Diferencies ente revisiones de «Giraffa camelopardalis»
Contenido eliminado Contenido añadido
ameyorando semeya |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 1:
{{Ficha de taxón
| status = LC
| trend = stable
|align="center"|[[Archivu:Giraffa camelopardalis angolensis.jpg|249px|Xirafa]]▼
| status_ref =
| image_width = 250px
| regnum = [[Animalia]]
▲|{{Phylum}}:||[[Chordata]]
| genus = ''[[Giraffa]]''
▲|{{Classis}}:||[[Mammalia]]
| binomial = Giraffa camelopardalis
| binomial_authority = [[Linnaeus]] ([[1758]])
▲|{{Ordo}}:||[[Artiodactyla]]
| range_map = Mapa distribución girafa subespecies (Giraffa camelopardalis).png
| range_map_width = 250px
▲|{{Familia}}:||[[Giraffidae]]
▲|{{Species}}:||'''''camelopardalis'''''
▲|}
La '''Xirafa''' (''Giraffa camelopardalis'') ye un [[mamíferu]] [[Artiodactyla|artiodáctilu]], y la más alta de toles especies vivientes d'[[animal]]es terrestres. Los machos puen
Orixinaria d'[[África]], la xirafa ta emparentada colos [[cérvidu|cérvidos]] y los [[bóvidu|bóvidos]], pero pertenez a otra familia, les [[Giraffidae]], na que namái ta la xirafa y el so pariente más averáu, l'[[okapi]].
== Carauterístiques físiques ==
Les xirafes son famoses pol so pescuezu perllargu (que-yos permite algamar les fueyes más altes y tienres de los árboles) y les sos pates delanteres llargues (que son muncho más llargues que les traseres). La estructura ósea del cuellu nun s'estrema de les d'otros mamíferos: nun tien más
Otres munches modificacioens pequenes de la estructura de la xirafa evolucionaron, por exemplu'l [[sistema circulatoriu]]. El [[coral]] d'una xirafa ha xenerar cerca'l doble de presión sanguínea qu'un mamíferu grande pa caltener el fluxu de sangre al cerebru escontra la gravedá. No alto'l cuellu, un complexu sistema de regulación de la presión previen l'escesu de sangre nel cerebru cuando la xirafa baxa la so tiesta pa beber. Al contrariu, los vasos sanguíneos na parte baxa de les pates tán baxo una gran presión.
La llingua ye prieta, y ye tan llarga (unos 50 cm) que-y permite emplegala pa llimpiase les oreyes. Tien tamién dos cuernos y una hinchazón en mediu la frente, una cresta fecha de güesu, dabíu a un desendolcu escesivo de los güesos frontales y ñasales. La boca ye estremada de la d'otros rumiantes: El so llabiu superior nun ta como'l del [[camellu]], ta recubiertu de pelos y tien un aspeutu estremáu. Tien un sistema que-y permite abrir y pesllar a voluntá, les fuexes
El pelax ye de
Les xirafes viven en grupos de 20 a 30 exemplares, cásique toos mozos, pues al
=== Xestación y críes ===
La [[xestación]] d'una xirafa dura ente 14 y 15 meses; ñaz namái una cría. La
=== Alimentación ===
El réxime allimenticu de la xirafa tien muncho que ver col so aspeutu físicu; xinta les fueyes de los árboles
== La xirafa na Hestoria ==
Línea 53 ⟶ 44:
Na Edá Media creyíase que la xirafa yera un animal míticu. La so estampa apaecía nos escudos de los caballeros y na iconografía de les catedrales. Tamién pensaben que la so piel, emplegada pa procrear, gadría que los neños recién ñacíos foren más altos y fuertes.
Ún de los primeros exemplares qu'apaecieron n'Europa, nel sieglu XV,
* Esiste la '''[[Camelopardalis|Constelación de la xirafa]]'''
|