Diferencies ente revisiones de «Arte romanu»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 57:
 
====Artes figuratives en tiempos de les dinastíes claudia ya flavia====
 
El sentíu más progandísticu de tiempos d’[[Augustu]] va perdiéndose, al tiempu que desapaez tamién l’estilu más clasicista y va volviéndose a tradiciones más helenístiques.
 
De tiempos de [[Tiberiu]] ye’l taller que formen [[Atenodoro]], [[Hagesando]] ya [[Polidoro]], autores de dellos grupos decorativos d’estilu rodiu pa la villa imperial de [[Sperlonga]], y que reinterpreten l’estilu de [[Pérgamo]] na famosa escultura de ''Laoconte''.
 
Con [[Calígula]], pero sobre manera con [[Claudiu]], la retratística imperial va tornándose más claroescura ya intenta acercase más a la la sicoloxía del retratáu (''Retratu de Nerón'', ''circa'' 55 d. C.). En tiempos de [[Vespasianu]] ya [[Tito]] esti realismu tornáse aún más fuerte (''Retratu de Tito'', circa 79-81 d.C.), con una estética siempre de carauterístiques helenístiques llena de movimientu ya gran plasticidá. Nesti tiempu llevántase tamién l’''Arcu de Tito'' en Roma pa conmemorar la victoria sobre los xudios, nel que la escultura consigue gran profundidá.
 
Finalmente, nel llamáu ''cuartu estilu pompeyanu'', la parede ye de nueves una gran decoráu teatral, complicándose amás la decoración con fines columnes, paneles de cuadros, teles decoratives y otros detalles.