Diferencies ente revisiones de «Shotokan»

Contenido eliminado Contenido añadido
Luckas-bot (alderique | contribuciones)
m robot Añadido: en:Shotokan
Sin resumen de edición
Llinia 20:
'''Shotokan''' (松濤館流, Shōtōkan-ryū) ye un estilu de [[kárate]], nacíu de la xuntura de delles [[artes marciales]], fundáu pol maestru [[Gichin Funakoshi]] (1868-1957) y organizáu pol so fíu, el maestru [[Gigo Funakoshi|Yoshitaka Funakoshi]] (1906-1945). Ye ún de los [[Kárate|estilos tradicionales de kárate]] xunto col [[Goju-ryu]], [[Shito-ryu]], [[Shorin-Ryu]] y [[Wado-ryu]].
 
El maestru [[Gichin Funakoshi]] ye universalmente reconocíu por esportar y esparder el kárate dende’l so bierzu na isla d’[[Okinawa]] a tou’ltol [[Xapón]]. Ta consideráu por ello como’l padre del Kárate modernu, anque dellos importantes maestros de la mesma época, como [[Kenwa Mabuni]] y [[Choki Motobu]], yá enseñaben kárate abenayá.
 
A pesar de qu’escomenzó como una escuela de kárate única, desarrollada nel sen de l’[[Asociación Xaponesa de Kárate]] (JKA), anguaño’l Shotokan ta dixebráu en delles organizaciones independientes.
Llinia 32:
==Carauterístiques==
 
La práucticapráutica del Shotokan aveza dividise en tres partes: [[kihon]] (les ''bases''), [[kata]] (formes, o secuencies de movimientos reales de llucha contra ún o más adversarios imaxinarios), y [[kumite]] (combate). Les téuniques realizaes en kihon y kata carauterícense, en dellos casos, por posiciones llargues y baxes, que proporcionen estabilidá, permiten movimientos potentes y fortalecen les piernes. LasLes téuniques de kumite espeyen estes posiciones y movimientos de base, pero cola esperiencia vuélvense más flexibles y fluíesfluyíes.
 
==Filosofía==
Llinia 54:
# El Kárate ye pa la vida (九、空手の修行は一生である。).
# L’espíritu del Kárate tien qu’inspirar toles nueses aiciones (十、凡ゆるものを空手化せ其処に妙味あり。).
# El Kárate hai que lu mantener vivu col fueu del alma; ye como l’agua caliente, requiererequier de calor constante o quedará frío (十一、空手は湯の如く絶えず熱を与えざれば元の水に返る。).
# El Kárate nun consiste en vencer, sinón na idea de nun perder (十二、勝つ考えは持つな、負けぬ考えは必要。).
# La victoria ta na to habilidá pa distinguir los puntos febles de los fuertes (十三、敵に因って転化せよ。).
Llinia 77:
Bien de términos usaos nel kárate Shotokan vienen de la cultura xaponesa. Mentanto dellos son nomes comunes (por exemplu ''[[yame]]'',''[[gankaku]]''), otros son esclusivos de les artes marciales (por exemplu ''[[kata]]'', "[[kumite]]''). Hailos que sólo s’usen raramente na vida cotidiana (por exemplu ''[[zenkutsu dachi]]''), mientres qu’otros apaecen de cutiu (por exemplu,''[[Rei (saludu)|rei]]'').
 
Esta terminoloxía xaponesa caltiénse inclusive nes escueles de fuera de [[Xapón]], col envís de preservarcaltener la cultura orixinal d’[[Okinawa]] y la filosofía del maestru Funakoshi.
 
==Graduaciones==
 
El grau úsase nel karatekárate pa indicar esperiencia, arte, y en menor midida, antigüedá. Como en munchos estilos de les artes marciales, el Shotokan usa un sistema de cintos de color pa indicar el grau. La mayor parte de les escueles de Shotokan usen el sistema ''[[Kyu]]''/''[[Dan]]''. L’orde de los colores varíavaria enforma d’una escuela a otra, pero los Kyu esprésense con cintos de colores qu’en delles escueles van siendo más escuros según l’estudiante va aproximándose al [[Shodan]]. Los cintos de los niveles Dan son siempre negros, anque hai escueles qu’usen franxes pa indicar los diferentes graos de cintu negru.
 
==Kates==
Llinia 134:
El '''kumite''' pue presentar diverses formes; ente otres munches:
 
====Kihon Kumite====
*1. '''Gohon kumite:''' l'atacante fai 5 ataques, caún dando un reblagu.
 
*2. '''Sanbon kumite:''' l'atacante fai 3 ataques arreblagando.
Son formes de combate qu'utilicen téuniques básiques determinaes previamente, tanto pal ataque como pa la defensa. Anque igual varien daqué d'escuela a escuela, son por exemplu:
*3.''' Jiyu ippon kumite:''' l’atancate fai un solu ataque con un solu reblagu.
 
*4. '''Jiyu ippon dende 3 metros:''' netu que l’anterior, sólo que l’atacante ta a tres metros del defensor y tien qu’avanzar dende ehí.
*1. '''Kihon Ippon Kumite:''' consta d'un ataque y la so correspondiente defensa.
*5.'''Jiyu kumite:''' los adversarios lluchen ensin predeterminar los ataques nin, poro, les defenses (kumite llibre).
*2. '''Kihon Nippon Kumite:''' l'atacante fai 2 ataques arreblagando.
*6.'''Shiai kumite:''' combate siguiendo regles deportives de competición.
*23. '''Kihon Sanbon kumiteKumite:''' l'atacante fai 3 ataques arreblagando.
*14. '''Kihon Gohon kumiteKumite:''' l'atacante fai 5 ataques, caún dando un reblagu.
 
====Jiyu Kumite====
 
Son combates fechos con una escoyeta llibre de téuniques non apautada. Por exemplu:
 
*31.''' Jiyu ipponIppon kumiteKumite:''' l’atancate fai un solu ataque llibre con un solu reblagu.
*42. '''Jiyu ipponIppon dende 3 metros:''' netu que l’anterior, sólo que l’atacante ta a tres metros del defensor y tien qu’avanzar dende ehí.
*3.''' Jiyu Nippon (o Jiyu Sambon) Kumite:''' l’atacante fai dos (o tres) ataques llibres.
*54.'''Jiyu kumite:''' los adversarios lluchen moviéndose llibremente pel espaciu, ensin predeterminar los ataques nin, poro, les defenses (kumite llibre).
 
====Shiai Kumite====
 
*6.'''ShiaiCombate kumite:''' combate siguiendosegún regles deportives de competición.
 
==El Shotokan nel mundu==
 
Na primera metá de los [[años 1960|años sesenta]], los cabezaleros de l’Asociación Xaponesa de Kárate, principalmente’l maestru [[Masatoshi Nakayama]], decidieron que llegara la hora de llevar el “so” kárate al mundu. Con esta sida unviaron a los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y a [[Europa]] a dellos xóvenes profesores qu’habíen ser col tiempu finxos del kárate internacional: [[Hidetaka Nishiyama]] y [[Hirokazu Kanazawa]] nos [[Estaos Xuníos d'América|EXA]], [[Taiji Kase]] en [[Francia]], [[Hiroshi Shirai]] n’[[Italia]], [[Keinosuke Enoeda]] n’[[Inglaterra]], [[Hideo Hochi]] n’[[Alemaña]]. Dende estos países l’ensame foi ampliu, no se dexó dejó nada al debalu: cursos, competiciones, seminarios, y una perfeuta organización, fixeron qu’en pocos años el kárate Shotokan abellugara a millones de prauticantes en tol mundu.
 
==Organizaciones del estilu Shotokan==
Línea 173 ⟶ 188:
 
* [http://shotokan.altavoz.net/ Dojo Central Samurái - Viña del Mar]
* [http://karate-do-shotokan.spaces.live.com karate-do-shotokan.spaces.live.com]
* [http://www.shotokan.com.mx Shotokan México]
* [http://www.okajem.com ojakem.com]
* [http://www.skifchile.cl SKIF CHILE]
* [http://www.karatedotradicional.net/ Shotokan Costa Rica - Karate Do Tradicional]
* [http://www.apks.com/ APKS - Asociación Panameña de Karate Shotokan]
* [http://www.karateworrell.com/ Estudio de Karate Worrell - Karate Shotokan en Panamá]
* [http://www.karatekas.com/ EnsembreDedicada dedicadaensembre al estudiu d’esti estilu, kates y téuniques]
* [http://www.rodrigoaguila.com/ Karate Do Shotokan JKA en Chile y Xapón]
* [http://www.aekt.es/ Karate-Do Shotokan Tradicional n’España]