Diferencies ente revisiones de «Rexón de Granada»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Moviendo 2 enlaces interlingúisticos, ahora proporcionado(s) por Wikidata en la página d:q8198739.
m corr
Llinia 57:
===Alministración xudicial===
[[File:Audiencies territoriales 1834 d'España.svg|cuadro|thumb|esquierda|275px|Audiencies territoriales d'España creaes en 1834.]]
En 1834 producióseprodúxose un tresformamientu radical de la planta xudicial española. Por aciu un real decretu promulgáu'l 26 de xineru,<ref name="RD audiencies">Real Decretu de 26 de xineru de 1834</ref> creáronse 15 audiencies territoriales, d'igual rangu. La [[Real Chancillería de Granada]] tresformar n'audiencia,<ref>Morales Payán: ''op.ref.'', p.23.</ref> y los territorios sobre los que tenía xurisdicción, que dende les reformes promulgaes poles Cortes de Cádiz, yeren yá namái los antiguos reinos de Granada, Jaén y Murcia, quedaron amenorgaos a les provincies de Almería, Granada, Jaén y Málaga. El Real Decretu d'esta rexonalización indicaba la necesidá de «''uniformar la demarcación xudicial cola alministrativa, y faer una distribución proporcionada de territorios nes audiencies y chancillerías''». La uniformización tuvo como base namái les provincies creaes dos meses antesenantes nel [[División territorial d'España en 1833|Decretu]] de [[Javier de Burgos]] de 1833, ensin considerar les rexones puramente clasificatorias recoyíes nel mesmu decretu.
 
===Alministración militar===
En 1841 producióseprodúxose la reorganización de la estructura militar española. A finales del [[Antiguu Réxime]] esistíen 13 capitaníes xenerales en que s'entamaba militarmente'l territoriu.<ref>"''La organización militar del territoriu tien los sos oríxenes na división esistente a fines del Antiguu Réxime distribuyida en 13 Capitaníes xenerales qu'utilizaben la designación rexonal''" en Orduña Rebollo: ''op.ref.'', p.416.</ref> La [[Capitanía Xeneral de Granada]] exercía la so xurisdicción sobre'l reinu de Granada. Tres la reforma, creáronse 14 rexones militares, que los sos xefes caltuvieron la denominación de capitanes xenerales. La VII rexón militar,<ref>Les rexones militares numberar con cifres romanes: Guarnido Olmedo: ''op.ref.'', p.117.</ref> con comandancia en Granada, recibió la xurisdicción sobre les provincies d'Almería, Granada, Jaén y Málaga. Magar el xefes de les rexones militares calteníen el títulu de capitán xeneral nun foi hasta 1844 cuando recuperaron la denominación de capitaníes xenerales. Mientres la [[Segunda República Española|Segunda República]], la estructura anterior foi sustituyida por una basada en [[Organización Territorial Militar na España de 1936|divisiones orgániques]]. La [[II División Orgánica]], con see en Sevilla, tomaba toa Andalucía. Tres la [[Guerra Civil española|Guerra Civil]], la rexón militar de Granada pasó a ser la [[IX Rexón Militar|IX rexón]], sumiendo en 1984 al ser fundida cola de Sevilla na nueva [[Rexón Militar Sur]].<ref>Orduña Rebollo: ''op.ref.'', p.417.</ref><ref>[http://elpais.com/diariu/1984/10/18/espana/466902011_850215.html "Creada la Rexón Militar Sur, y suprimíes la segunda y la novena"], n'[[El País|ElPaís.es]]</ref>
 
===Alministración universitaria===