Diferencies ente revisiones de «Ḷḷ»

Contenido eliminado Contenido añadido
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 42:
{{unicode|'''Ḷ'''}} ([[minúscula]]: {{unicode|'''ḷ'''}}) ye una [[lletra]] del [[alfabetu llatinu]] derivada de la [[L]] con una marca [[diacrítico|diacrítica]] en forma de [[puntu inferior]]. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.
 
*N'[[asturianu]], úsense dos (el [[dígrafu]] {{unicode|'''Ḷḷ'''}}; minúscula: {{unicode|'''ḷḷ'''}}) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola [[Ll]] ó [[ll]] estándar que representa'l fonema llateral palatal ([[AFI]]) /ʎ/), casicuasi toos con caráuter africáu, que constituyen soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica. Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales, comunmente denominaesdenomaes [[che vaqueira]], podríen apaecer básicamente, según l'estudiu del Catedráticu de Dialeutoloxía [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>[http://books.google.es/books?id=HziVSzpZ4IAC&printsec=frontcover&dq=gram%C3%A1tica+hist%C3%B3rica+de+la+lengua+asturiana&source=bl&ots=qv4aofe_nF&sig=_QIA1wSwhihnNoUHBqzrZI-6LLU&hl=es&ei=Bt6kTLKLN8mO4AbCgd3RDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Gramática histórica de la lengua asturiana]</ref>:
 
-[ɖ]: prepalatal, oclusiva, sonora. Carauterística de la zona de [[A Estierna]] nel conceyu d' Ibias
Llinia 53:
 
Antiguamente, esti grupu de soníos yera representáu por ''lh'' (el sistema d'escritura propuestu por [[Fernán Coronas]]), ''ts'' o ''ŝ''. Esti [[grafema]] namái emplégase en textos dialeutales y en [[toponimia]] del ueste d'[[Asturies]]. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu '''l.l''' ([[mayúscula]]: L.l).
==OrixenOrixe==
 
Diacrónicamente toos estos soníos provienen de l- y -ll- llatines y, en delles ocasiones, de pl-, kl- y fl- Asina:
Llinia 66:
Toes estes realizaciones del fonema /ʎ/ son carauterístiques de les fasteres dialeutales occidentales de la llingua asturiana, que Diego Catalán nomó B, C ya D, esto ye, los conceyos de Valdés, Tineo, Cangas del Narcea, Degaña, Somiéu, Teberga, Quirós; l'este de los conceyos de Navia, Villayón, Allande ya Ibias, y l'ueste de los conceyos de Cuideiru, Salas y Miranda.
 
Na fastera del asturianu centralcientral, la "ché vaqueira" ye propia de los conceyos de Ḷḷena, Riosa y Ayer, y tamién del sur de los conceyos de Mieres ya Morcín.
 
Na provincia de Lleón atópase esti fechu nes comarques de [[Babia]], [[Ḷḷaciana]], [[Ḷḷuna]], [[Los Argüellos]], norueste d' [[El Bierzu]] ya al norte d' [[Omaña]].
 
== Otros usos ==