Diferencies ente revisiones de «Xeografía física d'Europa»

Contenido eliminado Contenido añadido
Bar (alderique | contribuciones)
m Revertíes les ediciones de 190.68.38.66 (alderique) hasta la cabera versión de Esbardu
m Robó: Cambeos cosméticos
Llinia 1:
Xeográficamente [[Europa]] ye parte de la zona continental conocida pol nome d'[[Eurasia]]. Europa espárdese dafeche per 43 países (o 49 sigún criterios políticos) nuna estensión de 10.532.000 qm². La orografía europea ye mui variada. Nesti continente viven 700 millones de persones.
 
[[ImaxeArchivu:Relieveeuropa.jpg|500px|right]]
Les llendes ente [[Europa]] y [[Asia]] defínense xeográficamente polos Montes [[Urales]] nel este y l'[[Océanu Atlánticu]] nel oeste.
 
Les fasteres xeográfiques principales d'Europa son de norte a sur:
* [[Península Escandinava]]
* [[Depresión xermano-polaco-rusa]]
* [[Alpes]]
* [[Balcanes|Península Balcánica]]
* [[Península Itálica]]
* [[Península Ibérica]]
 
== Clima ==
El clima d'[[Europa]] ye moderáu. Nes fasteres occidentales correspuenden al dominiu atlánticu, con una temperatura media añal de 10º °C, amenorgando col altor, y perabundantes precipitaciones, de ñeve n'altura mentanto l'iviernu en bona parte de la [[Europa]] Setentrional. Nes fasteres allugaes alredor del [[Mar Mediterraneu]]'l clima ye mediterráneo, suave n'iviernu y calorosu en branu con escases precipitaciones n'iviernu, primavera y seronda.
 
== Flora y fauna ==
N'[[Europa]] hai una gran bayura d'especies vexetales y animales.
Ente las vexetales domeñan nel norte, centru y norleste d'[[Europa]] los [[carbayu|carbayos]], [[arce|arces]]s, [[bidul|bidules]]es, [[texu|teixos]], [[acebal|acebales]]es y [[pinu|pinos]], xunta a pastos de montaña y praderes alpines nes rexones de los Alpes. Nel sur d'Europa atópense [[encina|enzineos]], [[sufreiru|sufreirales]] y árboles frutales comu [[zrezal|zrezales]]es, [[piescal|piescales]]es y [[naranxal|naranxales]]es.
 
La riqueza del reinu vexetal trae consigu una gran variedá de fauna. Dende los animales domésticos, pasando poles vaques, oveyes, cabres, caballos o gües amás d'otres especies salvaxes en peligru d'estinción comu l'[[osu]], el [[llobu]], el [[xabaril]], l'[[esguilu]], la [[llóndriga]], l'[[argaille]], el [[venáu]] o'l [[robezu]].
 
== Ríos y llagos ==
Los ríos más llargos d'Europa son:
 
# [[ríu Volga|Volga]] 3,690 km
# [[ríu Danubiu|Danubiu]] 2,860 km
# [[ríu Ural|Ural]] 2,428 km
# [[ríu Dnieper|Dnieper]] 2,290 km
# [[ríu Don|Don]] 1,950 km
# [[ríu Pechora|Pechora]] 1,809 km
# [[ríu Kama|Kama]] 1,805 km
# [[ríu Oka|Oka]] 1,500 km
# [[ríu Belaya|Belaya]] 1,430 km
# [[ríu Nistru|Nistru]] 1,352 km
# [[ríu Rhin|Rhin]] 1,320 km
# [[ríu Elba|Elba]] 1,165 km
# [[ríu Vístula|Vístula]] 1,047 km
# [[ríu Sava]], 933 km
 
Los llagos más grandes son:
 
# [[Llagu de Costanza]]
# [[Llagu Doiran]]
# [[Llagu de Llemán]]
# [[Llagu de Lugano]]
# [[Llagu Maggiore]]
# [[Llagu d'Ohrid]]
# [[Llagu Peipus]]
 
== Montes y cordales ==
La orografía europea ta domeñada polos [[Urales]] nel este, los Alpes en Centroeuropa y los cordales de les penínsules balcánica, itálica ya ibérica nel sur.
 
Ente los cordales máis importantes d'Europa tán:
# [[Alpes]]
# [[Apeninos]]
# [[Cárpatos]]
# [[Cáucasu]]
# [[Cordal Balcánicu]]
# [[Macizu Central]]
# [[Pirineos]]
# [[Urales]]
 
[[Categoría:Europa]]