Diferencies ente revisiones de «Idioma catalán»
Contenido eliminado Contenido añadido
El términu "valencià" sí s'usa dende'l s.XIV (anexu II de la referencia dada) |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 3:
El '''catalán''' ye una [[llingua románica]] falada por cuasi de 5 millones y mediu de persones nel [[mundu]]. Les llendes del so dominiu llingüísticu incluyen [[Cataluña]], sacante'l [[Valle d'Arán]], [[Comunidá Valenciana]], au ye nomáu [[Valencianu]]; les [[Islles Baleares]], [[Andorra]], la estaya de poniente (n'[[Aragón]]), la ciudá d'[[Alguero]] ([[Cerdeña]]), en Rosellón (Cataluña del norte, departamentu de los "Pirineos orientales" en [[Francia]] y nún rancón de [[Murcia]]: el Carxe (Yecla).
Nel [[sieglu XIV]] yá se menta esta llingua como «'''valencià'''» ("''valencianu''"), nome
::«''Ye un fechu que n'España hai dos denominaciones igualmente llegales pa designar esta llingua: la de valencianu, establecida nel Estatutu d'Autonomía de la Comunidá Valenciana, y la de catalán, reconocida nos estatutos de Cataluña y de les Islles Baleares.»''<ref>[http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf| Posición de l'Academia Valenciana de la Llingua sobro la denominación de Valencianu (en catalán ~ valencianu).]</ref>
El catalán foi torgáu en Cataluña nel campu oficial dende'l [[Decretu de Nueva Planta]] ([[1714]]) y nel Comunidá Valencianu ([[1707]]). En el Rosellón(Na Cataluña del Norte) yá s'aplicara una prohibición asemeyada en [[1700]]. Siendo idioma minoritariu, caltúvose bien nel [[sieglu XX]] pese a les dictadures de [[Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]) y [[Franco]] ([[1939]]-[[1975]]) y la llegada d'abondosa población foriata . Nos territorios catalano-falantes nun llegó la oficialidá hasta la entrada de los estremaos estatutos d'autonomía.
|