Diferencies ente revisiones de «Asturianu central»

Contenido eliminado Contenido añadido
Llinia 61:
 
 
- En Llangréu y Bimenes pieslle de la vocal átona na terminación de los plurales masculinos (-os > -us) y femeninos (-es > -is)<ref>M. T. C. García Álvarez. "Morfología verbal del bable de Bimenes". En Archivum nu. 10. Ed. Universidá d'Uviéu</ref>: lus güeyus, lis llágrimis, lis perris, patatis, pesetis, quilus, bercis, lis fariñis, ḥueyis, lus picaoris, vaquis, minerus; frente a los plurales en -os y -es que se constaten en Samartín del Rei Aurelio, Llaviana y Sobrescobiu.
 
 
En Sobrescobiu<ref>"Algunas aportaciones al estudio del bable central". Oliva Armayo González. Ed. Boletín IDEA nº.33. Uviéu. 1958.</ref> dáse una faliella con carauterístiques singulares:
- En Llangréu y Bimenes pieslle de la vocal átona final (-e > -i) apaez en desinencies verbales de la 2ª p: Tu andis, Vos andáis, Tu andábis, Vos andábiis, Tu andesti, Vos andestis, y 3ª pp: andin, comin, tusin, andabin comíin tusíin, frente a les terminaciones ensin cierre vocálicu de: marchabes, atizaben, comíes, facíen de Llaviana y Sobrescobiu.
 
 
- En Bimenes, formes pa la 3er pp de perfeutu trixén 'truxeren', fixén 'fixeren' y viniín 'vinieren': Si non habién tomóu el vino non cayén 'si non hubieren tomao el vino nun hubieren cayío'. Ye trazu únicu nel asturianu pero que repítese en tierres estremeñes: truhún 'truxeren'.
 
 
- En Sobrescobiu<ref>"Algunas aportaciones al estudio del bable central". Oliva Armayo González. Ed. Boletín IDEA nº.33. Uviéu. 1958.</ref> dáse una faliella con carauterístiques singulares:
 
- Artículos: ''el'', ''a'', ''o'', ''os'', ''es'' pero direutos ''–lo''/''-la''/''-los''/''-les''.