Diferencies ente revisiones de «Mirandés»

Contenido eliminado Contenido añadido
Referencies
Sin resumen de edición
Llinia 27:
 
El mirandés gocia de reconocimientu oficial nel conceyu de Miranda d l Douro, na provincia de [[Trás-os-Montes e Alto Douro]], en virtú de la Llei n.<sup>u</sup> 7/99, de [[29 de xineru]] de [[1999]] de la República Portuguesa ("Reconocimientu oficial de derechos llingüísticos de la comunidá mirandesa"). Ye falao por alredor de 5.000 persones nel distritu de [[Distritu de Bergancia|Bergancia]], na provincia de [[Trás-os-Montes]], nel nordeste de [[Portugal]]. Asociaciones internacionales como'l [[SIL International]] otorgáron-y un códigu propiu, y otres como la [[Unesco]] encuádrenlu dientro de la ''llingua llionesa.''
== Aspectos históricos, sociales y culturales ==
 
=== Distribución xeográfica ===
En Portugal, l'asturllionés fálase principalmente nel conceyu de [[Miranda d l Douro]], y en dos aldees del conceyu de [[Bumioso]]; [[Angueira]], y [[Bilasseco]],<ref>[http://mirandes.no.sapo.pt/LMRNconvencao.pdf Convenção ortográfica da Lingua Mirandesa, Cámara Municipal de Miranda de Douro- Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, Miranda de Douro-Lisboa, 1999]</ref> siendo discutida la inclusión nesti últimu conceyu de la freguesía de [[Caçarelhos]].<ref> Dellos autores, como Amadeu Ferreira, incluyen esta llocalidá ente les de fala mirandesa. Lo cierto ye que la Convención ortográfica de la llingua mirandesa nun la inclúi dientro del dominiu mirandés. Ver Ferreira, Amadeu (2010): “O Mínimo sobre a Língua Mirandesa”, en 11º Festival Intercéltico de Sendim, n.º 13, Sendin: Sons da Terra, páxs. 61 a 63</ref> Asina, l'área ocupada por falantes de mirandes tien alredor de 500 km² de superfice, asitiándose na llende cola provincia llionesa de Zamora.
 
Llinia 35:
Otramiente, el dominiu llingüísticu asturllionés nel actual territoriu de Portugal foi antaño más vastu, en trazos xenerales, tola zona del distritu de Bergancia que queda ente la oriella izquierda del [[ríu Sabor]] y el [[ríu Dueru]]. D'esti xeitu, otres fales llioneses caltuviérense hasta va poco na zona fronteriza del [[conceyu de Bergancia]], concretamente en [[Riudenore]], [[Guadramil]], [[Deilon]] y [[Petisqueira]].
 
=== Situación sociollingüística ===
[[Archivu:Asturllionés; situación y estatus.png|thumb|300px|Situación y estatus del Mirandés dientro del dominiu llingüísticu.]]
==== Estatus xurídicu ====
En 1998, gracies a la iniciativa del diputáu [[Júlio Meirinhos]], l'Asamblea de la República de Portugal aprobó por unanimidá la Llei n<sup>u</sup>7/99 de 29 de xineru nel que se realiza un ''reconocimientu de los derechos llingüísticos de la comunidá mirandesa'', polo tanto ye una llingua reconocida oficialmente pero nun existe una [[cooficialidá]] col portugués.
 
Llinia 44:
A pesar d'ello, l'Estáu Portugués y les Autarquíes correspondientes siguen ensin asumir la mayoría de los compromisos espuestos na mentada llei.
 
==== Enseñu ====
La introducción del mirandés nel sistema educativu prodúxose nel cursu 1985/1986 na Escuela Preparatoria de Miranda de l Douro. Dempués de varios años l'enseñu foi reguláu pol Despachu Normativu del Ministeriu d'Educación en consecuencia de la llei n<sup>u</sup> 7/99, de 29 de xineru.
 
L'asignatura de mirandés considérasela como opcional y la so ufierta, que va de preprimaria hasta'l 12<sup>u</sup> añu, reduzse a una hora selmanal. Arriendes d'ello, el so colectivu docente sufre d'irregularidaes nos procesos de selección, asina como una grave carencia d'apoyu formativu y d'edición de maneriales educativos.
 
==== Vitalidá ====
Anque nun existen cálculos rigurosos, d'acuertu colos últimos estudios el mirandés ye faláu de manera activa por ente 4.000 y 5.000 persones. Esta cifra puede elevase hasta los 9.000 o 10.000 cuntando a los residentes fuera de Miranda y a los que tienen un conocimientu parcial de la ''lhéngua'' o a los falantes non activos.
 
El declive del so usu aumentó a mediaos del [[sieglu XX]], cuando la construcción de represes nel cursu del [[ríu Dueru]] truxo a Miranda miles de trabayadores lusófonos, que pasaren a residir nes aldees, hasta entós monollingües de mirandés. Amás, la escolarización progresiva, el serviciu militar obligatoriu y la xeneralización de la radio y la televisión contribuyeron a erosionar y arrequexar al asturllionés. Asina y too, na freguesía de [[Picuote]] produzse un casu escepcional, debío a que se considera un sitiu esencialmente monollingüe, siendo por ello oxetu d'estudios y artículos de prensa como lugarllugar d'interés.
 
El mirandés enmárcase dientro de la [[Carta Europea de Llingües Rexonales o Minoritaries]] pa la so protección, que Portugal ratificó énte la UE en 2001. Otramiente, tornáronse delles obre internacionales al mirandés, en particular un llibru de [[Astérix el Galu|Aventures d'Astérix]], amás d'existir señales toponímiques na zona dende 2006 que son billingües. La Cámara Municipal de Miranda promueve al tiempu un festival añal de canción y un concursu lliterariu que son mui populares na zona. L'asturllionés exerce tamién la so influyencia equí sobre la fala d'otros conceyos fronterizos como Bimioso, Bergancia, Mogadouro y Macedo de Cavaleiros.
Llinia 58:
Amás, radio Mirandum FM (nel 100.1 na comarca) realiza emisiones nesta llingua y pue sentse online en [http://radiotime.com/station/s_107255/Mirandum_FM_1001.aspx].
 
=== Desenrollu históricu ===
[[Archivu:Miranda09.jpg|thumb|300px|Placa en mirandés al pie de la catedral esplicando la so historia.]]
Nel 297 d.C. la dixebra alministrativa de la Península quedó determinada dafechu tres del períodu d'espansión romanu. La [[Tierra de Miranda]] quedó lligada al ''Conventus Iuridicus'' d'[[Astúrica Augusta]], y non al de ''Bracara Augusta'', como'l restu de [[Tras-os-Montes]]. D'esti xeitu, la zona de Miranda nun perteneció dende l'entamu al posterior ''Condáu Portucalense'' y, polo tanto, allugábase dientro del ámbitu asturllionés, en cuenta del [[gallego-portugués]]. La cristianización d'esta zona llevóse a cabu por misioneros procedentes d'[[Estorga]].
Llinia 70:
En [[1994]] Moisés Pires espubliza "Eilementos de Gramática Mirandesa", un añu dempués, en [[1995]] escomenzó la normativización del mirandés. Llueu de cuatro años presentóse una Propuesta de Covención Ortográfica per parte de la ''Câmara Municipal de Miranda d l Douro'' y de la Universidá de Lisboa. Finalmente, el [[29 de xineru]] de [[1999]] l'Asamblea de la República Portuguesa dio-y al mirandés l'estatus de llingua oficial del estáu (llei n<sup>u</sup> 7/99, de Xineru de [[1999]]).
 
=== Variedaes ===
 
Distínguense tres subdialeutos:
Llinia 79:
los más de los falantes de mirandés tamién falen portugués, ya inclusive castellanu dalgunos d'ellos. [[Picuote]] ya la única aldea básicamente monollingüe en mirandés, esconsonando l'afoguín baxo nuevos informes fechos sobro ella nún país que ye monollingüe en portugués.
 
== Descripción llingüística ==
== Característiques comunes col restu de variedaes asturllioneses ==
=== Aspectos fonéticos ===
==== Vocalismu tónicu ====
El sistema vocálicu tónicu del mirandés, al empar que nel castellanu y asturlionés básase na existencia de cinco vocales diferenciaes por trés graos d'abertura y dos llocalizaciones; anterior y posterior, pero a diferencia d'aquelles reconoz por escepción la existencia d'un cuartu grao d'abertura por interferencia de soníos velares o palatales.<ref>Leite de Vasconcellos, J. <i>Estudios de Phillología Mirandesa</i>, Lisbosa 1900, p. 289</ref>
 
Asina, nel casu de [[diptongu|diptongos]] l'efectu de la [[Yod (llingüística)|yod]] o'l [[wau (llingüística)|wau]], según el casu, determinará la regresión o ascensión de la vocal adegaña al traviés de l'apreciación d'un cuartu grau d'abertura. Nel casu del diptongu ascendente -yɛ, la interferencia de los soníos palatatales determinará la regresión tamién nun grau e > ɛ (fièrro ([iɛro], pièdra [piɛdra], tièrra [tiɛrra],etc ). En casu de vese amás afectáu pol vocalismu velar produciráse la igualación (asina bui 'bue', cuiro 'cueru', nuite 'nueche'). Cuando ye'l wau quien entra en contactu la solución sedrá wɔ, dando llugar a la regresión nun grau de la vocal adegaña o < ɔ puòrta [puɔta], fuònte [fuɔte], puònte [puɔte].
 
Esti efectu tamién s'observa nel casu d'interferencia de soníos consonánticos palatales, nel que se caltién la solución orixinal del romance presente nos dialectos del [[Portugal|Norte de Portugal]] y nel [[gallegu]], ver:
{| class="wikitable"
|- align="center"
! width="6%" | '''[[Llatín]]'''
| width="4%" | oculos
| width="4%" | foliam
| width="4%" | collum
| width="4%" | hodie
| width="4%" | culcita
|- align="center"
! ''' [[Asturllionés]]'''
| güeyos <br/>['weyos]
| fueya <br/>['fweya]
| cuellu <br/>['kweyu]
| güei <br/>['wei]
| colcha <br/> [koltʃa]
|- align="center"
! '''[[Mirandés]]'''
| olhos <br/>['''ɔ'''λo]
| folha <br/> [f'''ɔ'''λa]
| colho <br/> [k'''ɔ'''λo]
| oige <br/>['''ɔ'''iƷe]
| colcha <br/> [k'''ɔ'''λtʃa]
|- align="center"
! '''[[Gallegu]]''' y <br/>'''[[portugués|Portugués (norte)]]'''
| ollos/ olhos <br/>['''ɔ'''λo]
| fòlla/folha <br/> [f'''ɔ'''λa]
| còlo <br/> [k'''ɔ'''lo]
| hòxe /hòje <br/>['''ɔ'''ʃe]/[''''ɔ'''Ʒi]
| colcha <br/>[koltʃa]
|- align="center"
! '''[[Castellanu]]'''
| ojos <br/>['oxos]
| hoja <br/> ['oxa]
| cuello <br/> ['kweλo]
| hoy <br/> ['oy]
| colcha <br/>'[koltʃa]
|}
La solución alcanzada difier de la determinada nel restu del dominiu asturllionés nel que l'influxu del consonantismu palatal tresformará la vocal [[llatín|latina]] zarrada Ō nel diptongu -ue. Síguese nestos casos polo tanto la mesma evolución que pa la vocal abierta Ŏ, (solución que como ye sabío apártala de la solución alcanzada en castellanu nel se sigue la regla xeneral y s'esclúi'l diptongu). En [[gallegu]] y en tol norte de [[Portugal]] mantiénse'l mesmu resultáu material qu'en mirandés, pero la so evolución etimolóxica aseméyase más bien a l'algamada nel [[asturllionés]] na midida que'l resultáu pa la vocal llatina Ŏ sedrá'l mesmu que pa los soníos Ō afectaos por un fonema palatal.
 
[[Leite de Vasconcelos]] fai estensivu esti fenómenu a la interferencia de codes nasales, recoyendo cònta, fònte, pònte... frente a les espuestes cuònta. fuònta, puònta. Tales soluciones son desconocíes nel mirandés modernu sacante nes llocalidades más espuestes a la influyencia de los dialectos portugueses vecinos y lo que ye incontestable ye que'l cuestionariu ALPI recueye en tolos casos el diptongu -wɔ- nesti contestu.
 
Conforme a lo sorrayao anteriormente, [[Leite de Vasconcelos|Vasconcelos]] significa la evolución de les vocales llatines nel mirandés modernu, señalándose les soluciones alcanzaes nes llingües gallego-portuguesa, asturllionés y castellanu:<ref>Leite de Vasconcellos, J. <i>Estudios de Phillología Mirandesa</i>, Lisboa 1900, p. 289</ref>
 
{| class="wikitable"
|-
!! width="12%" |Llatín clásicu
! Ī || Ĭ || Ē || Œ || Ĕ || Æ || Ā || Ă || Ŏ || AU || Ō || Ŭ || Ū
|- align="center"
! width="8%" | [[Llingua romance|Protorromance Occidental]]
| width="4%" style="font-size:larger;"| *i
| width="4%" colspan="3" style="font-size:larger;"| *e
| width="4%" colspan="2" style="font-size:larger;"| *ɛ
| width="4%" colspan="2" style="font-size:larger;"| *a
| width="4%" style="font-size:larger;"| *ɔ
| width="4%" style="font-size:larger;"| *au
| width="4%" colspan="2" style="font-size:larger;"| *o
| width="4%" style="font-size:larger;"| *u
|- align="center"
! [[Subgrupu Galaico-Portugués|Gallegu y Portugués]]
| style="font-size:larger;"| i
| colspan="3" style="font-size:larger;"| e, ei
| colspan="2" style="font-size:larger;"| ɛ
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a
| style="font-size:larger;"| ɔ
| style="font-size:larger;"| ou/oi
| colspan="2" style="font-size:larger;"| o
| style="font-size:larger;"| u
|- align="center"
! [[Mirandés]]
| style="font-size:larger;"| i
| colspan="3" style="font-size:larger;"| e, ɛi
| colspan="2" style="font-size:larger;"| yɛ, i, e
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a
| style="font-size:larger;"| wɔ, u
| style="font-size:larger;"| ou
| colspan="2" style="font-size:larger;"| o
| style="font-size:larger;"| u
|- align="center"
! [[idioma asturllionés| Asturianu occidental]]
| style="font-size:larger;"| i
| colspan="3" style="font-size:larger;"| e , ei
| colspan="2" style="font-size:larger;"| ye
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a
| style="font-size:larger;"| we/wo
| style="font-size:larger;"| ou
| colspan="2" style="font-size:larger;"| o
| style="font-size:larger;"| u
|- align="center"
! [[idioma castellanu| Castellanu]] y [[asturianu|asturianu oriental y central]]
| style="font-size:larger;"| i
| colspan="3" style="font-size:larger;"| e
| colspan="2" style="font-size:larger;"| ye
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a
| style="font-size:larger;"| we
| style="font-size:larger;"| o
| colspan="2" style="font-size:larger;"| o
| style="font-size:larger;"| u
|}
La profesora Aurelia Merlán, camienta qu'estos cuatro graos d'abertura nun sedríen alófonos del sistema vocálicu, sinón un sistema vocálicu estable de siete soníos que presentaría, por embargu, un carácter mui diferente non solo tocante al portugués sino col restu de les llingües peninsulares. Tala afirmación qu'en principiu nun tien esplicación fonética dala, supondría un fechu insólitu dientro del contestu de la [[llingües romances|romania occidental]], y por supuesto nun s'afaya nin a les soluciones que'l cuestionario Alpi da pa la zona, nin al sistema vocálicu descritu por [[Leite de Vasconcelos|Vasconcelos]].<ref>Merlán Aurelia, "Las variedades lingüísticas del Noroeste Peninsular", ALLA, 2007</ref>
 
==== Vocalismu átonu ====
 
El Mirandés presenta, lo mesmo que les más de les llingües peninsulares, un vocalismu átonu de cinco unidaes, les cuales redúcense a trés en posición inicial y final. Existe nestes llingües al igual que nel asturllionés y el castellanu una marcada tendencia a zarrar estos soníos, si bien les soluciones alcanzaes en Mirandés difieren de xeitu sorprendente de los dialectos vecinos. Asina, frente al sistema de distanciamientu marcáu del portugués y del asturianu occidental i-a-u, el mirandés adopta un posicionamientu más relaxáu e-a-o asemeyáu al gallegu y en ciertu sentíu al castellanu. Según la profesora de l'Aurelia Merlán, en mirandés, esta tendencia manifiéstaase tanto en posición pretónica como postónica, indiferente al carácter de la vocal tónica: a átona ye pronunciada como [å], e átona como [´] y o átona como [u]: amar [å»mar], parar [på»rar], faca [»fakå], bertude [b´r»tud-´], molino [mu»linu]. En gallegu, son les vocales /i/, /u/ y el diptongo /ex/ en posición tónica que puen producir el piesllu de la vocal pretónica: espido [es»pid-o] pasa a pronunciase como [is»pid-o], comida [ko»mid-a] como [ku»mid-a], peteiro [pe»tejro] como [pi»tejro], costume [kos»tume] como [kus’tume] etc. Tamién n'asturiano, el piesllu de les átones non finales ta condicionáu pol carácter de la vocal tónica, que debe ser /i/ o /u/.<ref> Merlán Aurelia, "Las variedades lingüísticas del Noroeste Peninsular", ALLA, 2007<</ref>
 
==== Sistema consonánticu ====
 
El mirandés presenta les siguientes característiques propies del asturllionés como son:
* La conservación de la f inicial llatina: FAMEN>fame
* La palatalización de la l inicial llatina: LUNA>lhuna, LUPUM>llobu, LINGUA>lhéngua
* Caltenimientu de les consonantes nasales y llaterales en posición intervocálica, a diferencia del portugués: LUA>lhuna, MAU>malo
* Palatización de les consonantes dobles ll/nn/mn: CASTELO>castiêlho, ANO>anho, DANO>danho
 
La continuidá morfolóxica respectu al portugués del norte preséntase nes característiques siguientes:
* Africada xorda ch proveniente de cl-, pl- e fl- latinos: chabe, chuba, chama...
* Consonante palatal sonora proveniente de ly e c’l llatinos: abeilha, mulhier...
* Palatales xorda y sonora: escrites x e j, ge, gi :xara, hoije, gilada...
 
Traza característica del mirandés ye'l númberu y estensión de les xiblantes que conserven con fidelidá'l consonantismu medieval qu'anguaño simplificóseen gran parte nel restu de les llingües iberromances:
 
{| class="wikitable" border=1
! width="33%" style="font-size:larger;"| Soníu
! width="60%" style="font-size:larger;"| Forma escrita
|-
| align="center" | {{IPA|/tʃ/}} || «ch»
|-
| align="center" | {{IPA|/ʃ/}} || «x»
|-
| align="center" | {{IPA|/ʒ/}} || «g» / «j»
|-
| align="center" | {{IPA|/s/}} || «c» / «ç»
|-
| align="center" | {{IPA|/z/}} || «z»
|-
| align="center" | {{IPA|/ṣ/}} || «s» / -«ss»-
|-
| align="center" | {{IPA|/ẓ/}} || «s»
|-
|}
Los fonemds {{IPA|/ṣ/}} y {{IPA|/ẓ/}} descritos muéstrense [[apico-alveolar]] xiblantes (como nel catalán), mientres que'l fonema {{IPA|/s/}}y {{IPA|/z/}}, [[lamino-alveolar]] ye asemeyáu a los soníos correspondientes del portugués. El portugués escritu caltién la distinción d'estos siete soníos, resultando asemayáu nesto al mirandés, pero la so pronunciación, sacante na arba fronteriza del norte de Portugal con Galicia, redúxose a cuatro {{IPA|/s z ʃ ʒ/}}. Tal esquema ye reducíu nes variedaes asturllioneses a {{IPA|/tʃ θ ṣ ʃ/}} y castellanes a {{IPA|/tʃ θ ṣ x/}}. Los dialectos del sur d'España y la llingua utilizada n'Iberoamérica esti esquema redúxose a trés: {{IPA|/tʃ s h/}}.
 
=== Característiques comunes col restu de variedaes asturllioneses ===
[[Archivu:Picote 15.JPG|thumb|Placa billingüe en mirandés y portugués en [[Picuote]], Portugal]]
L'asturianu faláu en Portugal pertenez a la variedá llingüística occidental asturllionesa, que comparte col gallego-portugués delles isogloses. Dalgunes son la conservación de la /f/ inicial llatina, la palatalización de los grupos llatinos iniciales Ĕ y Ŏ de los grupos llatinos PL-, FL- y CL-. Col castellanu comparte la diptongación en posición tónica, el caltenimientu de la /l/ y /n/ intervocáliques y la palatalización en /λ/ y de /ll/ y /nn/ intervocáliques. Na posición inicial consérvase, y ye una característica propia únicamente del asturllionés. Dependiendo del dialectu, estes propiedaes consérvense en mayor o menor midida, pero son característiques comunes del asturllionés de Portugal. Dase tamién una característica más común d'otres zones de la parte oriental de la [[península ibérica]]: la existencia del diminutivu –icu, que nun ye propiu de nengún de los grupos llingüísticos a los que'l mirandés ta espuestu, sacante otres zones del so mesmu dominiu llingüísticu asturllionés, del sur de Llión y de Zamora que tamién comparten esta característica.<ref>{{cita llibru| apellíos = Casado Lobato| nome = Mª Concepción
Línea 85 ⟶ 233:
| id = ISBN 84-8168-327-2}}</ref>
 
=== Influyencia del portugués ===
Magar que figura dientro del dominiu llingüísticu [[asturllionés]], el mirandés y les demás variantes tán influenciaes enforma pol portugués estándar y los dialectos rexonales tresmontanos. El mapa dialectolóxicu de Portugal espublizáu por Vasconcelos en 1901 subdividía'l dialectu tresmontano en trés: el subdialectu fronterizu (la llingua de Maceda y Mogadouro), el subdialectu altoduriense (ente'l Corgo y el Tua) y l'occidental, qu'exercieron influyencia sobre'l mirandés. La oficialidá del portugués supunxo yá nel tiempu en que realizó los sos estudios Vasconcelos, qu'ésta fore la llingua cola que se dirixir a los forasteros en Miranda. La vida cotidiana espresábase en mirandés, por embargu dábense fechos chocantes frutu de la oficialidá, como que los mirandeses utilizaben el portugués pa los sos rezos y oraciones, y non la so propia llingua como cabría esperar pa cuestiones relixoses. Comparte bien de léxicu deriváu del progresu y la industrialización, asina como delles pallabres comunes col portugués actual: ''autocarro, cámara municipal, computador, bilhataria, copo…''
 
Darréu ofrzseofrezse la comparativa realizada por ALPI (Atles llingüístico de la Península Ibérica) en diversos puntos fronterizos ente España y Portugal tomada hacia los años trenta del sieglu pasáu:<ref>[http://www.alpi.ca Linguistic Atlas of the Iberian Peninsula]</ref>
{| class="wikitable"
|-
Línea 236 ⟶ 384:
|}
 
== Ver tamién ==
== Correspondencia ente la grafía y los soníos en mirandés ==
* [[Idioma asturianu]]
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
* [[Fala riberana]]
! Lletres!!Soníos!!Exemplos
* [[Fala sayaguesa]]
|----
| <center>A, a</center>||<center>(a)</center>||cacho, abe, caldico
|----
|||<center>*</center>||cachico, Madalena, la, antes, mandil
|----
| <center>B, b</center>||<center>(b)</center>||bui, baca, selombra, cebada, parbo
|----
| <center>C, c</center>||<center>(k)</center>||cabalho, cuorda, canta
|----
|||<center>(s)</center>||ciego, cebada, Márcio
|----
| <center>Ç, ç</center>||<center>(s)</center>||aço, çapato, çofino, çfechar, cuçpir
|----
|||<center>(z)</center>||paç, paçpalhaç
|----
| <center>D, d</center>||<center>(d)</center>||deimingo, dous, diente, cidade, cuorda
|----
| <center>E, e</center>||<center>(e)</center>||sé, précio, rebés, més, mirandés, beç, seno
|----
|||<center>(i)</center>||bestido, bergonha, cebada, benga, bendima, centeno
|----
| <center>F, f</center>||<center>(f)</center>||fraita, farma, filar, forfalha
|----
| <center>G, g</center>||<center>(g)</center>||garniza, garbanço
|----
|||<center>(y)</center>||agora, lhargo, registar
|----
| <center>H, h</center>||<center>---</center>||haber, home, hoije
|----
| <center>I, i</center>||<center>(i)</center>||chícharo, perrico, friu
|----
|||<center>(j)</center>||aire, dreito, tierra, coixo, camboio
|----
|||<center>(i)</center>||binte,
|----
| <center>J, j</center>||<center>*</center>||janeiro, rejistir
|----
| <center>L, l</center>||<center>(l)</center>||ala, salir, maquila, cielo, celestre
|----
|||<center>*</center>||cal, caldo, Manuel, l
|----
| <center>M, m</center>||<center>(m)</center>||molmo, amar
|----
|||<center>Nasal</center>||lhimpar, sembrar, cumpadre
|----
| <center>N, n</center>||<center>(n)</center>||ganado, benir, cena, lhuna, camino
|----
|||<center>Nasal</center>||pan, un, ciên, amórum, amaran, cun
|----
| <center>O, o</center>||<center>(o)</center>||abó, home, manolho
|----
|||<center>(o)</center>||pôrta
|----
|||<center>(u)</center>||lhibro, costielha, coneilho, delor
|----
|||<center>(õ)</center>||honra, selombra
|----
| <center>P, p</center>||<center>(p)</center>||pumiento, poner, paçpalhaç
|----
| <center>Q, q</center>||<center>(k)</center>||quatro, quarenta
|----
| <center>R, r</center>||<center>*</center>||caro, crecer, diabro, berdade, drento
|---
|||<center>*</center>||rato, honra, carro
|----
| <center>S, s</center>||<center>*</center>||scoba, spabilar-se, screbir, farsa, més
|----
|||<center>*</center>||coser, amisade, beiso, queiso
|----
| <center>T, t</center>||<center>(t)</center>||tartamudo, toucino
|----
| <center>U, u</center>||<center>(u)</center>||pruma, meruja, anubrado, mulhier
|----
|||<center>(w)</center>||tiu, miu
|----
|||<center>*</center>||nunca, fúrun, cumpadre
|----
| <center>X, x</center>||<center>*</center>||xordo, xabon, xal, xara, anxabonar
|----
| <center>Y, y</center>||<center>(j)</center>||ye, you, yeuga, yerba
|----
| <center>Z, z</center>||<center>(z)</center>||cozer, cozinar, rapaza, znudar, dezir
|}
 
== Referencies ==