añadido: eo:Joy Division
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{{correxir}}
 
'''Joy Division''' foi un grupu [[música]] que xurdió en [[1977]] en [[Manchester]] ([[Inglaterra]]). Disolvióse en [[mayu]] de [[1980]] tres el suicidiu'l cantante, [[Ian Curtis]]. El restu los músicos siguieran andechando nel grupu [[New Order]], nacíu dellos meses depués. Joy Division foi un grupu perimportante nel desenrrollu el estilu nomáu [[post-punk]], xunto a [[The Cure]], [[A Certain Ratio]] o [[Nick Cave]].
 
Línea 18 ⟶ 20:
Tres espublizar el EP ''An ideal for living'' (xunu de 1978), la conocencia que el públicu tenía de Joy Division diba afondándose. Curtis foi portada na prestixosa revista [[New Musical Express]] (NME), el grupu grabó nes perfamoses sesiones "Peel" de la [[BBC]] (pol nomáu críticu que les llevaba, [[John Peel]]) y en Mayu tocaron en [[Londres]] xunto a [[The Cure]]. N'[[Abril]] la banda entamó el so discu debú, ''[[Unknown Pleasures]]''.
 
Nel entamu de 1980, y col sofitu de les ventes del discu, la banda fexo una xira per [[Europa]], pero munchos conciertos anuláronse polos problemes de salú de Curtis, [[epilepsia|epiléticu]], que s'afondaben a modo. En Abril espublicen el single "Love will tear us apart", que col percorrer los años farase el so canciu más conocíu, y entamen a grabar el segundu discu. En Mayu, la banda alcuerda tomar dos semanes de descansu enantes la primer xira pelos [[Estaos Xuníos]]. Nesi tiempu, el matrimoniu de Curtis taba esmoronándose poles crisis psicolóxiques de Ian, pero tamién pola so infidelidá con Annick Honoré, una moza belgabelxicana que conociera de xira. Deborah, la muyer de Curtis, coló del pisu el [[17 de mayu]], mentes Ian ascuchaba el primer discu d'[[Iggy Pop]], ''The Idiot'', y vía una película de [[Werner Herzog]], ''Stroszek''; un día depués, [[18 de mayu]], Deborah torna y atopa a Ian aforcáu na cocina.
 
Magar que el suicidiu de Curtis paeció ser sólo el resultáu de problemes personales, Deborah, nel llibru ''Touching from a Distance'' ("Suxeridor de lloñe"), desplicaría que Ian siempre tuvo l'envís, real o ficticiu, de morrer mozo. Robert Smith, cantante de [[The Cure]], dixo dempués que el suicidiu de Curtis llibrolu del so propiu.