Diferencies ente revisiones de «Sacramento»
Contenido eliminado Contenido añadido
m llínia llinia |
|||
Llinia 19:
Esi mesmu añu New Helvetia tomó, del ríu de Sacramento, el so nome, y algamó l'estatus urbanu al añu siguiente. Pesie al so calter de ciudá conflictiva, porque taba enllena de mineros con bien de perres por gastar, y a sufrir dos inundaciones en 1849 y [[1853]] y un incendiu en [[1852]], la ciudá llogró convertise na capital de California en [[1854]], magar que tuvo que pagar un millón de [[dólar estaunidense|dólares]] pa consiguilo.
En [[1855]] entamó la construcción del ferrocarril del valle de Sacramentu, y la so acabación al añu siguiente fizo de la ciudá la estación terminal del primer ferrocarril de California. Darréu aportaron el [[Pony Express]] y, en [[1861]], el telégrafu trescontinental. En 1869 una
Na primera metá del [[sieglu XX]] aportaron a la ciudá dos instalaciones militares. La base aérea de Mather Field creose demientres la [[Primera Guerra Mundial]] como un llugar pa preparar los aviones que teníen de volar a [[Europa]]; y la base aérea de McClellan, inaugurada en [[1937]], convirtiose nuna importante base d'operaciones demientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Eses instalaciones traxeron bien de trabayu a la zona, y munchos de los qu'aportaron con elles asentáronse y desarrollaron industries y empreses dempués de l'acabación de la guerra. North Sacramento foi el llugar nel que abrió, en [[1945]], el primer centru comercial suburbanu (''shopping mall'') de los Estaos Xuníos.
|