Diferencies ente revisiones de «Yereván»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Llinia 135:
El [[4 d'avientu]] de [[1920]] foi ocupada poles tropes del [[Exércitu Roxu]], quien eslleieron la república. El [[16 de febreru]] de [[1921]] españa una insurreición anti-soviética na ciudá, que nun llogra ser reprimida hasta'l [[2 d'abril]].
 
YYereván siguió siendo la capital d'Armenia, esta vegada so la figura de [[República Socialista Soviética d'Armenia]] una de los quince repúbliques de la XuniónXXunión Soviética. La era soviética tresformó la ciudá nuna moderna metrópoli industrial de más d'un millón de persones, ellaborada acordies con el prominente arquiteutu armeniu [[Alexander Tamanian]]. YYereván tamién se convirtió nun importante centru cultural y científicu.
[[Ficheru:Soviet Union-1968-Stamp-0.12. 2750 Years of Yerevan.jpg|thumb|200px|Sellu de 12 [[rublu soviéticu|kopeks]] [[XuniónXXunión Soviética|soviéticu]] de 1968, conmemorando'l 2750 aniversariu de la fundación de YYereván]]
 
Tamanian incorporó les tradiciones nacionales cola construición urbana contemporanea. El so diseñu presenta una disposición radial-circular que superpone l'actual ciudá. Como resultancia, munchos edificios históricos fueron baltaos, incluyíes ilesies, mezquites, la fortaleza persa, baños, bazares y [[caravansaray]]s. A munchos de los distritos circundantes alredor de YYereván dióse-yos el nome de comunidaes armenies que foren abrasaos polos turcos otomanos mientres el [[Xenocidiu armeniu]]. Los distritos de Malatya-Sebastia y Nork Marash, por casu, son los nomes de les ciudaes turques de [[Malatya]], [[Sivas]] y Marash, respectivamente. Tres el final de la [[Segunda Guerra Mundial]], [[prisioneros de guerra]] alemanes fueron utilizaos p'ayudar na construición de nuevos edificios y estructures, como la ponte de Kievyan.
 
En 1965, mientres la conmemoración del quincuaxésimu aniversariu del [[xenocidiu armeniu]], YYereván foi'l centru d'una masa de 24 hores de protesta anti-soviética, la primer demostración d'esti tipu na XuniónXXunión Soviética, pa esixir la reconocencia del Xenocidiu poles autoridaes soviétiques.
En 1968, la ciudá conmemoró'l 2750 aniversariu de la so fundación.
 
Tres el fin de la XuniónXXunión Soviética, féxose YYereván la capital de la [[República d'Armenia]] el [[21 de setiembre]] de [[1991]]. El caltenimientu de los suministros de gas y eletricidá resultó difícil; el suministru d'enerxía eléctrica continuu ensin cortes, nun se restableció hasta 1996. Coles mesmes, nos últimos cinco años, el centru de YYereván tresformóse nuna gran obra de construición y el so urbanismu foi remocicáu pa perder les sos característiques soviétiques. Según el serviciu nacional d'estadística, gastáronse alredor de 1,8 millones de dólares en construiciones en [[2006]]. Los precios de los apartamentos del centru de la ciudá aumentaron n'alredor de diez veces mientres la última década. Sicasí, dellos espertos espresaron les sos opiniones, y afirmaron que munchos de los nuevos edificios y la planificación urbana violen los requisitos de seguridá contra terremotos.
 
== Xeografía y clima ==
Llinia 198:
|Year_Precip_inch=|Year_Precip_cm=|Year_Precip_mm=277
|source=MSN.com<ref name=MSN>{{Cita web
| url=http://weather.msn.com/monthly_averages.aspx?&wealocations=wc%3aAMXX0003&setunit=C|títulu=Average Conditions for Yerevan| editorial=MSN.com| añu=2008 | fechaaicesofechaacceso=20-01-2008 | idioma=Inglés}}</ref>
|fechaaicesofechaacceso=2008
}}<!--Infobox ends-->
</center>
Llinia 256:
</gallery></center>
 
== Deportes ==
 
Ereván foi una de les sees de la [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1985]], apostada na [[Xunión Soviética]]. Nel [[Hrazdan Stadium|Estadiu Hrazdan]] xugáronse los seis alcuentros del Grupu A, compuestu poles seleiciones de [[Seleición de fútbol de Bulgaria|Bulgaria]], [[Seleición de fútbol de Colombia|Colombia]], [[Seleición de fútbol d'Hungría|Hungría]] y [[Seleición de fútbol de Túnez|Túnez]], y unu de cuartos de final.
 
La ciudá tamién alluga los [[Xuegos Pan-Armenios]], que foren realizaos en [[1999]], [[2001]], [[2003]] y [[2007]], y que la so próxima edición va cellebrase en [[2011]].<ref>[http://www.panorama.am/en/society/2007/08/27/hamahaykakan/ 4TH PAN ARMENIAN GAMES DRAW TO THEIR END]. Panorama.am. URL aportada'l 15 de xineru de 2008.</ref>
 
Seyes de los ocho equipos que participaron na temporada 2007 de la [[Lliga Premier d'Armenia|lliga armenia de fútbol]] son de Yereván: el [[FC Ararat Yerevan|Ararat]], el [[FC Banants|Banants]]], el [[FC MIKA|MIKA]], el [[FC Uliss Yerevan|Uliss]] y el [[FC Pyunik|Pyunik]]. Esti postreru ye l'equipu más esitosu de l'Armenia post-soviética, habiendo ganáu ocho de los quince campeonatos apostaos hasta'l momentu.
 
=== Infraestructura deportiva ===
El [[Hrazdan Stadium|Estadiu Hrazdan]], construyíu en [[1972]], ye'l más grande del país, con capacidá pa 72 mil espectadores.<ref>[http://www.worldstadiums.com/middle_east/countries/armenia.shtml Stadiums in Armenia]. World Stadiums. URL aportada'l 15 de xineru de 2008.</ref> Ye utilizáu principalmente pa partíos de [[fútbol]], pero tamién cunta con instalaciones pa practicar [[kárate]], [[ximnasia]], [[baloncestu]], [[boxéu]], [[esgrima]] y [[tenis de mesa]]. Nél fai de llocal el [[FC Ararat Ereván|FC Ararat]], unu de los equipos más populares del país.
 
Nel [[Estadiu Hanrapetakan]], construyíu en [[2000]] y con capacidá pa casi 35 mil persones, exercen la localía la [[seleición de fútbol d'Armenia]] y el [[FC Pyunik]].
 
Otros estadios erevaneses son l'[[Estadiu Banants]], l'[[Estadiu Mika]] y l'[[Estadiu Nairi]].
 
== Personaxes notables ==
Personaxes que ñacieren o vivieren en Yereván
{{Columnes}}
*[[Khachatur Abovian]], escritor.
*[[Vladímir Akopián]], axedrecista.
*[[Viktor Ambartsumian]], astrofísico.
*[[Levon Aronian]], axedrecista.
*[[Alexander Arutiunian]], compositor.
*[[Armen Dzhigarkhanyan]], actor.
*[[Gevorg Emin]], poeta.
*[[Djivan Gasparyan]], compositor.
*[[Silva Kaputikyan]], poeta.
*[[Sergei Khachatryan]], violinista.
*[[Aram Jachaturián]], compositor.
*[[Edgar Manucharyan]], futbolista.
{{Nueva columna}}
*[[Ara Shiraz]], escultor y pintor.
*[[Armen Movsessian]], violinista.
*[[Shavo Odadjian]], baxista de la banda [[System of a Down]].
*[[Sergei Parajanov]], director de cine.
*[[Sargis Sargsian]], tenista.
*[[Misak Sargsian]], físicu.
*[[Gevorg Sargsyan]], director d'ópera.
*[[Martiros Saryan]], pintor.
*[[Alexander Shirvanzade]], escritor.
*[[Levon Ter-Petrosian]], primer presidente de la República d'Armenia (1991-1998).
*[[Samvel Yervinyan]], violinista.
 
{{Final columnes}}
 
== Ciudaes hermanaes ==
 
Les [[hermanamientu de ciudaes|ciudaes hermanaes]] con Yerevan son:<ref>{{Cita web |url=http://www.yerevan.am/index.php?page=sister_citi |títulu=Sister Towns of Yerevan |idioma=inglés |fechaacceso=30 d'ochobre |añoacceso=2008 |autor=Municipality of Yerevan |obra=International Cooperation }}</ref>
 
{{Columnes}}
*{{bandera|Madagascar}} [[Antananarivo]], [[Madagascar]]
*{{bandera|Grecia}} [[Atenes]], [[Grecia]]
*{{bandera|Llíbano}} [[Beirut]], [[Llíbano]]
*{{bandera|Arxentina}} [[Bonos Aires]], [[Arxentina]]
*{{bandera|Eslovaquia}} [[Bratislava]], [[Eslovaquia]]
*{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], [[Estaos Xuníos]]<ref>{{Cita web |url=http://www.cambridgema.gov/deptann.cfm?story_díi=1597 |títulu=Information on Cambridge's Sister Cities |autor=City of Cambridge, MA |idioma=inglés |añoacceso=2008 |fechaacceso=29 d'ochobre }}</ref>
*{{bandera|Italia}} [[Carrara]], [[Italia]]
*{{bandera|Moldavia}} [[Chisinau]], [[Moldavia]]
*{{bandera|Siria}} [[Damascu]], [[Siria]]
*{{bandera|Italia}} [[Florencia]], [[Italia]]
*{{bandera|Irán}} [[Isfahán]], [[Irán]]<ref>{{Cita web |url=http://www.council.isfahan.ir/EStatic/WFESisterhood.aspx |títulu= Sisterhoods |idioma=inglés |fechaacceso=30 d'ochobre |añoacceso=2008 |autor=Isfaham Islamic Council }}</ref>
*{{bandera|Ucrania}} [[Kiev]], [[Ucrania]]<ref>{{cita web |autor=Офiцiйний портал Київської мiської влади |idioma=ucranianu |formatu=RTF |fechaacceso=12 d'avientu |añoacceso=2007 |títulu=Перелік Угод |url=http://www.kmv.gov.ua/getdoc.asp?Díi=30}}</ref>
*{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Los Ánxeles]], [[Estaos Xuníos]]<ref>{{Cita web |url=http://www.lacity.org/sistercities/html/25.htm |títulu=Yerevan, Armenia |fechaacceso=29 d'ochobre |añoacceso=2008 |autor=The Official Web Site of The City of Los Angeles |idioma=inglés }}</ref>
{{Nueva columna}}
*{{bandera|Francia}} [[Lyon]], [[Francia]]
*{{bandera|Francia}} [[Marsella]], [[Francia]]<ref>{{Cita web |url=http://www.marseille.fr/vdm/cms/aicueil/mairie/international/pid/186 |idioma=francés |fechaacceso=30 d'ochobre |añoacceso=2008 |autor=Ville de Marseille |títulu=Aicords de coopération }}</ref>
*{{bandera|Bielorrusia}} [[Minsk]], [[Bielorrusia]]
*{{bandera|Canadá}} [[Montreal]], [[Canadá]]
*{{bandera|Rusia}} [[Moscú]], [[Rusia]]
*{{bandera|Ucrania}} [[Odesa]], [[Ucrania]]
*{{bandera|Brasil}} [[São Paulo]], [[Brasil]]
*{{bandera|Rusia}} [[San Petersburgo]], [[Rusia]]<ref>{{Cita web |url=http://eng.gov.spb.ru/figures/ities |idioma=inglés |títulu=International and Interregional Ties |fechaacceso=30 d'ochobre |añoacceso=2008 |autor=Official Portal of the City Governement of Saint-Petersburg }}</ref>
*{{bandera|Xeorxa}} [[Tiflis]], [[Xeorxa]]
*{{bandera|Montenegro}} [[Podgorica|Titograd]] (Podgorica), [[Montenegro]]
*{{bandera|Rusia}} [[Stávropol]], [[Rusia]]
*{{bandera|Rusia}} [[Volgogrado]], [[Rusia]]
*{{bandera|España}} [[Madrid]], [[España]]
{{Final columnes}}
 
== Vease tamién ==
 
*[[Xardín Botánicu de Ereván]]