Diferencies ente revisiones de «Celta»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-llatinu +llatín) |
m el (a,e,i,o,u,h) >> l'(a,e,i,o,u,h) (sacante en plantíes) |
||
Llinia 13:
Manque caberamente restrinxíes a la cuesta atlántica d'[[Europa]] ocidental (conocida como la ''[[Fastera Celta]]''), les llingües celtes foren nún tiempu predomeñante na mayor parti Europa, d'apoco un gran territoriu cedío al enantu de les tribus xermániques y al [[Emperiu Romanu]]. Arquiólogos y fontes hestóriques amuesen que, sobemanera nel sieglu 3e.C, los pueblos celtes tamién tovieron presentes en zones d'Europa oriental y d'[[Asia]] Menor.
'Celticidá' xeneralmente refiérese a los puntos culturales ermunos d'esos pueblos, cincada en semeyancies d'idioma, materiales, organización social y los fautores mitolóxicos. Al entamu, delles teoríes endiciaben un orixe racial ermunu, pero les caberes teoríes enfótense más na cultura y
"Celta" describe una familia de les llingües y, dún xeitu más xeneral, sinifica "relativu a los celtes", o "nel sen de los celtes". Tamién emplegárese pa referise a delles cultures arquiolóxiques definíes por un conxuntu únicu de les ferramientes. L'arreyamientu ente la llingua y la ferramienra tórnase más nidio pola presencia d'iscriciones. ''(Ver [[Celta (dixebra)]] pa otres aplicaciones de la espresión)''
|