Diferencies ente revisiones de «Vía Catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina nueva: La '''Via Catalana''', conocida tamién como '''Via Catalana haza la Independencia''', ye una cadena humana d'unos 400 quilómetros en Cataluña propuesta por l'Assamblea Nacio...
 
Sin resumen de edición
Llinia 2:
En total, la organización preve movilizar unos 1500 autocares y hasta 30.000 voluntarios. Contratarán más de venti medios aereos pa documentar l'actu y más de 800 fotógrafos inmortalizarán l'actu.
 
== Precedentes históricos ==
[[Archivu:Baltic Way.jpg|thumb|Imaxe histórica de la [[Vía Báltica]], na frontera ente [[Letonia]] y [[Lituania]].]]
El [[23 d'agostu]] del [[1989]], dos millones de ciudadanos d'[[Estonia]], [[Letonia]] y [[Lituana]] fixeron la [[Via Báltica]] enllazando con una cadena humana les sos tres capitales pa esixir la independencia de los [[Países Bálticos]] al respective de la [[XRSS]]. La so independencia foi reconocida xusto dempués del golpe de [[Moscú]] del 21 d'agostu del [[1991]]. «Una casa común europea namás pue afitase si a tolos países europeos se-yos concede un llibre drechu a l'autodetermín», dicía el manifiestu de la Via Báltica.
 
== Previa ==
=== Inscripciones y actos previos ===
 
La Vía Catalana presentose nel [[Muséu d'Hestoria de Cataluña]] el [[19 de xunu]] de [[2013]], nun actu ú tamién participaron [[Henn Karits]] y [[Ülo Laanoja]], miembros de la organización de la Vía Báltica del 1989. El 4 de xunetu el [[Conceyu Nacional Catalán]] abrió el periodu de inscripciones a traviés del so web, onde se inscribieron 22.000 persones durante les primeres 24 hores y más de 78.000, la primer selmana.
El [[12 de xunetu]], namás 9 díes dempués de l'aniciu de les inscripciones, yá se superaran los 100.000 inscritos. Aportose a les 250.000 inscripciones el [[30 de xunetu]], día en que los promotores asoleyaron el cartelu y el videu promocional de l'eventu. Tres selmanes antes de l'eventu, más de 350.000 persones yá se inscribieran nel sitiu web oficial por tal de distribuyise eficazmente a lo llargo de la cadena de 400 quilómetros. Magar ello, los organizadores almitieron tener torgues pa cubrir los espacios del sur de la cadena humana.
Durante'l branu tamién foron faciéndose ensayos de cadenes pel territoriu, como por exemplu en [[Jesús i Roquetes]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[l'Estanyol del Vilar]] de [[Banyoles]], [[Navàs]], [[Montblanc]] y en la [[Garriga]].
 
=== Repercusión política ===
 
[[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC), [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) y la [[Candidatura d'Unitat Popular]] (CUP) manifestaron el so sofitu y participación a la Vía Catalana, mientres que el [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC), [[Partit Popular]] (PP) y [[Ciutadans]] opunxiéronse. [[Unió Democràtica de Catalunya]] (UDC) pidió al [[Conceyu Nacional Catalán]], primero, y a [[Òmnium Cultural]], dempués, que el lema de la cadena humana nun fuera independentista («''Via Catalana cap a la Independència''» Vía Catalana haza la independencia) y se centrara, en cambeu, nel drechu a decidir pa «sumar toles adhesiones y tolos sofitos posibles». [[Carme Forcadell]], presidente del ANC, respondió que facer esti cambeu representaría un «pasu atrás» y «nun tendría nengún xacíu [...] vindicar un drechu que, como pueblu, yá tenemos, que ye'l drechu a decidir». ICV-EUiA, pola so parte, tien pendiente axuntase pa decidir el so sofitu.
 
Delles de les personalidaes polítiques que confirmaron la so participación foron [[Jordi Pujol]], [[Llista de presidentes de la Generalitat de Cataluña|presidente de la Generalitat de Catalunya]] ente [[1980]] y [[2003]], nel N-340 del [[Perelló]] ([[Baix Ebre]]); [[Francesc Homs]], portavoz del govern català i conseller de Presidència; [[Germà Gordó]], conseller de Justícia; [[Ferran Mascarell]], conseller de Cultura; [[Felip Puig]], conseller d'Empresa i Ocupació; [[Boi Ruiz]], conseller de Salut; [[Santi Vila]], conseller de Territori i Sostenibilitat; [[Neus Munté]], consellera de Benestar Social i Família; [[Oriol Junqueras]], presidente d'ERC y cabeceru de la oposición; [[Anna Simó]], vicepresidenta segunda del Parlament de Catalunya y diputada d'ERC; [[Xavier Trias]], alcalde de [[Barcelona]]; los presidents de les diputaciones de Barcelona, [[Lleida]] y [[Girona]] y el vicepresidente de la Diputación de Tarragona; [[Lluís Maria Corominas]], diputáu y vicepresidente segundu del Parlament de Catalunya; [[Jordi Turull]], secretariu xeneral de CDC y diputáu nel Parlament de Catalunya; [[Josep Rull]], secretariu xeneral de CDC y diputáu nel Parlament de Catalunya; [[Antoni Castellà]], Secretariu de Universidaes ya Investigación de la Generalitat de Catalunya y militante de UDC; [[David Fernàndez]], diputáu y portavoz nel Parlament de Catalunya de la CUP, nel tramu de [[l'Hospitalet de Llobregat]]; [[Quim Arrufat]], diputáu de la CUP nel Parlament de Catalunya, en [[Olèrdola]] ([[Alt Penedès]]); [[Alfred Bosch]] y [[Joan Tardà]], diputaos d'ERC nel Congreu de los Diputaos; [[Ernest Maragall]], conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya ente [[2006]] y [[2010]] ya impulsor del partíu Nova Esquerra Catalana.
[[Artur Mas]], [[Llista de presidentes de la Generalitat de Cataluña|President de la Generalitat de Catalunya]] y [[Núria de Gispert]], presidente del Parlament de Catalunya, decidieron nun asistir por «motivos personales», magar que fixeron una llamada a participar na Vía Catalana y anunciaron que s'axuntaríen l'11 de setiembre colos organizadores de la cadena humana.
 
== Percorríu ==