Diferencies ente revisiones de «Giraffa camelopardalis»

Contenido eliminado Contenido añadido
ameyorando semeya
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{{Ficha de taxón
{| border="1" cellspacing="0" align="right" cellpadding="0" style="margin-left:1em;"
!bgcolor=pink| name = Xirafa
| status = LC
|-
| trend = stable
|align="center"|[[Archivu:Giraffa camelopardalis angolensis.jpg|249px|Xirafa]]
| status_ref =
|-
|align image ="center"|[[Archivu: Giraffa camelopardalis angolensis.jpg|249px|Xirafa]]
!bgcolor=pink|{{Taxonomy}}
| image_width = 250px
|-
| regnum = [[Animalia]]
|
|{{Phylum}}:|| phylum = [[Chordata]]
{| align="center"
|{{Classis}}:|| classis = [[Mammalia]]
|{{regnum}}:||[[Animal]]ia
|{{Ordo}}:|| ordo = [[Artiodactyla]]
|-
|{{Familia}}:|| familia = [[Giraffidae]]
|{{Phylum}}:||[[Chordata]]
| genus = ''[[Giraffa]]''
|-
|{{Species}}:||'' species = '''G. camelopardalis'''''
|{{Classis}}:||[[Mammalia]]
| binomial = Giraffa camelopardalis
|-
| binomial_authority = [[Linnaeus]] ([[1758]])
|{{Ordo}}:||[[Artiodactyla]]
| range_map = Mapa distribución girafa subespecies (Giraffa camelopardalis).png
|-
| range_map_width = 250px
|{{Familia}}:||[[Giraffidae]]
|}}
|-
|{{Genus}}:||'''''Giraffa'''''
|-
|{{Species}}:||'''''camelopardalis'''''
|}
|-
!bgcolor=pink|[[Nome binomial]]
|-
!align="center"|''Giraffa camelopardalis''<br /><small>[[Linnaeus]] ([[1758]])<small>
|}
 
La '''Xirafa''' (''Giraffa camelopardalis'') ye un [[mamíferu]] [[Artiodactyla|artiodáctilu]], y la más alta de toles especies vivientes d'[[animal]]es terrestres. Los machos puen medirmidir ente 4,80 a 5,50 [[metrometru|metros]]s d'altor y pesar fasta 900 [[quilogramu|quilogramos]]. Les femes son xeneralmente un pocu más pequeñes y pesen menos.
 
Orixinaria d'[[África]], la xirafa ta emparentada colos [[cérvidu|cérvidos]] y los [[bóvidu|bóvidos]], pero pertenez a otra familia, les [[Giraffidae]], na que namái ta la xirafa y el so pariente más averáu, l'[[okapi]].
 
== Carauterístiques físiques ==
Les xirafes son famoses pol so pescuezu perllargu (que-yos permite algamar les fueyes más altes y tienres de los árboles) y les sos pates delanteres llargues (que son muncho más llargues que les traseres). La estructura ósea del cuellu nun s'estrema de les d'otros mamíferos: nun tien más vertebresvértebres, pero cadún de los 7 güesos ye más llargu. Amás, tien unos cuernos pequenos que tan rodiaos pola piel de la xirafa.
 
Otres munches modificacioens pequenes de la estructura de la xirafa evolucionaron, por exemplu'l [[sistema circulatoriu]]. El [[coral]] d'una xirafa ha xenerar cerca'l doble de presión sanguínea qu'un mamíferu grande pa caltener el fluxu de sangre al cerebru escontra la gravedá. No alto'l cuellu, un complexu sistema de regulación de la presión previen l'escesu de sangre nel cerebru cuando la xirafa baxa la so tiesta pa beber. Al contrariu, los vasos sanguíneos na parte baxa de les pates tán baxo una gran presión. NotrosN'otros animales, esta presión diba forciar a que'l sangre fore espulsáu al través de les muries capilares. Sicasí, les xirafes tienen la piel mui axustada nes sos estremidaes inferiores, calteniendo asina la persión vascula alta d'igual mou que'l trax d'un pilotu.
La llingua ye prieta, y ye tan llarga (unos 50 cm) que-y permite emplegala pa llimpiase les oreyes. Tien tamién dos cuernos y una hinchazón en mediu la frente, una cresta fecha de güesu, dabíu a un desendolcu escesivo de los güesos frontales y ñasales. La boca ye estremada de la d'otros rumiantes: El so llabiu superior nun ta como'l del [[camellu]], ta recubiertu de pelos y tien un aspeutu estremáu. Tien un sistema que-y permite abrir y pesllar a voluntá, les fuexes ñasalesnasales. Esto-y permite recubrir les cavidaes olfatives escontra'l polvu, sobremanera cuando'l vientu fai remolinos.
 
El pelax ye de collorcolor mariellu, semáu de manches abondo grandes, d'aspeutu irregular y collor pardo claru o escuro, siendo les manches del cuellu y piernes más pequenes. La parte alta de les pates y el vientre ye blanca y nun tien manches.
 
Les xirafes viven en grupos de 20 a 30 exemplares, cásique toos mozos, pues al envieyecerenveyecer gueten la soledá.
 
=== Xestación y críes ===
La [[xestación]] d'una xirafa dura ente 14 y 15 meses; ñaz namái una cría. La máimadre pare de pie y el sacu [[embrión|embrionariu]] ruémpese cuando'l bebéla cría cayecai al suelu. Les xirafes recién ñacíes miden cerca de 1,80 metros. A les poques hores de ñacer, les críes son a correr y nun s'estremen d'una cría d'una selmana d'edá. Sicasí, les dos primeres selmanes pásenles la mayor parte'l tiempu acostaes, al abellugu de la so má. Demientres que les xirafes adultes son grandes n'escesu pa ser atacaes pola mayoría [[Depredación|depredaores]], les más moces pueen ser presa de [[llioneslleón|lleones]], [[lleopardos]], [[hienes]] y perros salvaxes. Namái del 25 al 50 por cientu les xirafes lleguen a ser adultes. Éstes, tienen un promediu de vida d'ente 20 y 25 años.
 
=== Alimentación ===
El réxime allimenticu de la xirafa tien muncho que ver col so aspeutu físicu; xinta les fueyes de los árboles palopa lo que-y val la so llingua perllarga y el so cuellu. Les que viven nel sur d'[[África]] prefieren les rames y fueyes que tienen espines, porque los sos llabios y la so llingua son insensibles.
 
== La xirafa na Hestoria ==
Línea 53 ⟶ 44:
 
Na Edá Media creyíase que la xirafa yera un animal míticu. La so estampa apaecía nos escudos de los caballeros y na iconografía de les catedrales. Tamién pensaben que la so piel, emplegada pa procrear, gadría que los neños recién ñacíos foren más altos y fuertes.
Ún de los primeros exemplares qu'apaecieron n'Europa, nel sieglu XV, trúxlutráxolu [[Llorenzo de Médicis]]
 
* Esiste la '''[[Camelopardalis|Constelación de la xirafa]]'''