Diferencies ente revisiones de «El Campu (parroquia)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m el (a,e,i,o,u,h) >> l'(a,e,i,o,u,h) (sacante en plantíes)
m renomar nomes de reis a -u
Llinia 18:
* La Casa’l Pandu. Del [[sieglu XVI]], con mampostería pintada en blancu nes sos muries y sillares nes esquines y nos vanos. Ye de planta rectangular, adaptada a lo pindio del terrenu, y tien corredor de madera na planta alta.
* La Lastra. Casona del [[sieglu XVIII]], restaurada en [[1993]] pa facer un hotel y que son agora unos apartamentos rurales. Ta na entrada’l pueblu, nel barriu del mesmu nome, y tien unes vistes perguapes de tou el valle. Tien planta cuadrada, con dos plantes y bufarda, y un cuerpo rectangular añadíu dempués de la so construcción orixinal. Consérvase tamién, nel xardín qu’arrodia la casa, l'antiguu llavaderu.
* La Casa la Torre. La que puede vese anguaño ta construyida nel sieglu XX, y caltién el nome de la que había allí enantes, d’orixe medieval (de la dómina d'AlfonsoAlfonsu VI), que foi derribada en 1916. Güei vemos una casona indiana, de planta cuadrada y tres pisos, d’estilu modernista. Xunto d’ella s’alcuentra la capiella de San Cosme, del sieglu XV y d’estilu popular, que tien un valiosu retablu nel interior. Según dellos autores, yera la casa de los Caso, qu'emparentaron cola familia Bernaldo de Quirós nel [[sieglu XII]].
* El puente romanu. Ta a un quilómetru del pueblu, en direición a Tarna, y pertenez a una calzada que, dende Villaviciosa y pasando por [[Santolaya (Cabranes)| Santolaya de Cabranes]], [[L'Infiestu]] y Gobezanes, llegaba a El Campu y siguía dempués pa [[Tarna]], [[Boñar]] y [[Llión (ciudá)|Llión]]. Llamada ''Camín Real'', foi usada na Edá Media pa que los monxos y recaudadores llevaran les rentes de les tierres que'l monesteriu de [[Safagún]] (Llión) tenía na zona. Nesa ruta hebo tamién, na Collada Moñu (a les afueres d'El Campu, saliendo pela AS-254 en direición a L'Infiestu), una lleprosería dende'l sieglu XIII.