Diferencies ente revisiones de «Jules Verne»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 66:
 
[[1886]] ye un añu crucial na vida de Jules Verne. El 15 de febreru, decídese a vender el ''Saint-Michel III''. La conservación del barcu tórnase cara y el so fíu endéudase y cuesta-y caro<ref>''Voyage à travers Jules Verne'', páxina176.</ref>. Cédelu a mitá de preciu aMartial Noë. El 9 de marzu, volviendo a casa del « Cercle de l'Union », atópa al so sobrín Gaston armáu con un revolver. Dispara sobre l'escritor que ye feríu nuna pierna. Gaston ye sospechosu de llocura. So padre, Paul Verne, declarará que'l so fíu disparó sobre Jules Verne pa llamar l'atención sobre él col fin de facelu entrar na ''Académie française''. Gaston Verne será ingresáu nun manicomiu hasta la so muerte'l [[13 de febreru]] de [[1938]]<ref>Norbert Percereau, « Le destin de Gaston Verne », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 155, páxines 4–53, 2005.</ref>. Robert Godefroy envía un telegrama a la casa Hetzel, pero Louis-Jules Hetzel ta en [[Mónaco]], al cuidao de so padre que muerre'l 17 marzu. La ferida de Jules Verne dexará-y una coxera definitiva.
 
El 15 febrery de 1887, so madre, Sophie Verne, muerre. L’escritor nun pue acudir al intierru, yá que camina con dificultá y la so curación nun avanza<ref>Carta de Jules Verne a Louis-Jules Hetzel del 16 de febreru de 1887, ''Correspondance de Jules et Michel Verne avec Louis-Jules Hetzel'', tomu I, Slatkine, 2004.</ref>.
 
Obligáu a facese sedentariu, tresllada'l so interés pola vida de la ciudá. En [[1888]], Jules Verne ye elexíu pal conceyu d'[[Amiens]] sobre la lista republicana (izquierda moderada) liderada por [[Frédéric Petit]]. Ocupará'l puestu quince años. Verne nun yera un republicanu convencíu, yá que tola vida se consideró monárquicuu, pero de tendencia orleanista<ref>Adrien Carré, « Jules Verne et les Princes d'Orléans », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 53}}, 1980.</ref>. Nel somantu del conceyu, foi l'encargáu, de los espectáculos, de circu y de les exposiciones<ref>Jean-Paul Dekiss, ''Jules Verne l'enchanteur'', páxina 295.</ref>. El dossier sobre'l ''Cirque Municipal'', yá propuestu a lo llargo del mandatu anterior del Ayuntamientu, lleva-y munchu tiempu. Implícase fuertemente, a pesar de les crítiques a la construción del edificiu. Consigue sacar alantre'l so proyectu, el 23 de xunu de 1889, pronuncia'l discursu d'inauguración<ref>Joëlle Dusseau, ''Jules Verne'', páxina 394.</ref>.
 
[[Imaxe:Cirque Amiens foule début XXe.jpg|thumb|gauche|El Cirque Municipal d'Amiens a entamos de sieglu y que Jules Verne inaugura con un discursu en 1889.]]
 
Caballeru de la [[Lexón d'honor]] dende agostu de 1870, Jules Verne ye promovíu al grau d'oficial el 24 de xunetu de 1892. Ye condecoráu'l [[11 d'octobre]] siguiente pol Prefectu de la Somme<ref>Cécile Compère, « Monsieur Verne, président et présidé », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 69, 1984.</ref>.
 
== Obres ==