Diferencies ente revisiones de «Celta»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Llinia 5:
Noyu'l territori l'Hallstatt, másima estensión celta escontra'l sieglu VI y III eC, les "[[seis naciones celtes]]", que caltién un númberu importante de falantes, onde entá se falen delles [[llingües celtes]] modernes.]]
 
'''Celta''' (pronunciáu como /sɛlt/ o /ˈkɛlt/, ver [[pronunciamientu del Celta]]), ye un términnutérminu emplegáu pa encartichardenomar a cualisquier de los pueblos [[Europa|Europeos]] que falaron, o falen, una [[Llingües celtes|llingua celta]]. El términu ye tamién emplegáus'emplega pa describir a los [[Celtes Modernos|descendientes modernos]] d'estes xentes, sobremanera a aquillesaquellos con [[cultura celta]]. Los Celtes foron un gurupugrupu estremáu ya independiente, con una sociedá indíxena y tribal. ManqueMagar habíenqu'había semeyanciasemeyanza nel llinguax, ferramientes, relixón y cadarma social, cacada cultura caltenía'l so propiu idioma y costumes.
 
== Descripción ==
 
Demientres la [[Edá del Fierro]], los Celtes habitaben per dayuri, dende la [[Península Ibérica]] fasta [[Anatolia]], mas el so orixe entá suscita controversia. Enantes de los afayos arquiolóxicosarqueolóxicos del [[sieglu XIX]], los celtes cositábensecondifrtábense habitantes del sur d'Europa. De magar entós, dellos estudiosos allugaren la patria celta no que güei ye'l sur d'[[Alemaña]] y [[Austria]], l'arreyamientu de los primeros pueblos celtes de la [[cultura de Hallstatt]]. Sicasí,Güei caberamenteconsidérase laque hipótesislos delceltes surformen parte de los pueblos indoeuropeos, recobraraPiénsase afuerciaque parte de los falantes d'esta familia llingüística, comoprocedentes Simonde Anatolia o de les estepes ente'l mar Prietu y el mar Caspiu, emigraron rumbu a Europa, mentanto otres rames desplazáronse a [[JamesIrán]] Stepheny Oppenheimerla [[India]]..
 
ManqueMagar que caberamente restrinxíes a la cuestacosta atlántica d'[[Europa]] ocidentaloccidental (conocida como la ''[[Fastera Celta]]''), les llingües celtes forenforon nún tiempu predomeñantepredominantes na mayor partiparte d'Europa, d'apocopero unforon grancediendo territoriu cedío al enantu dea les tribus xermániques y al [[EmperiuImperiu Romanu]]. ArquiólogosArqueólogos y fontes hestóriques amuesen que, sobemanerasobremanera nel sieglu 3eIII e.C, los pueblos celtes tamién tovieron presentes en zones d'Europa oriental y d'[[Asia]] Menor.
 
'Celticidá' xeneralmente refiéreserefierse a los puntos culturales ermunos d'esos pueblos, cincadacomo enasemeyances semeyanciesnel d'idioma, materiales, organización social y los fautores mitolóxicos. Al entamu, delles teoríes endiciaben un orixe racial ermunu, pero les caberes teoríes enfótense más na cultura y l'idioma arróu de la raza. Les cuturescultures Celtes abultaron habertener numberoses y estremaes carauterístiques, pero la coincidencia ente estos estremaos pueblos foi l'emplegu dunad'una [[llingua celta]].
 
"Celta" describe una familia de les llingües y, dúnd'un xeitu más xeneral, sinificasiginifica "relativu a los celtes", o "nel sen de los celtes". Tamién emplegáreses'emplega pa referise a delles cultures arquiolóxiquesarqueolóxiques definíes por un conxuntu únicu de les ferramientes. L'arreyamientuLa rellación ente la llingua y la ferramienraferramienta tórnase más nidionidia pola presencia d'iscricionesinscripciones. ''(Ver [[Celta (dixebra)]] pa otres aplicaciones de la espresión)''
 
Güei, el términu "celta" emplégase de cutio pa descrebirdescribir les llingües y cultures respeutives, d'[[Irlanda]], [[Escocia]], [[Gales]], [[Cornualles]], [[Islla de Man]] y [[Bretaña]], tamién conocíes como les '''Seis [[Naciones celtes]]'''. Estes son les rexones onde les cuatro llingües celtes entá se falen, en cierta midida, como llingües maternes: el [[gaélicu irlandés]], [[gaélicu escocés]], [[galés]], [[bretón]] y más dos caberes recuperaciones, el [[cornuallés]] (ún de los [[idiomes Britónicos]]) y el [[manés]] (ún de los [[idiomes goidélicos]]). "Celta" tamién ye, a vegaes, usáu pa referise les rexones de la Europa continental qu'hanque tienen patrimoniu celta, pero n'onde nun perviviera l'idioma celta; estes zones inclúin el norte de la [[Península Ibérica]] (el norte de [[Portugal]], y y rexones hestóriques como [[Galicia]], [[Asturies]] y [[Cantabria]]), Y, en menor midida, [[Francia]]. ''(Ver [[Celtes modernos]])''
 
Fálase de "Celtes continentales" a les persones de fala celta de la Europa continental. "Celtes insulares" son les persones de fala celta de les [[Islles Britániques]] y los sos descendientes. Los celtes de [[Bretaña]] tomen so [[llingua]] de la migración de los celtes de les islles britániques y asina aconcéyense en consecuencia.
 
== Etimoloxía ==
L'orixe de dellos nomes usaos dende l'antiguedáantigüedá clásica pa la xente conociaconocida güei como ''celta'' ye confusa y polémica. En particular, hai en rialidárealidá 19 rexistros del términu usáu 'pictu' na conexiónconexón colos habitantes de la [[islla d'Irlanda]] y [[Gran Bretaña]] enantes del [[sieglu XVIII]].
 
El nome llatín ''Celtus'' (pl. ''Celti'' o ''Celtae''; [[Griegu]] Κέλτης pl. Κέλται o Κελτός pl. Κελτοί, ''Keltai'' o ''Keltoi'') paez tar basáu nun nome étnicu de los celtes.
 
ElLa primer referimientureferencia lliterariulliteraria a la xente celta, como Κελτοί (Κeltoi), ye poldel historiador griegu [[Hecataeus de Miletus]] en 517 aCe.C; él diz que la ciudá de los Massilia ([[Marsella]]) ta prietocerca los celtes y tamién menta otra ciudá celta de ''Nyrex'' (posiblemente [[Noreia]] en [[Austria]]). Heródotu paez llocalizar a los "[[Keltoi]]" na fonte'l [[DanubioRíu Danubiu|Danubiu]] o na [[Península Ibérica]], pero la hipótesis ye confusa.
 
EsistiEsiste la posibilidá de que los celtes foren llamaos polos Griegos y Romanos pol so pecuñar xeitu de llucha. La pallabra ''Kalia'', nel Griegu modernu ''Kaliva'' quier dicir "chamizu". ''Kalipto'' quier dicir "cubierta". ''Akeltes'' sinificaría dir estapáu o espíuesnudu. De xuru, el rasgu más sensible de los Keltes yera que lluchaben espíosesnudos. Sigún l'hestoriador romanu Diodoru:
<blockquote>
 
{{Cita2|Pero la mayor parte d'ellos van a la marrazal'amarraza como la natura -yos dio al mundiu: ellos van espíosesnudos a la batalla ... [ú] tocaben cuernos estraños, discordantes yeren tocaos, voces prefondesperfondes y grebies, ellos atendalen les sos espades melodicamentemelódicamente escontra los sos escudos.}}
[http://www.shoreline.edu/seanrody/celts/outline2.htm ¿Quienes yeren los antiguos celtes?]
</blockquote>