Diferencies ente revisiones de «Rexón de Granada»

Contenido eliminado Contenido añadido
m díi= --> id= en enllaces
Llinia 50:
| isbn = 84-344-3476-8
| páxines = 819
}}</ref> bien denominada a cencielles como "Granada",<ref>"Los cuatro provincies d'Almería, Jaén, Málaga y Granada, sometíes a la xurisdicción de l'audiencia y a l'autoridá del capitán xeneral d'esta mesma ciudá, pueden designase col nome xenéricu de granadines". {{cita llibro |apellíu= Lafuente Alcántara|nombre= Miguel|enlaceautor= |títulu= Historia de Granada entendiendo la de los sos cuatro provincies Almería, Jaén, Granada y Málaga, dende remotos tiempos hasta los nuesos díes|url= http://books.google.es/books?díiid=eORKeJvWDtkC&printsec=frontcover&dq=%22Lafuente+Alc%C3%A1ntara%22+Hestoria+de+Granada&lr=&ei=fTSDS_OPCaSCygTdye2OCw&client=firefox-a&cd=3v=onepage&q=&f=false|fechaacceso=23 de febreru de 2010 |idioma= |otros= |edición= |año= 1843|editor= |editorial= Imprenta y llibrería de Sanz|allugamientu= Granáu|isbn= |capítulo= |página= |cita= }}</ref> bien con otres denominaciones, como [[Alta Andalucía]] anque, según autores como Marvau o Jean Sermet,<ref>Sermet, Jean (1956): ''La España del Sur'', Editorial Mocedá S.A., Barcelona</ref> siempres col mesmu ámbitu xeográficu.<ref>ONTIVEROS (2003):819</ref> L'actual denominación, empieza a utilizase yá entráu'l [[sieglu XX]], especialmente nel ámbitu alministrativu, hasta que la doctrina consagrar, "nel contestu del subdesarrollu andaluz".
 
==Rexón de Granada na organización territorial d'España==