Diferencies ente revisiones de «Idioma llatín»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Migrating 189 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q397 (translate me) |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 18:
'''Llingua latina'''
|dialeutos =
|escritura = [[Alfabetu
|cooficial =
|cooficial_con =
Llinia 31:
Magar que'l llatín na forma clásica nun ye la llingua de dalu grupu y ye, entós, una llingua muerta, dio orixe a un gran númberu de llingües europees, apellaes [[llingües romániques]], como l'[[asturianu]], el [[castellanu]], el [[francés]], l'[[italianu]], el [[portugués]], el [[catalán]], el [[gallegu]], el [[rumanu]] y munches otres. Tamién tevo una pergrande influyencia nel léxicu de les llingües modernes, pola mor de que demientres munchos sieglos, tres la cayida de l'Imperiu Romanu, siguió emplegándose en toa Europa comu ''lingua franca'' pa les ciencies y la política, ensin ser amagada n'esa llabor por otres llingües n'espoxigue (comu'l castellanu nel sieglu XVII o el francés nel sieglu XVIII) dica cuasi'l sieglu XIX.
Anguaño ye llingua cooficial na [[Ciudá del Vaticanu]]
L'estudiu del llatín,
Na [[alta edá media]] dixebróse en distintes [[llingües romániques]] asitiaes na península ibérica, [[Francia]], [[Italia]] y [[Rumanía]].
Llinia 40:
Caltúvose como llingua franca y de cultura [[Europa|europea]] hasta'l [[sieglu XVII]], y como [[llingua oficial]] del [[Vaticanu]] hasta anguaño, magar que como [[llingua materna]] ta desaniciada.
Usaba l'[[alfabetu
Carauterizábase pol usu les declinaciones, qu'anguaño perdiéronse en toles [[llingua romance|llingües romances]] (descendientes suyes) sacantes na llingua rumana.
{{entamu}}
|