Diferencies ente revisiones de «Henrik Ibsen»

Contenido eliminado Contenido añadido
img
Unes errates. (Poner "s" onde ponía "Chritiania" por cuenta "Christiania" y meter un espaciu ente una coma y una palabra que tenía pegada)
Llinia 15:
A los quince años, Henrik tien que dexar la escuela y entra d'aprendiz nuna farmacia de Grimstad. Aprovecha esos años pa escribir les sos primeres obres de teatru. Con 18 años, dexa embarazada a una sirvienta de la casa y, anque nunca nun reconocerá al fíu, habrá mantenelu económicamente hasta que llegue a l'adolescencia.
 
En 1850 asoleya el so primer drama, ''Catilina'', gracies al sofitu de dellos amigos, embaxo'l pseudónimu Brynjolf Bjarme. Ye un fracasu de ventes y la producción usarase como papel d'envolver. Esi mesmu añu, marcha pa ChritianiaChristiania pa intentar acceder a la universidá, cola idega d'estudiar medicina, pero nun supera la mayor parte los esámenes y acaba por abandonar. Pero ellí entama l'amistá con Aasmund Vinje y Paul Botten-Hansen y inicien la espublización d'una revista satírica al mou de la danesa "Corsaren": Ibsen escribirá crítiques lliteraries y fadrá les illustraciones. El so trabayu nun pasa desapercibíu y contrátenlu d'otres revistes y periódicos pa que faiga les crítiques de los espectáculos de la ciudá. Estos contautos favorecerán que la so segunda obra ''Kæmpehøien'' (''El túmulu del héroe'') s'estrene nel Christiania Theater, el 26 de setiembre. Agora sí algama l'esitu y el violinista Ole Bull, cofundador del Det norske Theater i Bergen (Teatru Noruegu de Bergen), contratarálu como autor dramáticu en platillaplantiya.
 
El teatru financiará-y un viaxe d'estudios a [[Copenhague]] y [[Dresde]], pa qu'algamara conocimientos de direición d'escena. Equí alcuéntrase l'orixe d'una de les principales característiques de teatru ibsenianu: les sos llargues y detallaes acotaciones. Mientres los seis años que pasó en Bergen escribió cinco obres: ''Sancthansnatten'' (''Nueche de San Xuan''), 1852; ''Gildet paa Solhoug'' (''La Fiesta de Solhoug''), 1855; ''Fru Inger til Østeraad'' (''Señora Inger''), 1857; ''Olaf Liljekrans'', 1857; y ''Hærmændene paa Helgeland'' (''Los vikingos en Helgeland''), 1858.
 
En Bergen conocerá a Susana Daaé Thoresen y casaráse con ella el 28 de xunetu de 1858. Esi añu torna a ChritianiaChristiania cola intención d'algamar un empléu meyor sufragáu nel Kristiania norske Theater (Teatru noruegu de KristianiaChristiania), pero, dempués de munches dificultaes, quiebra en 1862. Fueron unos momentos mui difíciles pa la pareya, con un fíu pequeñu (Sigurd, nacíu n'avientu de 1859, qu'habrá ser futuru primer ministru noruegu).
 
Fartu de problemes económicos y frustráu pola actitú de los sos compatriotes, Ibsen marcha de Noruega en 1864, nun auto-esiliu que duraría 27 años. Durante estos años, Ibsen vivió en [[Roma]] (1864-1868), [[Dresde]] (1868-1875), [[Múnich]] (1875-1878) y otra vuelta [[Roma]] (1878-1885) y [[Múnich]] (1885-1891).
Llinia 27:
L'ésitu emburrió a Ibsen pa escomenzar l'estudiu de lo qu'el denominó "drama d'idegues": introducir les sos propies idegues filosófiques, mui alcordes coles nueves tendencies descrites por Søren Kierkegaard. En 1873 y en Dresde escribe ''Kejser og Galilæer'' (''L'emperador y Galileo''), onde recrea la vida del emperador [[Xulianu l'Apóstata]], y que ye exemplu d'esperimentación n'esti camín esistencialista, que va escontra les costumes pruducies pola sociedá cristiana.
 
Pa Ibsen va ser la so obra maestra, anque la crítica considera de forma xeneralizada que la xenialidá del noruegu va venir poles sos drames sociales, qu'escribirá nos siguientes años ente Roma y Múnich, porque nelles pon pates pa enriba, cola so crítica satírica y el so esmolecimientu polos sentimientos de los personaxes, les carauterístiques temátiques ya argumentales nun solo del teatru noruegu, tamién del teatru universal de la dómina. Nos sos drames contemporáneos trátense temes centrales y polémicos na sociedá actual: el papel de les muyeres nel matrimoniu y na sociedá, la hipocresía moral y l'abusu de poder que sufren les persones en toles estayes de la vida pública (el comerciu, la política, la ilesia y los medios de comunicación...), la rellaición ente la verdá y la moral, la llibertá y el deber, la minoría y la mayoría, los intereses medioambientales énte los económicos, l'incestu, la eutanasia, etc. A esta estaya pertenecen ''Samfundets Støtter'' (''Los pilares de la sociedá''), ''Et Dukkehjem'' (''Casa de muñeques''), ''Gengangere'' (''Les pantasmes''), ''En Folkefiende'' (''Un enemigu del pueblu''), ''Vildanden'' (''El coríu xabaz''), ''Rosmersholm'' (''La Casa de Rosmer''), ''Fruen fra Havet'' (''La dama del mar'') y ''Hedda Gabler''.
 
En 1891, Ibsen regresa a Noruega. Nun alcuentra'l mesmu país que dexare, si non a una población crítica consigo mesma y agradecía al so trabayu, hasta'l puntu de que se-y concediera la másima condecoración del país, la Cruz de San Olav. En Christiania, escribirá los sos últimos drames, marcaos por un fonderu simbolismu y un aire de señaldá, que falen de los pesares d'unos paisanos vieyos, onde bien se pue espeyar el caráuter del propiu Ibsen del momentu. ''Bygmester Solness'' (''El Maestru Constructor''), ''Lille Eyolf'' (''El pequeño Eyolf''), ''John Gabriel Borkman'' y ''Naar vi døde vågner'' (''Cuando despertamos los muertos'') son les sos últimes obres.
 
Ibsen morrerá'l 23 de mayu de 1906, na so casa d'Arbins Gade en Christiania, dempués d'unos años de mala salú, víctima de continuos ataques cerebrovasculares. Sobre la so muerte, cuéntase que'l dia anterior, una enfermera que lu cuidaba dába-y un parte a un visitante, argumentando que s'alcontraba muncho meyor dempués del últimu ataque; Ibsen, desde la so cama respondió "Tvertimod!" ("¡Por el contrario!"), siendo estes les sos últimes pallabres. <ref>Michael Meyer, ''Ibsen - A Biography'', Doubleday 1971, p. 807</ref> Ibsen ta enterráu en Var Frelsers gravlund ("Cementeriu del Nuestru Salvador"), nel centru d'Oslo. <ref>http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=2497</ref>
 
==Obra==