Diferencies ente revisiones de «Asturianu central»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Llinia 22:
[[File:Asturianu central - Fala del monte central.jpg|thumb|right|400px|Asturianu central - Fala del monte central]]
 
Abargana los conceyos de [[Ayer]], [[Ḷḷena]], [[Riosa]], [[Mieres]], y [[Morcín]] y espárdese peles tierres lleoneses de los [[Argüeyos]]. Carauterizáse polos tres grandes trazos comunes a tol asturianu central (monoptongación de diptongos decrecientes, mantenencia de la F/f-/ inicial llatina y axetivos de tres terminaciones (''malu / mala /malo'') y neutru de materia en /-o/. Amás amuesa los siguientes trazos ermunos:
 
- Plurales ''-as'', ''-an'' nel sur de Ayer, Ḷḷena y Argüeyos: ''morcieḷḷas'', mentanto que ''-es'', ''-en'' nel norte Ayer y los conceyos de Riosa, Mieres y Morcín: ''morcieḷḷes''.
 
- "che vaqueira" o soníu /ḷḷ/ viniente de l- y -ll-: ''caxeḷḷo'', ''ḷḷúu'', ''eḷḷo'', y pa los grupos cl-, pl- y gl-: ''ḷḷamar'', ''ḷḷegar'', ''ḷḷave''.
Llinia 40:
- En Ayer y Ḷḷena 3er p.s. del perfeutu pa la segunda y tercer conxugación en -u: volvú, metú 'metió'.
 
- En Ḷḷena obxetu indireutu en -ḷḷe: ''díxo-ḷḷe'', ''nun-ḷḷe tocó'', ''que-ḷḷe metiera'', ''quitái-ḷḷevos''.
 
- En Ḷḷena y Riosa mantenencia o enxertu de -e paragóxica tres llíquda -r / -l: ''colare, cuntare, curiare, dormire, escurecere,
habitare, rezare, ḷḷare, ḷḷorare, ḷḷugare, muyere, corrale, particulare, pore''.
 
 
Llinia 53:
 
A la temporáa al ḷḷúu apetecióse-y dir pol miel, asina que yegoren y cuando foren abrir el caxeḷḷo vioren que taba vacíu. Tsáronse la culpa ún al utru y asina tuvioren un retu de discutiniu, hasta qu’al quetsu la raposa dixo que lo meyor yera tsase un ratín y el que sudare pela barriga ísi sedría’l fartón del miel. Y asina fexoren. El ḷḷúu como yera viíyu y taba canséu de puxar cola raposa adormezóse darríu, y la raposa en tanto que dormía mexólu pela barriga. Al queu cuando dispertoren el ḷḷúu taba moyéu y la raposa dixo-y: “Ya ves como fuiste tu que m’engañiste”. Bueno tavía deben tar discutiendo''. '''Alto Ayer'''}}
 
 
=== Fala del Valle’l Nalón<ref>Jesús Suárez López y Jorge A. García Fernández "Atlas Sonoru de la llingua asturiana IV. El Valle’l Nalón". Ed. Edita: Muséu del Pueblu d'Asturies. Xixón. 2007.</ref> ===