Diferencies ente revisiones de «Llingua astur»

Contenido eliminado Contenido añadido
Llinia 8:
 
 
Ún de los mayores problemes nel momentu d'asignar l'astur a una familia llingüística dala, ye'l so asitiamientu ellí onde confluin los ámbitos de les dos úniques llingües indoeuropées de la Península Ibérica, de les que nos llegáren textos escritos . Esto ye, el [[celtíberu]] y el [[lusitanu]]. Asina, mientres que'l primeru comparte les innovaciones que definen al tueru llingüísticu celta como ye la pérda de -p- en posición d'aniciu y ente vocales,¨y que considérase como ''conditio sine qua non'' para considerar céltica una llingua (patēr / atīr), el lusitanu amuesa trazos llingüísticos incompatibles cola conocencia que se tién de la llingüa céltica (Schmidt,<ref>K.H. Schmidt "A Contribution to the Identification of Lusitanian" K.H. Schmidt, Actas del III Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas. Salamanca, 1985, pp. 319-341.</ref> Witczak) siendo el mas conocíu, la mantenencia de la p-.
 
Los trazos que'l astur conseña, dirixen dacuandu n'ún u otru sen, ensiendo la mantenencia o escaezu del fonema /P/ el definitoriu pa venceyar la fala de los astures bien col lusitanu bien col celtíberu, y a lo cabero inxertalu o xebralu del tueru de les llingües céltiques. Con tou, la mayoría de los autores<ref>Patrizia de Bernardo Stempel "Centro y áreas laterales: La formación del celtibérico sobre el fondo del celta peninsular hispano" Palaeohispánica 2 (2002)</ref> afiten pal astur un aniciu célticu, y darreú dello, lu encuadren xunta les llingües vecines de los Vettones, Cántabros, Galaicos y Vacceos, nel nomáu subgrupu Hispanu-celta occidental. Endientro d'élli, l'astur nun dexa de presentar trazos orixinales que-y dan el so fustaxe propiu.