Diferencies ente revisiones de «Idioma llatín»

Contenido eliminado Contenido añadido
Addbot (alderique | contribuciones)
m Bot: Migrating 189 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q397 (translate me)
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
Llinia 18:
  '''Llingua latina'''
|dialeutos =
|escritura = [[Alfabetu llatinullatín|LlatinuLlatín]]
|cooficial =
|cooficial_con =
Llinia 31:
Magar que'l llatín na forma clásica nun ye la llingua de dalu grupu y ye, entós, una llingua muerta, dio orixe a un gran númberu de llingües europees, apellaes [[llingües romániques]], como l'[[asturianu]], el [[castellanu]], el [[francés]], l'[[italianu]], el [[portugués]], el [[catalán]], el [[gallegu]], el [[rumanu]] y munches otres. Tamién tevo una pergrande influyencia nel léxicu de les llingües modernes, pola mor de que demientres munchos sieglos, tres la cayida de l'Imperiu Romanu, siguió emplegándose en toa Europa comu ''lingua franca'' pa les ciencies y la política, ensin ser amagada n'esa llabor por otres llingües n'espoxigue (comu'l castellanu nel sieglu XVII o el francés nel sieglu XVIII) dica cuasi'l sieglu XIX.
 
Anguaño ye llingua cooficial na [[Ciudá del Vaticanu]] enxuntu'lxunto col italianu. Na [[Ilesia Católica]], emplegábase comu llingua llitúrxica dica'l [[Conceyu Vaticanu II]] na década de los años [[1960]]. Tamién úsases'usa pa los ñomes binarios de la clasificación científica.
 
L'estudiu del llatín, enxuntuxunto col del [[griegu clásicu]], ye parte de los apellaos estudios clásicos, y dica la década de los '60 foi estudiu nes humanidaes. L'alfabetu llatinullatín, debaláu del griegu, aína ye'l alfabetu más emplegauemplegáu del mundiu con diverses variantes d'una llingua a otra.
 
Na [[alta edá media]] dixebróse en distintes [[llingües romániques]] asitiaes na península ibérica, [[Francia]], [[Italia]] y [[Rumanía]].
Llinia 40:
Caltúvose como llingua franca y de cultura [[Europa|europea]] hasta'l [[sieglu XVII]], y como [[llingua oficial]] del [[Vaticanu]] hasta anguaño, magar que como [[llingua materna]] ta desaniciada.
 
Usaba l'[[alfabetu llatinullatín]] que foi una adautación del etruscu que yera tamién una variante del [[alfabetu griegu]].
 
Carauterizábase pol usu les declinaciones, qu'anguaño perdiéronse en toles [[llingua romance|llingües romances]] (descendientes suyes) sacantes na llingua rumana.
 
{{entamu}}