Diferencies ente revisiones de «Jules Verne»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 51:
 
Treslládase a vivir a [[Amiens]], villa natal de la so muyer, en [[1872]]. Nesta dómina, Amiens cuenta con delles sociedaes de sabios: d'esta miente vemos frecuentemente a Jules na Biblioteca de la Sociedá Industrial, que ta abonada a numberoses revistes científiques. El [[8 de marzu]] de [[1872]], conviértese en miembru titular de l'''Académie des Sciences, des Lettres et des Arts d'Amiens'' de la que foi elexíu Director en [[1875]] y en [[1881]] y, nesta ocasión, pronuncia varios discursos de bienvenía, especialmente a unu de los sos amigos, el caricaturista [[Gédéon Baril]], que firma les ilustraciones de ''Dix heures en chasse'', na editorial Hetzel. En cambio, nun consigue entrar na ''Académie française''.
 
Dende xunu de [[1867]], l'''Académie française'' corona'l ''Magasin d'Éducation et de Récréation'', nel que Jules Verne ya asoleyara delles noveles, depués, demientres la sesión del [[8 d'agostu]] de [[1872]], son los ''Voyages extraordinaires'' nel so conxuntu los qu'algamen el mesmu honor. Nesta osción, M. Patin, secretariu perpetuu de l'Académie, fai l'emponderamientu de Jules Verne que, mui contentu con esti premiu, ambiciona un sillón na honorable institución. Fracasando nel so intentu aquel añu, torna a intentalo en [[1877]], col fuerte sofitu [[Alexandre Dumas fíu]]. Nuevu desengañu: ye [[Victorien Sardou]] el que resulta elexíu. Verne nun renuncia y intenta una nueva oportunidá en [[1883]]. Esta vez, ye'l fracasu de la obra qu'asoleyó de ''Kéraban-le-Têtu'' y qu0'escribió ensin collaboración la que-y torga'l camín. Verne retírase a Amiens, pero en [[1884]], presenta nuevamente la so candidatura y presiona a Dumas píu pa que lu ayude<ref> Volker Dehs, « Correspondance Verne-Dumas fils », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 94, 1990.</ref>. Ye un nuevu fracasu, que lu asquea pa siempre<ref>Piero Gondolo della Riva, « Jules Verne et l'Académie française », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 53, 1980.</ref>.
 
== Obres ==