Diferencies ente revisiones de «Idioma catalán»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 1:
{{Ficha d'idioma
|nome = Catalán, valencianu
|nativu = (Català, valencià)
|color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}}
|oficial = {{AND}}{{bandera2|España}} (territorializada en [[Cataluña]], [[Comunidá Valenciana]] ya [[Islles Baleares]])<br />{{bandera2|Italia}} (na ciudá de [[L'Alguer]])
|países = {{ESP}}<br/>{{AND}}{{FRA}}<br/>{{ITA}}
|creao por =
|zona = {{bandera2|España}}<br />
:[[Archivu:cataluña|20px]] [[Cataluña]]
:[[Archivu:valencia|20px]] [[Comunidá Valenciana]] ''(estaya oriental)''
:[[Archivu:valencia|20px]] [[Islles Baleares]]
:[[Archivu:aragón|20px]] ([[Franxa d'Aragón|La Franxa Oriental]])
:[[Archivu:valencia|20px]] [[Rexón de Murcia]] ([[El Carche]])
{{FRA}}<br />
:[[Archivu:Drapeau fr d%C3%A9partement Pyr%C3%A9n%C3%A9es orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[Rosellón]])
{{AND}}<br />
{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br />
:[[Archivu:Bandiera ufficiale RAS.svg|border|22px]] [[Alguer]]
----
|falantes = 100.000 (1994)<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe d'Ethnologue]</ref>
|f1 = 100.000
|f2 = 450.000<ref>[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]</ref>
|rank =
|llingua_muerta =
|familia =
[[Llingües indoeuropees]]<br />
[[Familia Indoeuropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Llingües romances|Romance]]<br />
[[Llingües occitano-romániques|Occitano-romance]]<br />
'''Catalán-valenciano-balear''' <!--Denominación usada por el Ethnologue, cuya clasificación es la seguida en toda la Wikipedia. Aunque la denominación científica más frecuente es, con diferencia, la de ''catalán'', esta es la denominación sincrética más extendida en el ámbito académico. Josep Calveras la usa por primera vez en 1925, en su obra ''La reconstrucció del llenguatge literari català'': «"Català-valencià-balear" seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.» El diccionario oficial del IEC recibe el nombre de ''Diccionario catalán-valenciano-balear''.{{revisar}} -->
|dialeutos =
|escritura = [[Alfabetu llatinu|Llatinu]]
|cooficial =
|cooficial_con =
|axencia = [[Institutu d'Estudios Catalanes]]
|iso1 = cat
|iso2 = cat
|iso3 = cat
|mapa = Domini lingüístic català.png
|mapa_tamañu = 255px
}}
El '''catalán''' (denominación oficial en [[Cataluña]], nes [[Islles Baleares]], n'[[Andorra]] y na ciudá de [[L'Alguer]]) o '''[[valencianu]]''' (denominación oficial nel [[País Valencianu]]) ye una [[llingües romániques|llingua románica]] falada por más d'once millones de persones en Cataluña, el País Valencianu (sacantes dalgunes comarques del interior), les Islles Baleares, Andorra, la Franxa de Poniente (Aragón), la ciudá de L'Alguer (na islla de [[Cerdeña]]), la [[Catalunya del Nord]] y nel [[Carxe]], un pequeñu territoriu de [[Murcia]] pobláu por emmigrantes valencianos.<ref>[http://www2.iecat.net/gc/ViewPage.action?siteNodeId=941&languageId=1&contentId=4483 Declaració sobre la denominació de la llengua catalana]</ref> El so [[dominiu llingüísticu]], con una superficie de 68.730 km² y 13.529.127 d'habitants (2009), inclúi 1.687 términos municipales. Como les otres llingües romániques, el catalán remanez del [[llatín vulgar]] que falaben los [[Roma Antigua|romanos]] que s'establecieron n'[[Hispania]] na [[Edá Antigua]].
La normativa del catalá establezla l'[[Institutu d'Estudios Catalanes]], que tomen como base la ortografía, la gramática y el diccionariu fechos por [[Pompeu Fabra i Poch]], y poles variantes específiques del valencianu, pola [[Academia Valenciana de la Llingua]], basaes nes [[Normes de Castelló]], ye dicir, la ortografía de Pompeu Fabra pero más adaptada a la pronunciación del [[catalán occidental]] y a los rasgos que caractericen les variedaes [[valencianu|valencianes]]. El catalán tien cinco grandes dialectos (valencianu, noroccidental, central, balear y rossellonés) que xunto col alguerés, xébrense n'hasta en ventiuna variedaes y s'agrupen en dos grandes bloques: el [[catalán occidental]] y el [[catalán oriental]]. Les propuestes normatives permiten amenorgar les diferencies ente aquestos dialectos nel [[catalán estándar]] dende'l puntu de vista [[gramática|gramatical]], [[fonética|fonéticu]] y de [[léxicu]]. A lo llargo de los últimos siglos, la mayor parte de los dialectos del catalán recibieron una fuerte influyencia del [[castellán]] nel estáu español y n'Andorra, del [[francés]] en Catalunya del Nord y tamién n'Andorra, y del italianu y del sardu nel Alguer, que-y dexó señes en forma de vocabulariu y espresiones nueves.
==Referencies==
{{llistaref}}
===
* [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana Culturcat - Portal de la Generalitat de Cultura Catalana]
|