Diferencies ente revisiones de «Baxu alemán»

Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina creada con «{{Ficha d'idioma |nome = Baxu alemán |nativu = Plattdütsch, Plattdütsk |color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}} |oficial = |países = Alemania |creao...»
Etiquetes: Pruebes Posible spam
 
Sin resumen de edición
Llinia 35:
 
Col entamu de la [[Ostsiedlung]] (Colonizaciones facia l'este) espardiose l'antiguu baxu alemán pa l'este tanto en rexones de l'Alemaña oriental y Polonia como en ciudaes báltiques y escandinaves. Amás sustituyó dialectos daneses nel norte y [[Idioma frisón|frisones]] en [[Frisia oriental]]. Estes nueves variedaes amuesen característiques especiales como la nueva desinencia del plural de los verbos que na zona occidental je -(e)t (wi maakt, ji maakt, se maakt) y na oriental en -en (wi maken, ji maken, se maken).
 
El baxu alemán fue primero una llingua d'escritura importante utilizada xunto col llatín en documentos y textos llexislativos. Hubo importantes testos teolóxicos (biblies como la [[Kölner Bibel |Kölner Bibel]] o la [[Lübecker Bibel |Lübecker Bibel. ]]
 
La [[Lliga Hanseática|Hansa]] dominada por [[Lübeck]] tuvo el baxu alemán como llingua de comunicación que sirvió como ''lingua franca ''de los mares del norte y este. Esta dómina de la llingua denomínase Baxu alemán mediu (Mittelniederdeutsch) aprosimao ente los años 1200 y 1600.
 
Col pasu del tiempu l'[[altu alemán]] foi sustituyendo al baxu alemán como llingua d'escritura y rebaxola a nivel dialectal. Al rodíu de los sieglos XVI y XVII les cancilleríes foron pasandose a l'altu alemán na escritura pesie a que la población siguiera utilizando nel so día a día el baxu alemán. Más alantre l'altu alemán entraría poco a poco nes capes de la sociedá hasta que l'antigua llingua de la rexón pasara a convertise en llingua oral de les persones de clase baxa, especialmente de la xente de campu.
 
Los procesos sociales de los sieglos IXX y XX amenazaron la existencia de la llingua baxu alemana, lo cual aumentó cola industrialziación y urbanización hasta que finalmente la burocratización de la vida y la obligatoriedá d'asistir a les escueles (onde la llingua d'enseñu yera l'altu alemán) xunto colos medios de mases n'altu alemán fixeron que la sociedá pasase del baxu a l'altu alemán como llingua de comunidá.
 
Finalmente nel sieglu XX tres la [[Segunda Guerra Mundial]] entamó una serie de movimientos migratorios de xente d'otres árees llingüístiques, lo cual dificultó el caltenimientu de la llingua baxu alemana.
 
== División dialectal ==
 
=== Dialectos n'Alemaña ===
* Baxu alemán occidental o [[a|Baxu saxón]]<ref>Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage. Weidler, Berlin 2000, ISBN 3-89693-326-4, S. 108.</ref>
** Baxu saxón del norte
*** Schleswig
*** Holstein
** [[Frisón oriental]]
** [[Westfalianu]]
** [[Ostfalianu]]
 
* Baxu alemán oriental
** [[Märkisch]]
** Mecklemburgu-Pomerania occidental
** Pomeranu oriental
** Baxu prusianu
*** [[Plautdietsch]]
 
Nes mayores ciudaes del norte d'Alemaña coexisten dialeutos baxu alemanes y dialeutos altu alemanes como el [[Altu alemán d'Hamburgu]] o el [[Alemán del Ruhr]] que se desendolcaran nos sieglos IXX y XX y nun cuenten como baxu alemán. Sicasí, estos dialeutos amuesen un [[Sustratu llingüísticu|sustratu]] baxu alemán n'algunes característiques llingüístiques, léxicu, sintaxis o entonación.
 
=== Dialeutos nos [[Países Baxos]] ===
* Westerkwartiers
* [[Gronings]]
* Stellingwerfs
* Midden-Drents
* Zuid-Drents
* Twents
* Twents-Graafschaps
* Gelders-Overijssels
* Veluws
 
=== Otros países ===
* [[Plautidetsch]]
 
=== Mecedures de baxu alemán y altu alemán ===
* [[Missingsch]]
* [[Petuh]]
* [[Kollumerpomsters]]
 
== Fonoloxía histórica ==
L'altu alemán surde na edá media a partir de la [[segunda mutación consonántica]], que nun tuvo llugar en toles llingües xermániques, como ye'l casu del baxu alemán. Poro el baxu alemán aseméyase de munchos xeitos al [[neerlandés]], [[inglés]], [[frisón]], [[suecu]], [[noruegu]], [[islandés]] o [[danés]], por exemplu:
 
{| class="wikitable" border="1"
! Baxu alemán
! Neerlandés
! Inglés
! Frisón de Saterland
! Frisón del Norte
! Suecu
! Noruegu
! Islandés
! Altu alemán
! Asturianu
|-
| Water
| water
| water
| woater
| weeder ([[Fering]]/[[Öömrang]])
| vatten
| vann
| vatn
| Wasser
| Agua
|-
| Vad(d)er
| vader
| father
| foar
| faader ([[Sölring]])
| far
| far
| faðir
| Vater
| Padre
|-
| Pann(e)
| pan
| pan
| ponne
| poon (Fering/Öömrang)
| panna
| panne
| panna
| Pfanne
| Sartén
|-
| Solt
| zout
| salt
| soalt
| saalt (Fering/Öömrang)
| salt
| salt
| salt
| Salz
| Sal
|-
| Melk
| melk
| milk
| molk
| moolk (Fering/Öömrang)
| mjölk
| melk
| mjólk
| Milch
| Lleche
|-
| Kopp
| kop
| cup
| kop
| kop (Fering/Öömrang)
| kopp
| kopp
| bolli
| Tasse
| Taza
|}
 
N'algunos dialeutos occidentales la g pronúnciase como en neerlandés, esto ye, como [x]
 
=== Comparación de consonantes baxu alemanes y altu alemanes ===
nd. = baxu alemán, nl. = neerlandés, hdt. = altu alemán, engl. = inglés
k → ch:
 
nd. nl. ik ↔ hdt. ich (yo)
nd. kaken, koken, nl. koken ↔ hdt. kochen (cocinar)
nd. nl. maken, engl. make ↔ hdt. machen (facer)
 
d → t:
 
nd. nl. dag, engl. day ↔ hdt. Tag (día)
 
sicasí d → d: (cf. th inglesa)
 
nd. dat, Doorn, nl. dat, doorn (engl. that, thorn) ↔ hdt. das, Dorn (eso, espina)
 
t → s:
 
nd. nl. dat, wat, eten, engl. that, what, eat ↔ hdt. das, was, essen (eso, qué, comer)
 
t → z:
 
nd. Tied, Timmer, nl. tijd, mdartl. timmer, engl. tide, timber ↔ hdt. Zeit, Zimmer (tiempu, habitación)
 
t → tz:
 
nd. sitten, nl. zitten, engl. sit ↔ hdt. sitzen (tar sentáu)
 
p → f:
 
nd. slapen, slopen, nl. slapen, engl. sleep ↔ hdt. schlafen (durmir)
nd. Schipp, nl. schip, engl. ship ↔ hdt. Schiff (barcu)
 
p → pf:
 
nd. Peper, nl. peper, engl. pepper ↔ hdt. Pfeffer (Pimienta)
 
v, w, f → b:
 
nd. Wief, Wiewer, nl. wijf, wijven, engl. wife, wives ↔ hdt. Weib, Weiber (Muyer, esposa)
nd. leev, leewer, nl. antigu inglés; lief ↔ hdt. lieb, lieber (caru, queríu)
=== Otres ===
westnd. = baxu alemán occidental
 
s → sch:
 
sl → schl:
 
westnd. slapen → hdt. schlafen (durmir)
 
sm → schm:
 
westnd. smeren, Smeer → hdt. schmieren, Schmiere (untar, untura)
 
sp → schp:
 
westnd. spitz, spiss → ostnd. hdt. spitz (pronunciao "xpits") (punta)
 
st → scht:
 
westnd. Steen → hdt. Stein (pronunciao "xtain") (piedra)
 
sw → schw:
 
westnd. Swien → hdt. Schwein
 
 
 
[[Categoría:Artículu sin acabar]]