Diferencies ente revisiones de «Chandragupta Maurya»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m correiciones
Llinia 70:
== Reináu ==
[[Archivu:ImperioDeChandragupta320aC.svg|Imperiu de Chandragupta Maurya alredor del 320 a. C.|thumb|right]]
Les fontes pa conocer el reináu de Chandragupta son relativamente escases ya indirectes (al igual que lu son toes nueses fontes pa la conocencia de la hestoria india antes de les invasiones islámiques). Per un sitiu tenemos a'l autores clásicos grecorromanos, interesaos sobremanera poles campañes de [[Alejandro Magno]] nes llendes orientales del [[Imperiu aqueménida]] y que falen tangencialmente alrodiu de la India. La principal fonte grecorromana avera del reináu de Chandragupta Maurya ye'l griegu [[Megástenes]], embaxador del rei macedoniu [[Seleuco I|Seleuco I]] ante la corte de [[Pataliputra]]. Desafortunadamente la obra de Megástenes ''(Índica)'' perdióse y namá nos queden les referencies indirectes a la so descripción de la India nes obres d'autores posteriores como [[Estrabón]] y [[Flavio Arrianu|Arrianu]]. Per otru llau cuntamos coles fontes natives, cróniques budistes como'l ''[[Mahavamsa|Maya-vamsa]]'' y sobremanera la obra del conseyeru de Chandragupta, el brahmán [[Kautalya|Kautilia]] (tamién conocíu como [[Chanakia]] o [[Visnú Gupta]]). Esti conseyeru escribió un tratáu sobre l'arte de gobernar, el ''[[Arthashastra|Artha-shastra]]'', qu'el historiadores occidentales frecuentemente compararon cola obra de [[Maquiavelo]]. El ''Artha-shastra'' nun ye una obra d'hestoria, sinón más bien una obra de lo qu'anguaño llamaríamos ciencies polítiques, pero inevitablemente contiencontién muncha información alrodiu de la sociedá del so tiempu sol gobiernu mauria, polo qu'a falta de daqué meyor, ye una de les nueses meyores fontes alrodiu de esti periodu. Tamién ta'l yá mentáu drama ''[[Mudrarakshasa]]'' de [[Vishakha Datta]]. El ''Mudra-rakshasa'' ye un drama históricu del [[sieglu IV|sieglu IV d. C.]] que narra l'ascensión de Chandragupta al poder na India septentrional. La trama ye más o menos como sigue:
 
Chanakia, ministru del rei Nanda ([[Dhana Nanda]]), ye ofendíu por ésti, polo que s'alió en vengación a Chandragupta, quien tenía intenciones usurpadores. Un pactu col rei Parvata d'una rexón noroccidental asegura la victoria sobre'l rei Nanda. Parvata y Chandragupta pártense les antigües posesiones de los nandas. Parvata, de siguío, muerre envelenáu pola astucia d'una nueva, dempués de lo que ye asocedíu pol so fíu Malaya Ketu. Ésti, xuníu al últimu ministru de los nandas, reclama l'heriedu de tolos antiguos territorios de los nandas. El drama empieza cuando Malaia Ketu y los sos aliaos (los reis de [[Persia]], [[Sind]] y [[Caxmir (rexón)|Caxmir]]) disponer a atacar a [[Pataliputra]] (l'actual [[Patna]], nel estáu de [[Bihar]]), la capital de Chanragupta. El desenllaz llega cuando Chanakia llogra por aciu astucies atraer al últimu ministru de los Nanda al bandu Mauria, y desfaer la conflagración de Malaia Ketu.